Ser dona i dedicar-se a la ciència, doble repte

Gairebé tots els llocs de màxima responsabilitat continuen essent ocupats per homes, especialment quan es tracta d’organismes públics de recerca

Ser dona i dedicar-se a la ciència implica un doble repte o risc: per un costat, assumir que les partides pressupostàries que destinen a la recerca l’Estat o les comunitats seran limitades o fins i tot retallades, com s’ha demostrat els darrers anys, i, per un altre, acceptar que caldrà lluitar per tal d’aconseguir la igualtat de gènere i d’oportunitats per pujar escalons i ocupar càrrecs importants a l’àmbit de la ciència, per no parlar dels comportaments sexistes i discriminatoris envers les dones, sovint presents, per exemple, en la composició de tribunals avaluadors o en el sistema de publicació d’articles especialitzats.

Els llocs de màxima responsabilitat a les institucions científiques espanyoles continuen essent ocupats, gairebé exclusivament, per homes. Es tracta d’una dada rellevant si tenim en compte l’elevat percentatge de dones espanyoles i balears que decideixen dedicar-se a la ciència, especialment en les etapes formatives, ja que és un dels més alts d’Europa segons es desprèn del darrer l’informe Científiques en Xifres, presentat aquesta setmana a Madrid pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat a través de la Secretaria d’Estat d’I+D+I. Una altra cosa ben diferent, però, és que les estudiants que decideixen fer una carrera de ciències acabin una llicenciatura o un doctorat, i encara molt més difícil és que aconsegueixin dedicar-s’hi de manera exclusiva.

La presentació de l’esmentat informe es va fer dimarts, pocs dies abans de la celebració, avui dissabte, del Dia internacional de la dona i la nina a la ciència, instaurat per les Nacions Unides des del 2015 amb l’objectiu de “donar major visibilitat al treball de les científiques, crear rols femenins als àmbits de la ciència i l’enginyeria i promoure pràctiques encaminades a la igualtat de gènere”. Per això, aquests dies s’estan realitzant tallers, xerrades, conferències, exposicions i diferents activitats a tot Espanya organitzats per una infinitat de centres de recerca, centres educatius, llibreries i entitats.

Set organismes liderats per homes

Els set Organismes Públics d’Investigació (OPI), entre els quals es troba el CSIC, són liderats per homes. Balears no difereix substancialment de la resta d’Espanya pel que fa a l’ocupació de dones en càrrecs de responsabilitat. Sí que hi ha diferències respecte a la proporció total d’investigadores dedicades a la ciència amb relació a la d’homes, ja que al 2014 fou del 45% a la nostra comunitat, la més alta d’Espanya conjuntament amb la Rioja. A l’altra banda de taula, Castella-la Manxa registrà el percentatge més baix, amb un 36%. Per sectors, a Balears hi havia aquell any un 48% de dones científiques a l’Administració Pública i un 45,5% a l’ensenyament superior, però només un 27% a les empreses, sempre en relació amb la proporció d’homes científics. En el sector empresarial destaca de nou la Rioja, amb un 36% de dones científiques.

En xifres generals, el registre d’investigadores s’ha mantingut més o menys estable a Espanya des del 2009 amb un 39% del total, fins i tot per damunt del 33% de la mitjana europea. Només cinc països del continent europeu -Suècia, el Regne Unit, Bèlgica, Letònia i Irlanda- tenen més dones que homes científics. La presència femenina, que supera el 40% a les universitats espanyoles i als centres de recerca, és molt inferior en el sector industrial, on només arriba al 31% en el conjunt d’Espanya. Quant a les universitats públiques, totes llevat d’una (la de Granada) eren presidides per rectors en el moment que s’elaborà l’informe Científiques en Xifres, tot i que ara hi ha tres dones rectores. El percentatge millora en el cas de les universitats privades, en què 15 institucions tenen una dona al capdavant. En la proporció de catedràtics, també la privada és més igualitària, amb un 43% de llocs ocupats pel gènere femení enfront del 21% a la pública. A la UIB, el percentatge de dones que configuren el personal docent i investigador (catedràtiques, professores titulars i contractades, investigadores i postdoctorals) és del 37,6% i només del 32,1% si n’excloem el personal associat, segons dades facilitades des del rectorat universitari.

Més dades. El 63% dels espanyols creu que les dones no serveixen per ser científiques d’alt nivell, segons una enquesta europea que ha consultat mil ciutadans a Espanya i que fa dos anys va elaborar la Fundació L’Oréal, una institució que impulsa el programa internacional For Women in Science, en col·laboració amb la Unesco, amb l’objectiu de fer costat a les dones científiques d’arreu del món. Molts dels enquestats van opinar que a les dones els manca “interès per la ciència, perseverança, sentit pràctic, esperit analític i esperit nacional”.

18% de guardonades

Només el 18% dels guardons de ciència que s’atorguen a Espanya recauen en dones, segons un informe de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues, que recorda que només el 3% dels premis Nobel de ciències s’han concedit a dones des de la seva creació el 1901. Encara trobam més dades sobre la dona a l’àmbit científic, per exemple en el Libro Blanco sobre la situació de les dones en la ciència espanyola elaborat per la Unidad de Mujeres y Ciencia (UMyC) o a l’Informe de Dones Investigadores elaborat pel CSIC el 2016, segons el qual el personal investigador d’aquest organisme de recerca, que és el major de tot Espanya, està compost per un total 2.800 persones, entre les quals només un 35,3% són dones.

En la presentació l’informe Científiques en Xifres, la secretària d’Estat d’I+D+I, Carmen Vela, va reclamar, amb vista al futur, la necessitat de posar més atenció en la composició dels comitès que seleccionen el personal o concedeixen ajuts, per evitar que candidatures idèntiques per a llocs fixos a les universitats tinguin més possibilitats d’èxit si el suposat aspirant és un home. Una altra qüestió rellevant a la qual també va fer referència la secretària d’Estat d’I+D+I és la participació femenina com a avaluadora dels treballs per parells, que en general és menor que la dels homes, tal com va denunciar la revista Nature el passat mes de gener a un estudi de la Unió Americana de Geofísica (AGU). Aquesta avaluació és un dels fonaments del sistema científic i permet que les revistes científiques valorin la qualitat dels articles.

‘CITES RÀPIDES’ PER CONÈIXER LES CIENTÍFIQUES DE L’IMEDEA

En col·laboració amb la Unitat de Cultura Científica del CSIC a Balears, investigadores i tècniques de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) organitzen avui horabaixa al CaixaForum de Palma unes ‘Cites ràpides amb científiques’ per commemorar l’11 de febrer, impulsar el paper de les dones investigadores de Balears i fomentar les vocacions científiques, especialment entre les nines i les joves preuniversitàries. De manera relaxada i amena, es mostraran les ‘diverses cares’ de la ciència, des de la recerca bàsica fins a les feines tècniques, passant per la relació entre la ciència i la societat. Cada cinc minuts sonarà una alarma perquè els assistents canviïn de taula per tal de conèixer la següent científica. Dimecres passat l’Imedea ja va acollir un col·loqui sobre el paper de la dona a la ciència moderat per Ana Payo, investigadora de l’Imedea especialitzada en l’estudi de l’ecologia de les aus marines.

LES OPINIONS

Salud Deudero és la primera dona que dirigeix el Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO) en tota la història d’aquest organisme. “En el nostre centre som més dones que homes –explica–, però, així com la presència femenina és important en l’àmbit formatiu, no passa el mateix quan es tracta d’accedir a càrrecs de responsabilitat, d’assessorament i de direcció de projectes rellevants que impliquen una presa de decisions i la participació a comitès internacionals de certa rellevància, perquè llavors gairebé tots són homes”. “Vull pensar que aquesta desproporció a poc a poc tendirà a equilibrar-se, no només al IEO, sinó pertot arreu”, confia la directora del COB-IEO.

Alicia Sintes és investigadora del Grup de Relativitat i Gravitació (CRG) de la UIB i lidera l’únic grup espanyol que participa en el consorci internacional LIGO especialitzat en la detecció d’ones gravitacionals a l’espai. Per ella, dates com les d’avui “serveixen per lluitar contra els estereotips masclistes en el camp de la ciència i per adonar-nos que encara hi ha molt de camí per recórrer, especialment pel que fa als llocs de màxima responsabilitat, avui encara reservats quasi exclusivament als homes”. Sintes informa que el CRG ha incorporat recentment una estudiant postdoctoral i que el proper mes de setembre n’incorporarà una altra.

Mar Leza és investigadora del Laboratori de Zoologia de la UIB i impulsora a Balears de les tasques de recerca i contenció de la vespa asiàtica o ‘Vespa velutina’ a Mallorca, una espècie invasora. Des del seu punt de vista, celebrar el Dia internacional de la dona i la nina a la ciència és important per dos motius: “Perquè permet prendre consciència de les xifres entorn de les dones científiques (a Espanya només reben el 18% dels premis en ciència i només ocupen el 20% dels llocs directius) i perquè permet visualitzar el paper que tenen i donar-los el lloc que els correspon. Tant de bo d’aquí a poc temps ja no tingui sentit celebrar aquest dia!”

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF