Publicitat
Publicitat

La il·lustració científica que empatitza amb tothom

El creador Luis Resines de Pelopantón i la naturalista Cati Artigues desenvolupen nous canals de divulgació del coneixement vinculats al llenguatge plàstic i al dibuix

Si la societat demana, cada vegada més, estar ben informada sobre temes vinculats a la ciència i al medi ambient, fins a quin punt l’aparició de nous canals de comunicació poden facilitar l’accés dels ciutadans en aquest tipus de continguts? Quin és el paper que juguen diverses tècniques vinculades al llenguatge plàstic, com ara la il·lustració, el còmic i el dibuix, en la generació d’un discurs crític, veraç i enriquidor envers la transmissió del coneixement? Aquests nous canals serveixen per obrir una finestra i connectar amb sectors del públic inicialment apartats del discurs científic? I encara més, poden ser emprats com a recurs didàctic, o correm el risc de banalitzar-los o fins i tot diluir-los, i en conseqüència anul·lar-ne la capacitat formativa?

Luis Resines i Cati Artigues són dos bons exemples o exponents a Balears d’aquestes tècniques narratives de divulgació científica, relativament recents en comparació a altres considerades més tradicionals. Resines és il·lustrador i creatiu a Pelopantón, una nova forma de comunicació de la ciència a través de diverses eines, com són el còmic, la il·lustració i el disseny gràfic. Per part seva, Artigues és una naturalista especialitzada en el dibuix de la fauna i flora pròpies de les Illes. Els dos estan convençuts que ja fa anys que aquest tipus d’eines narratives van de la mà de la ciència i hi estan estrictament lligades. Artigues creu que un dibuix “és, o hauria de ser, un objecte carregat de coneixement, perquè de vegades l’obra d’un il·lustrador que treballa al costat d’un investigador comunica amb molta més claredat que no una explicació en paraules només del segon. La part més important de la meva feina -apunta- és il·lustrar per a la conservació”. Respecte del còmic, Resines opina que “és un instrument perfecte de transmissió de la cultura científica, especialment per al públic jove o no especialitzat. La imatge -argumenta respecte d’aquest tema- és un mitjà molt potent per contar una història dins un breu període de temps, amb excel·lents propietats didàctiques que possibiliten abordar temes d’actualitat científica a través de l’humor”. Puntualitza, no obstant això, que a Pelopantón, amb aquestes tècniques, no pretenen “omplir forats de coneixement”, sinó simplement “prendre la flama de l’interès i la curiositat” en aquest tipus de temes.

Natura i espècies locals

L’experiència d’anys com a naturalista i la formació com a biòloga han permès a Cati Artigues aportar el rigor científic necessari per il·lustrar les espècies locals i contribuir al millor coneixement de la natura. Argumenta que dibuixar un ocell o una planta no és només posar-se davant un paper i amb més o manco traça tenir-lo enllestit “en uns minuts”. Per il·lustrar un organisme viu, és imprescindible la feina de camp i calen hores d’observació, en el cas dels animals, per saber com es mouen, quins són els seus hàbits de comportament, com interaccionen amb l’ecosistema i quin “caràcter” tenen. Respecte de les plantes, cal una observació molt acurada de tots els detalls i saber com s’estructuren les diferents parts. També és important fer una feina de recerca científica, sobretot consultar els experts i tenir present tota la documentació que n’ofereix la xarxa, o saber de quina manera altres il·lustradors han superat les dificultats durant el procés de creació.

Artigues es queixa que sovint li diuen que “tu ho pots fer en un moment”, tot i que la realitat és ben distinta, subratlla, perquè s’han de prendre esbossos directament al camp per aconseguir informació precisa de com és un bec determinat, quina forma té l’ull, com s’articulen les ales o les potes, els colors de les plomes o del pelatge d’un mamífer. “Aquesta és sempre la informació que necessit per treballar llavors a l’estudi”, diu referent a la seva metodologia de feina. Creu que la millor informació és la que s’obté al camp amb l’espècie davant, però, a més, els il·lustradors poden servir-se d’altres elements, des de prendre fotografies fins a l’observació amb binocles o fins i tot trobar un exemplar mort a la carretera. Tot hi ajuda i tot s’aprofita. “Superada aquesta fase, arriba el moment de posar tota la informació obtinguda damunt un paper i fer proves fins a obtenir un esbós definitiu, que serà el que anirà al paper de qualitat que permetrà aplicar la tècnica de dibuix i de color escollida. Les proves de color duen molts malde caps”, reconeix Artigues.

A la pregunta de si els il·lustradors estan prou reconeguts, Luis Resines destaca que, en general, els investigadors valoren “molt positivament” la seva feina. “De fet, i en determinats casos, el científic i l’il·lustrador són la mateixa persona, fins i tot fent servir noves tècniques d’animació i nous mitjans, com el còmic, que és el meu cas concret”, precisa el dibuixant i creador de Pelopantón, que considera que “un bon exemple de valoració” per part de la societat és l’organització, la setmana que ve, del festival internacional Còmic Nostrum de Mallorca, dedicat a potenciar el binomi entre el periodisme i el còmic, amb un apartat destacat per a la comunicació científica. “Això sí, cal que ens esforcem entre tots -recalca Resines- per tractar d’eliminar l’errònia percepció que quan una cosa ens agrada molt llavors ho hem de fer per amor a l’art; als il·lustradors ens agrada la nostra feina, però al darrere hi ha molt d’esforç”.

Pelopantón va sorgir el 2010 com a resposta a la necessitat del CSIC d’acostar projectes com l’expedició Malaspina o la d’Arctic Tipping Points a un sector específic de la societat, els joves, a través d’un llenguatge més proper per a ells com és el còmic. “Tract de fer més atractius alguns temes aparentment difícils de comprendre, creant un canal visual que alimenti la cultura científica. En definitiva, es tracta de fer un exercici d’empatia amb la societat, que és la receptora de la informació”, justifica Resines. Algunes de les feines de Pelopantón, a més del còmic de l’expedició Malaspina, són Oso de Troya, un altre còmic en aquest cas aconseguit gràcies al micromecenatge; Ojo a las invasoras, un projecte de ciència ciutadana en col·laboració amb l’Imedea; Bichos de tu entorno, una guia il·lustrada d’insectes per tallers infantils del Real Jardín Botánico de Madrid; La Braña, un encàrrec de la UPF sobre el retrat robot de l’home prehistòric del mesolític; Científicas, un projecte de ciència creativa de SCENIO de la Càtedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc, i Vikings, una reconstrucció artística de quatre víkings a partir dels cranis i fenotips extrets del seu ADN i dels quals se sap que habitaren al segle XI a Groenlàndia i les Illes Feroe. Aquest ha estat el darrer treball de Pelopantón, encarregat pel Museu Nacional de Dinamarca, “que em va deixar sense vacances l’estiu passat però en el qual he gaudit com un nin”, reconeix Resines. Amb vista al futur, informa que damunt de la taula ja hi té un nou repte, en aquest cas proposat per la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, que consisteix a fer un còmic sobre aus marines en el qual el virot petit tindrà un especial protagonisme.

També sobre feines actuals, Cati Artiques explica que acaba de finalitzar una sèrie d’il·lustracions per donar a conèixer el programa RAM sobre l’observació d’aus marines i cetacis des de la costa balear, per iniciativa del GOB i l’Ajuntament de Felanitx. A més, està acabant una petita guia d’identificació d’aus urbanes per a l’Ajuntament d’Artà. Amb vista a l’any que ve, aquesta dibuixant especialitzada en natura ha començat a documentar-se per col·laborar amb el Departament d’Ecologia Terrestre de la UIB i il·lustrar material divulgatiu sobre la problemàtica dels ofídids invasors. Artigues sosté que “encara hi ha poc consum d’il·lustració científica o naturalística si ens comparam amb altres països com el Regne Unit, per exemple. Caldria, doncs, tractar d’incorporar la il·lustració científica com a eina d’estudi i proporcionar formació específica per als il·lustradors locals. Tothom en sortiria beneficiat: centres de recerca, museus, experts en arqueologia, botànics, zoòlegs... Les entitats conservacionistes -remarca Artigues- fa temps, però, que són molt conscients de la força i l’impacte que té la il·lustració en la conservació de la natura i l’educació ambiental”.

TALLER PER “DIBUIXAR” CIÈNCIA

En el marc del festival internacional Còmic Nostrum de Mallorca, el proper dia 28 tindrà lloc un taller específic sobre còmic, il·lustració i ciència que es farà a la sala d’actes de l’edifici de la Misericòrdia a Palma entre les 10 i les 13 hores, organitzat pel Clúster de Còmic i Nous Mèdia de Mallorca i per Pelopantón. A la primera part del taller es posaran exemples d’usos del còmic i la il·lustració -des de les vinyetes fins a la infografia- en la difusió i foment de la cultura científica. Després hi haurà una sessió més practica en la qual els assistents hauran d’afrontar el repte de la transformació d’un article científic en una “bona historia” encaminada a “enganxar” tant els mitjans de comunicació com el públic en general, però sense perdre el rigor científic. A partir d’una notícia d’actualitat relacionada amb la ciència o el medi ambient, es tractarà de trobar, entre tots, la millor vinyeta per a la seva difusió, ja sigui a través de les xarxes socials o els mitjans de comunicació. Finalment, una tercera part del taller consistirà a realitzar un exercici de rigor basat en la il·lustració científica per tal de posar a prova la capacitat de síntesi i cercar mètodes plàstics de “seducció”. L’activitat, coordinada per Luis Resines i Ana Bonilla, va dirigida principalment a alumnes de l’Escola Superior d’Art i de Disseny de les Illes Balears, estudiants de Batxillerat d’arts, però també està obert a qualsevol jove d’entre 16 i 25 anys amb ganes de dibuixar i comunicar.

Etiquetes