La investigació a Balears també és cosa de dones

La plataforma 11F, integrada per entitats i institucions científiques de les Illes, organitza un seguit d’activitats per aconseguir més participació de dones i nines en l’àmbit científic
La investigació a Balears també és cosa de dones

Les dones es troben encara amb diferents barreres que dificulten la seva presència en el món científic. A la manca de pressupost i les retallades dels últims anys, o els comportaments masclistes i discriminatoris dels tribunals d’avaluació i del sistema de publicació d’articles especialitzats, cal afegir-hi la manca de vocacions científiques i tècniques entre les nines i les joves estudiants. Aquest fet es produeix en les primeres etapes educatives i es manifesta posteriorment en la tria dels estudis. Només una de cada cinc al·lotes de 15 anys vol dedicar-se a professions tècniques i relacionades amb les enginyeries. La manca de visibilitat i de models a seguir en el món científic fa que, a una edat molt primerenca, les nines es percebin a si mateixes com a éssers menys brillants que els nins.

Les conseqüències de tot això son fàcils d’endevinar. Els llocs de màxima responsabilitat en les institucions científiques d’Espanya estan ocupats gairebé exclusivament per homes. Es tracta d’una dada rellevant si tenim en compte l’elevat percentatge de dones espanyoles i balears que, en principi, decideixen dedicar-se a la ciència, especialment en les etapes formatives, que és un dels més alts d’Europa segons el darrer informe Científiques en Xifres del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, a través de la Secretaria d’Estat d’I+D+I. Una altra cosa ben diferent, però, és que les estudiants que decideixen fer una carrera de ciències acabin una llicenciatura o un doctorat, i encara molt més difícil és que aconsegueixin dedicar-s’hi de manera exclusiva. A Balears hi ha un 45% de dones dedicades a la ciència, un dels percentatges més alts d’Espanya respecte del d’homes. Per sectors, a les nostres illes hi ha un 48% de dones científiques a l’administració pública, un 45,5% a l’ensenyament superior, però només un 27% a les empreses, sempre respecte de la proporció d’homes científics.

Dia de la dona i la nina a la ciència

Per tal de revertir aquesta situació, que en realitat té un abast de caire mundial, l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar la data de l’11 de febrer Dia de la dona i la nina a la ciència en reconeixement al paper clau que el gènere femení exerceix en la comunitat científica i la tecnologia. Amb la instauració d’aquest dia internacional es persegueixen dos grans objectius: donar suport a les dones científiques i promoure l’accés de les dones i les nines a l’educació, la capacitació i la investigació de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.

Per això, a les Balears, diverses entitats que formen part de la plataforma 11F han preparat per a aquests dies tot un seguit d’activitats. Així, avui mateix a les 12 h tindrà lloc l’acte d’inauguració del mural de Joan Aguiló a la cantonada del carrer del Born amb el carrer de Sant Francesc de la ciutat d’Inca. Divendres 9 de febrer a les 18 h es farà la performance De ciència, estereotips i xifres al saló d’actes del CaixaForum de Palma. A través del llenguatge escènic, una breu peça teatral proposarà reflexionar sobre les fites i els reptes de la dona en l’àmbit científic, protagonitzada per les següents investigadores: Andrea Campos (IMEDEA, CSIC-UIB); Marina Sanz, recerca en Canvi Global (IMEDEA, CSIC-UIB); Emma Reyes, Divisió de Radars Costaners (SOCIB) i Xisco Notario, Divisió de Data Center (SOCIB). En acabar aquesta representació hi haurà una taula rodona, titulada La investigació a Balears és també cosa de dones en el mateix saló d’actes del CaixaForum de Palma, i amb la participació de Beatriu Morales, professora d’Investigació del CSIC a l’IMEDEA; Roberta Zambrini, titular del CSIC a l’IFISC; Alicia Sintes, professora de Física Teòrica a la UIB i investigadora principal de LIGO a Espanya; Mar Leza, del Departament de Zoologia i Biologia a la UIB; Dora Romaguera, investigadora a l’IdISBa, i Salud Deudero, directora del COB-IEO. La taula rodona estarà moderada per Patricia Fernández de Lis, periodista i directora del suplement Materia del diari El País.

El dia següent, 10 de febrer, és prevista la celebració d’una nova edició de les Cites Ràpides amb una trentena de científiques de l’IMEDEA, el COB-IEO, l’IFISC i el SOCIB, que explicaran a la ciutadania els seus projectes actuals i les seves vivències al món científic. Es tracta d’una activitat divulgativa, informal i dinàmica per tal de poder fer una immersió en el món científic, a toc de campana i canviant de taula cada sis minuts, interactuant amb les investigadores balears i coneixent així la seva feina de més a prop. L’activitat començarà a les 11 h a la cafeteria del CaixaForum de Palma.

Les activitats programades per la plataforma 11F Balears no acaben aquí. Organitzada pel Programa d’Orientació i Transició a la Universitat (PortUIB), el dimarts 13 de febrer tindrà lloc una xerrada amb Alicia Sintes, professora i investigadora del Grup de Recerca en Relativitat i Gravitació (GRG) de la UIB, que farà una petita exposició de la seva experiència personal i professional al llarg de la seva carrera. La xerrada començarà a les 19 h a la sala d’actes de Son Lledó, al campus universitari.

Taller Django Girls

Finalment, el dissabte 17 de febrer, a l’aula AB02 de l’edifici Jovellanos del campus de la Universitat de les Illes Balears es farà un taller d’iniciació a la programació d’un dia a Palma, dirigida a les dones, per aprendre els fonaments de programació Python i el desenvolupament web. Aquest taller, que començarà a les 9 h, forma part d’una iniciativa més gran, les Django Girls, una organització internacional sense ànim de lucre que, gràcies a les seves voluntàries i els seus voluntaris, realitza activitats com aquesta en diferents llocs del món. Segons que explica Antònia Tugores, membre de l’equip organitzador del taller, Django Girls es va crear fa tres anys i fins ara ha organitzat fet uns 2.000 tallers a tot el món que han ajudat 13.000 dones a entrar en el món de la programació.

Les opinions

Lucia Latorre

Investigadora a l’Imedea

“Consider que les nines haurien de tenir referències de dones en el món de la ciència, i això fins ara gairebé no ha existit. Si els preguntam quins científics coneixen, ens diran que els seus referents són homes. Per no xerrar dels premis, que gairebé sempre obtenen homes. Les dones han de demostrar constantment que son vàlides, especialment en certes carreres, i ho han de fer cada dia en un món masculinitzat. Les nines han de veure rols femenins en el camp de la ciència. Per això, hem organitzat unes ‘cites ràpides’ amb científiques de l’IMEDEA i d’altres centres, que es faran dia 10 al matí”.

Dora Romaguera

Investigadora de l’IdiSBa

“Hem de trencar aquest sostre de vidre que pateixen les dones en els llocs de direcció. Però primer hem de començar conscienciant les nines i donant-los influències més positives del món de la ciència. Una altra cosa que em preocupa és la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones que feim recerca, que a vegades no és gens fàcil. Pens que si ets mare, les responsabilitats domèstiques encara recauen més sobre tu. Jo mai havia notat diferències entre sexes a la meva carrera científica fins que vaig tenir els meus fills i vaig haver de reduir algunes tasques vinculades a la investigació, els viatges, etc.”.

Loren Carrasco

Directora de l’Escola Politècnica Superior

“Al meu parer, és molt preocupant el fet que avui dia el percentatge de noies que comencen una carrera d’enginyeria tecnològica sigui igual o més baix que fa uns trenta anys, atès que no arriba a un 15% del total. En un moment en què la tecnologia marca el camí i el ritme d’avenç del món i del nostre dia a dia, no ens podem permetre, de cap de les maneres, perdre el punt de vista més humanitari de les dones. Es necessiten molts més esforços, per part de tots, i a totes els escales, per tal d’aconseguir revertir aquesta situació i augmentar la presència de dones en les carreres d’enginyeria”.

Maria Alonso

Directora tècnica de BioDan Mallorca

“A Farmàcia, la carrera que jo vaig fer, les dones són majoria. A vegades hi ha un 90% de doctorandes. Però a mesura que anam pujant de nivell, cada cop hi ha menys caps, menys catedràtiques i menys investigadores principals. Cóm és possible que passi això? Aquesta desproporció no és pròpia només de Farmàcia, sinó també d’altres carreres, i dades són igualment reveladores. Els darrers anys hem avançat en algunes coses, però encara ens manca molta feina perquè la igualtat arribi realment a tots els nivells. Cal un reciclatge i un canvi de mentalitat per part de tots per afrontar aquesta situació”.

Rosa Rodríguez

Responsable d’UCC delegació CSIC Balears

“Del total de persones que fan recerca a Balears, un 55% són homes i un 45%, dones. Dels professors d’investigació o els catedràtics, les dones només arriben representar-ne un 25%. És important mostrar aquestes dades perquè moltes persones pensen que la diferència entre sexes es basa en opinions, i no és així. Els comportaments discriminatoris i sexistes sí que existeixen, als laboratoris de recerca, als tribunals de tesi, a les comissions de projectes, a les oposicions... A les Balears hi ha un substrat molt important de dones dedicades a la ciència i cal donar-los visibilitat; per això hem creat la plataforma 11F”.

Salud Deudero

Directora del COB-IEO

“Jo he estat la primera dona de la història de l’IEO a Balears, però en el camp de l’oceanografia i les ciències marines hi ha moltes dones, i amb currículums acadèmics molt bons. Però així com la presència femenina és important en l’àmbit formatiu, les campanyes oceanogràfiques i els projectes, en la presa de decisions i la participació en fòrums o comitès es gira la truita. Voldria animar les joves estudiants, ments curioses i amb esperit crític a emprendre el viatge d’investigar, per entendre els processos que modifiquen la mar i els seus organismes i ecosistemes”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF