CIÈNCIA

Raors tímids, garantia de sostenibilitat pesquera

Mitjançant tècniques de telemetria acústica, investigadors de l’Imedea estudien els moviments i les trajectòries d’aquesta espècie, a més dels efectes dels ‘trets de personalitat’ dels peixos

Cada 1 de setembre s’obre la veda del raor ( xyrichthys novacula ) i prop de 10.000 barques de pesca recreativa surten a la mar a les Balears. Però la fal·lera per aquest petit, apreciat i emblemàtic peix dura poc. Els aficionats a la seva pesca saben perfectament que, després d’unes quantes setmanes, el percentatge de captures cau gradualment, cosa que, a la llarga, els fa replantejar si els val la pena continuar llençant l’ham. Ara, des de l’Imedea (CSIC-UIB) han trobat la causa d’aquest descens d’exemplars i han descobert que fins al 55% de la població de raors desapareix en les dues primeres setmanes de pesca. Es tracta d’un percentatge altíssim, a causa de la pressió a la qual està sotmesa aquesta espècie al començament de la temporada de pesca però també per altres factors sorprenents, dels quals fins ara se sabia molt poca cosa i que estan relacionats amb els trets de personalitat dels peixos, en general, i del raor en particular.

Josep Alós, Miquel Palmer, Rosario Rosselló i Robert Arlinghaus acaben de publicar un article molt interesant sobre aquesta qüestió a la revista Trends in Ecology Evolution, en què demostren que la proliferació dels depredadors no naturals (per exemple els pescadors) fa que augmenti la proporció de peixos tímids disposats a passar la major part de la seva vida prop del seu cau, dins d’un redol que, en la major part dels casos, no va més enllà dels 60 metres de radi. Els anomenats “síndrome de la timidesa” i (en el seu costat oposat) “síndrome de l’atreviment” poden tenir efectes directes sobre el volum de la població pesquera. Aquests efectes han estat quantificats i avaluats científicament, per primer cop, pels investigadors de l’Imedea.

Josep Alós és investigador del grup de macròfits marins d’aquest centre de recerca i està especialitzat en l’estudi de les dinàmiques d’interdependència entre els pescadors i les poblacions de peixos, generalment amb relació a la pesca recreativa, que ell qualifica com un dels sistemes “més complexos que existeixen” perquè és adaptatiu (es generen respostes en els peixos i en els pescadors) i socioecològic (s’ha d’abordar des del punt de vista humà i ecològic). El problema és que no hi ha dades sobre el volum de captures. Només a Mallorca hi ha uns 80.000 pescadors recreatius, apunta Alós, dedicats a la captura de peix principalment local, com el raor, una de les especies amb major impacte social, econòmic i cultural, però també científic. “Vaig triar l’estudi del raor perquè és un dels casos més interessants per analitzar els sistemes depredador-presa”, explica aquest investigador mallorquí, que ja el 2013 va llegir una tesi doctoral amb una teoria bastant innovadora segons la qual els peixos estan perdent, a poc a poc, la seva facultat de fer-se grans. En els darrers anys, Alós s’ha especialitzat en l’estudi de dinàmiques del comportament dels peixos (mitjançant tècniques de marcatge) i ha aconseguit una beca post-doctoral Marie Curie, amb finançament europeu, que li ha permès descobrir que els peixos poden tenir ‘trets de personalitat’ (tímids i atrevits) que influeixen en la dinàmica pesquera. Però, fins a quin punt el comportament dels peixos és decisiu per assegurar la seva supervivència en els propers deu anys?

L’investigador de l’Imedea va estar-se dos anys a Alemanya per cercar-ne les respostes, amb l’assessorament del Institut Leibniz-Association. Ara ha tornat a Mallorca i ha presentat les seves primeres conclusions gràcies a les tècniques de telemetria acústica. Es tracta d’un sistema de seguiment dels peixos que consisteix a posar-los una marca que emet un senyal cada segon, de molt baixa freqüència (els peixos no la poden percebre), que és recull per mitjà d’una sèrie de receptors ancorats a la mar. Les dades s’emmagatzemen i és recullen periòdicament, fet que permet saber quina és la trajectòria exacta que ha seguit cada peix. Les marques són dispositius d’un centímetre de llargada, com una petita pila sense efectes nocius per als peixos, als quals s’implanta prèviament amb tècniques de cirurgia.

Per ara s’han marcat una seixantena de raors, en una zona de pesca molt característica davant de badia Gran i la badia Blava (Llucmajor), a la reserva parcial de pesca de la Badia de Palma. L’experiment ha permès obtenir uns resultats molt valuosos per a la comunitat científica, que han estat processats gràcies a la combinació de les dades recollides pels sensors i uns models matemàtics complexos. Segons aquests resultats, el Home Range o àrea vital de moviment a l’atzar dels raors no va més enllà d’uns centenars de metres al llarg de tota la seva vida, sense diferències de moviments entre mascles i femelles. On sí que s’ha trobat una gran variabilitat és en el seu comportament individual. Els raors tímids es mouen uns 60 metres com a màxim, mentre que els atrevits ho poden fer fins a 600 metres enfora del lloc on s’enterren cada nit. També es desplacen a velocitats diferents. Els primers ho fan a 20 metres per minut; en canvi, els segons naden a 60 metres per minut. Aquestes diferències són consistents al llarg del temps, és a dir, sempre seran iguals.

Un cop estudiats els moviments dels raors, es tractava d’esbrinar si el percentatge dels exemplars capturats o sobrevivents eren majoritàriament tímids o atrevits. Els resultats són encara més concloents: després de dos dies de pesca, el 80% dels raors tímids (que quasi no s’havien mogut del seu cau) van aconseguir sobreviure, mentre que el 100% dels atrevits van ser capturats a una mitjana de 470 metres del seu lloc de repòs nocturn. La diferència és espectacular. Pels raors, quedar-se a prop de casa és més segur i allarga la vida. Aventurar-se enfora és summament arriscat, però, a canvi, té una recompensa: és més fàcil trobar menjar.

Alós opina que el raor és el “paradigma de la bona gestió” gràcies a la veda temporal, les reserves marines i el que han pogut descobrir en els seus experiments sobre els peixos tímids, que garanteixen una població estable i una explotació pesquera sostenible. Argumenta que aquests peixos han adquirit la timidesa amb els pas dels anys. Ser tímid o atrevit té una base genètica. Dit d’una altra manera: dels peixos tímids, en naixeran fills tímids. Però també hi ha un procés d’aprenentatge. “Segons hem comprovat, els raors són capaços d’aprendre molt ràpidament i de retenir la informació bastant de temps; això de la memòria de peix precària no té gaire fonament”, explica l’investigador de l’Imedea. En definitiva, els raors tímids han demostrat que, encara que els pescadors no els trobin, hi continuen sent. Tenen una vida menys aventurera, però contribueixin al fet que la població es recuperi cada any.

PEIXOS ‘DORMILEGUES’ I AMB DESPERTADOR

La creença popular dels pescadors que no cal posar-se molt d’hora a cercar raors és certa i té un fonament científic. Els raors tarden bastant a llevar-se i a posar-se en moviment. Martina Martorell, en el seu treball de fi de grau a la UIB, ha analitzat les pautes de descans dels raors, l’hora a la qual es colguen i l’hora a la qual es lleven. A més, gracies a la telemetria acústica i els models matemàtics s’ha descobert que, tres hores després de la sortida del sol, el 40% de la població encara dorm. Fins i tot hi ha individus que no surten de l’arena fins a les 13 h. Un raor normalment descansa durant un període de 12 hores de mitjana. Els científics han trobat una evidència empírica de cronotips. Hi ha individus que s’aixequen consistentment més prest i d’altres que ho fan més tard, cada dia a la mateixa hora, com si tinguessin un despertador al seu costat.

Les investigacions de l’Imedea no acaben aquí. En el projecte Phenofish, Miquel Palmer mirarà d’entendre la relació que hi ha entre el ‘síndrome de la timidesa’ i el balanç energètic dels peixos. Un altre projecte que es diu CERES, i que lidera Ignasi Catalan, analitzarà el moviment de les llampugues i la seva possible relació amb el canvi climàtic.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF