11/06/2016

Visitant el doctor Shakespeare

2 min

Eren aquí aquestes coses mentre en parlàvem?/ O hem menjat l’arrel insana / que pren la raó presonera?”, es pregunta un personatge de Macbeth després que les bruixes amb qui enraonava s’haguessin esvaït. Sembla una al·lusió a la mandràgora, una planta que provoca al·lucinacions. A Otel·lo, el protagonista afirma que deu ser la Lluna, massa pròxima a la Terra, la que torna els homes bojos i els fa cometre crims -ell havia mort Desdèmona poc abans-. El cert és que la medicina és molt present a les obres de William Shakespeare, amb un vocabulari i unes descripcions molt més precises que les usuals en la majoria dels seus col·legues contemporanis. I no sempre són les plantes o els astres els que provoquen desequilibris.

El dramaturg anglès es va mostrar molt hàbil per descriure estats d’ànim a partir de trastorns físics. Fatiga o feblesa provenen de l’angoixa -a Al vostre gust -. Problemes d’oïda apareixen després d’un estat emocional alterat -a El rei Lear -. Amb descripcions molt acurades i rigoroses, Shakespeare fa servir símptomes físics per cridar l’atenció sobre estats anímics, un trauma emocional o fins i tot un amor no correspost. És el que avui anomenaríem problemes psicosomàtics, en què el cos assumeix símptomes que tenen una causa més mental o sentimental que no pas física. Problemes que fan més necessari “el diví que no el metge” ( Macbeth ).

Això ha dut alguns professors de la medicina a recomanar als futurs metges llegir Shakespeare per comprendre millor la psicologia humana i els efectes de les emocions en el nostre organisme. Al mateix temps segur que als estudiosos de les obres de Shakespeare els ajudaria molt tenir nocions sobre la medicina i la seva història, l’única manera de comprendre bé un autor amb una cultura tan vasta.

stats