Un complex científic per acostar la ciència al món empresarial

El Parc Bit, a punt d’inaugurar un espai de 10.500 metres quadrats, repartits entre dos edificis, on s’ubicaran centres de recerca universitaris i empreses de biotecnologia

Laura Maria Catarina Bassi fou una física i matemàtica italiana del segle XVIII, coneguda per haver estat la primera professora i catedràtica d’una universitat europea, concretament la de Bolonya. El 1738 es va casar amb el també professor d’aquesta universitat Giuseppe Veratti i van seguir junts la seva carrera de recerca, tot i que el matrimoni (i la possibilitat que Laura Bassi, una dona, continuàs fent classes) no va ser ben vist per la comunitat universitària i ciutadana de l’època. De tota manera, aquest matrimoni li va permetre continuar freqüentant els cercles intel·lectuals de la ciutat de Bolonya i també impartir classes, encara que fos a casa seva i no a les aules. A partir del 1744, el matrimoni va organitzar una autèntica escola a casa seva, en què Veratti donava física experimental i Bassi matemàtiques. Per poder desenvolupar aquestes classes, també van establir a casa seva un laboratori ben dotat d’instruments científics.

Amb un instrumental que òbviament serà molt més sofisticat, propi dels avenços del segle XXI, el Parc Bit es disposa a inaugurar el Complex Científic de Balears, justament al carrer de Laura Bassi del parc tecnològic, amb una superfície de 10.500 metres quadrats repartits en dos edificis. La construcció d’aquest complex va començar el 2010 i s’ha alentit després de molts entrebancs, patint les conseqüències d’una crisi econòmica que en el seu dia va fer perillar seriosament la continuïtat del projecte. La necessitat de dotar l’edifici d’un centre de transformació d’energia, recentment acabat, també ha retardat molt les obres en els darrers mesos. Ara, a la fi, el complex és a punt de ser recepcionat pels responsables del Parc Bit, que després el lliuraran a diversos grups de recerca de diferents instituts universitaris i el destinaran també a empreses dedicades a la biotecnologia.

De moment, en el complex s’hi instal·laran l’Institut de Recerca Agroambiental i d’Economia de l’Aigua (INAGEA); l’Institut d’Aplicacions Computacionals de Codi Comunitari de la UIB (IAC3), grup del qual forma part la doctora Alícia Sintes, i una part de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC UIB-CSIC). El complex també acollirà alguns investigadors del Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO) si aquest centre aconsegueix superar la complicada tramitació administrativa i burocràtica de l’IEO a escala estatal. En el futur s’hi podrien instal·lar, així mateix, més grups de recerca d’altres centres universitaris, en funció de l’espai que resti disponible. Pel que fa a les empreses, l’ocupació de l’espai començarà amb una representació de l’àmbit de la bioeconomia i seguint les necessitats d’un programa d’emprenedoria i incubació dirigit a sectors emergents de la RIS3 (empreses que formin part de l’Estratègia Regional d’Especialització Intel·ligent) que es desenvoluparà el 2019.

És previst que el lliurament dels dos edificis del complex, per part de la constructora al Parc Bit, es faci al llarg d’aquest mes de setembre. És un acte administratiu, però implica la completa finalització de les obres. A partir d’aquí, un cop recepcionat i donat el vistiplau, el Govern traurà les preceptives licitacions del material i equipaments dels edificis. Al mateix temps es començaran a signar convenis de cessió gratuïta dels espais als centres de recerca que s’instal·lin al Parc Bit. Aquests centres només s’hauran de fer càrrec del seu manteniment. Les empreses, en canvi, sí que hauran de pagar un lloguer per poder ubicar-se en el complex científic, en el context d’una política de preus assequibles que des de fa anys impulsa l’administració autonòmica en el Parc Bit. Tots els espais es lliuraran amb mobiliari i una infraestructura bàsica per als laboratoris.

La idea és que a final d’aquest any o principi del 2019 alguns grups de recerca i empreses ja puguin començar a fer-hi feina, sempre en funció dels procediments administratius propis d’un procés de compra de sòl públic. La inversió total del complex ha estat d’uns 12 milions d’euros, una partida que ha inclòs un conveni d’inversions estatutàries signat amb l’Estat el 2009 (que vol dir que una part de la despesa l’ha pagat el govern central) i també una partida procedent del fons de desenvolupament regional FEDER, en aquest cas pagada per la Unió Europea.

Per a Josep Lluís Pons, director general d’Innovació i Recerca de Vicepresidència del Govern, la principal missió del complex és convertir-se en un “pont de transferència per acostar la ciència a les empreses, possibilitant així una major interacció entre el coneixement i el món empresarial, de manera que la recerca pugui arribar més fàcilment a la societat”. En aquest sentit, el director general està segur que la posada en marxa d’aquesta iniciativa implica fer “una passa més, perquè passam de ser un parc tecnològic a un centre que, a més, incorpora altres tipus de coneixements, més vinculats al món acadèmic, incentivant aquesta relació entre coneixement i món empresarial i tenint en compte, a més, que malauradament no és freqüent que les empreses acudeixin a la universitat a cercar solucions per als seus problemes”.

Tot i que, des de fa temps, ja hi ha unes quantes empreses de biomedicina ubicades al Parc Bit -algunes d’elles amb repercussió internacional com Sanifit, una marca que, a més, ha ampliat recentment les seves dependències- es pretén ampliar el ventall a altres sectors de la biotecnologia, per exemple vinculats al medi ambient, l’agroalimentació i l’economia circular. Hom espera que disposar d’un espai específic de laboratoris al Parc Bit suposi un avantatge per a les empreses, creant un “ecosistema de biotecnologia” que podria servir de reclam per atreure encara més empreses.

Problemes de manca d’espai

“És clar que al Parc Bit tenim un problema d’espai -admet Pons- i ara mateix s’hi voldrien instal·lar més empreses del que podem oferir en aquest complex. Però ens interessa, sobretot, promoure un espai comú per a un sector específic perquè serà beneficiós per a les empreses, amb la idea que vagin alliberant espai dels llocs que ja ocupaven quan vinguin al complex científic. Tot forma part d’una estratègia que vàrem posar en marxa a principis de legislatura -afegeix Pons- i que també inclou altres mesures com la recuperació de convocatòries per empreses, més col·laboració entre el món productiu i els grups de recerca, projectes cooperats i incentius fiscals”.

El director general reconeix que tampoc en el cas dels grups de recerca no “es podrà acontentar tothom perquè tenim moltes demandes per anar al complex científic; per això hem fixat uns criteris d’excel·lència que acompanyarem d’altres iniciatives per tal que les empreses i els instituts de recerca, si ho desitgen, puguin treballar conjuntament i augmentin així les sinergies, oferint la possibilitat al sector biotecnològic de les nostres illes d’acostar els laboratoris al món productiu amb un espai més adient on poder identificar problemes i trobar-hi solucions”.

El complex consta de dos edificis de color negre. El principal disposa de soterrani, planta baixa i primera planta, a més d’un segon pis a cadascuna de les dues ‘torres’ dels extrems. Els grups de recerca ocuparan l’edifici més petit i la meitat del gran, mentre que l’altre meitat d’aquest es destinarà a les empreses. “Des del Govern volem promoure una diversificació del model econòmic, sobretot basat en el coneixement, i estam convençuts que aquest tipus de polítiques han de tenir, necessàriament, una continuïtat en el temps, independentment del color del Govern autonòmic”, opina Pons.

Acceleradora d’empreses Travel

Els projectes de futur del Parc Bit no acaben aquí. A la posada en marxa del complex científic s’hi sumarà l’estrena, en els propers mesos, de l’acceleradora privada Connector Travel Tech per impulsar start-up innovadores del sector turístic. D’aquesta manera, l’acceleradora Connector, amb seu principal a Barcelona, obrirà una delegació al Parc Bit amb l’objectiu de llançar a Mallorca el seu primer programa d’acceleració de start-up de base tecnològica del sector del turisme. Mitjançant el conveni de col·laboració subscrit entre el Parc Bit i Connector el passat mes de juliol, les dues entitats han establert un marc de cooperació per desenvolupar activitats associades a un programa d’acceleració a la incubadora EmprenBit situada a l’Edifici DISSET del Parc Bit. “És un valor afegit, una iniciativa privada que pot facilitar un major finançament per a les empreses dedicades al sector Travel i que ajudarà les start-up i emprenedors a accedir a mentors i capitalitzar els seus negocis”, conclou Pons.

Ajuts per contractar personal tècnic de suport a la recerca

La Direcció General d’Innovació i Recerca de la CAIB ha publicat aquesta setmana una convocatòria d’ajuts per a la contractació de personal tècnic de suport a grups de recerca de les Illes Balears. El termini de presentació de sol·licituds conclourà el proper dia 21 de setembre. Podran ser beneficiaris d’aquests ajuts els centres i organismes públics d’R+D; les universitats públiques; els organismes públics de recerca reconeguts per la Llei 14/2011; els centres privats d’R+D sense finalitat de lucre; les universitats privades; les entitats públiques i privades sense ànim de lucre i els centres tecnològics gestionats majoritàriament per administracions públiques. Més informació a https://www.caib.es/

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF