Pol·linitzadors, el servei ‘porta per porta’ de la natura

Prop de 8.000 interaccions entre insectes i plantes i un arxiu de 300 fotografies, a l’abast gràcies a una web sobre pol·linitzadors de les Balears
Pol·linitzadors, el servei ‘porta per porta’ de la natura

Himenòpters (abelles, vespes, formigues); dípters (sírfids, bombílids); lepidòpters (licènids, nimfàlids, papallones grans, comunes o nocturnes); coleòpters (fins a nou famílies diferents d’escarabats). Les espècies de pol·linitzadors proporcionen un servei ecosistèmic absolutament vital en els cultius agrícoles i plantes silvestres que pol·linitzen de manera massiva. Aproximadament el 87% de les 352.000 espècies d’angiospermes d’arreu del món -les plantes que produeixen flors i fruits- depenen, almenys parcialment, dels animals pol·linitzadors per a la seva reproducció. Per tant, les interaccions entre els pol·linitzadors i les plantes són fonamentals per al manteniment de la biodiversitat en els ecosistemes i són la base de grans i complexes xarxes d’espècies interconnectades per processos ecològics. A més, al llarg del temps, els pol·linitzadors han jugat un paper evolutiu molt important afavorint la diversificació de les angiospermes, i són essencials per al manteniment de la diversitat genètica d’aquestes plantes.

De tot això, se’n parla en el projecte ‘Pol·linitzadors de les Illes Balears’, que s’ha presentat aquesta setmana en un acte divulgatiu duit a terme al Parc Bit. Es tracta d’una pàgina web per conèixer la diversitat de pol·linitzadors que visiten les flors de les nostres Illes i entendre’n la importància i les principals amenaces tant en el medi natural com en l’agricultura. Aquest projecte de divulgació científica conté una important base de dades amb prop de 8.000 interaccions entre més de 500 espècies d’insectes i més de 200 de plantes. També ofereix una important galeria d’imatges amb 300 fotografies d’alta qualitat d’interaccions insecte-flor. Devora cada imatge, s’hi indica el nom científic i un petit mapa de distribució orientativa. D’aquesta manera, les persones interessades -científics, professors, alumnes, naturalistes, aficionats a la natura i, en general, tothom- poden cercar quins són els principals pol·linitzadors d’una espècie de planta en concret, com també quines són les plantes que pol·linitza una espècie d’abella, mosca o papallona, entre d’altres.

Efecte sobre cultius i aliments

Devers el 70% dels 124 cultius principals del món que s’utilitzen directament per al consum humà depenen dels pol·linitzadors, d’una manera o una altra. D’altra banda, prop del 35% de la producció mundial d’aliments depèn de la pol·linització animal, tot i que els cultius bàsics, com els cereals, són pol·linitzats pel vent o s’autopol·linitzen. Els insectes pol·linitzadors són essencials per a certs cultius de fruiters (per exemple ametles, pomes, albercocs, cogombres, melicotons, prunes, melons, carabassons, síndries), mentre que en d’altres n’augmenten substancialment la producció de fruita (per exemple, és el cas de tomàtigues, albergínies, maduixes, cítrics, magranes, faves, castanyes, cafè). La reducció directa prevista de la producció agrícola mundial en absència de la pol·linització animal seria de l’ordre d’entre el 5% i el 8%. Hi ha altres cultius (per exemple patates, pastanagues, lletugues, cebes, cols) que no depenen directament dels pol·linitzadors per a la producció de les parts que consumim, però se’n beneficien a través de la propagació de llavors.

En molts casos, la pol·linització per insectes no només augmenta el rendiment del cultiu, sinó que també millora la qualitat de la fruita (mida, forma, pes, color, contingut de sucre) i, per tant, n’augmenta el valor comercial. S’ha estimat que el valor mundial de la contribució dels pol·linitzadors sobre la producció de cultius utilitzats directament per a l’alimentació humana és de 153.000 milions d’euros, xifra que suposa prop del 9,5% del valor econòmic total de la producció mundial d’aliments a l’any. L’impacte econòmic de la pol·linització per insectes és particularment important per a les verdures i fruites, amb un valor de prop de 50.000 milions d’euros en cada cas. Són dades que es poden consultar a l’apartat ‘La importància dels pol·linitzadors’ a l’esmentada web divulgativa, que ha estat possible gràcies a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) i del seu Laboratori d’ecologia terrestre i Grup de recerca en canvi global. Concretament, hi han participat Anna Travesset (la coordinadora del projecte), Cristina Tur, Amparo Lázaro i Miguel Ángel González-Estevez. A més, hi han col·laborat l’il·lustrador Xavier Canyelles i els entomòlegs David Baldock i Nick Owens.

Béns culturals i amenaces

Els pol·linitzadors també proporcionen uns béns socials i culturals, perquè ajuden a mantenir la diversitat i abundància de plantes silvestres que defineixen els nostres paisatges. La gent gaudeix d’aquests paisatges mitjançant moltes activitats recreatives i també pot gaudir de l’observació dels pol·linitzadors en la naturalesa. Malauradament, però, s’han observat importants disminucions dels pol·linitzadors arreu del món els darrers anys. Segons apunta el capítol ‘Amenaces’ de la web dels ‘Pol·linitzadors de les Illes Balears’ que s’ha presentat aquesta setmana, els científics estimen que a Europa el 37% de les espècies d’abelles i el 31% de les de papallones estan minvant dràsticament. De moltes altres espècies de pol·linitzadors, ni tan sols se’n té informació.

Per això, estudiar-les i conservar-les és una qüestió ambiental molt important per a la societat, com també ho és fer-ne divulgació a través d’aquest projecte. Així, en la web s’adverteix que els pol·linitzadors es troben sota la creixent amenaça de múltiples pressions antropogèniques: la fragmentació de l’hàbitat, els canvis en l’ús del sòl, les pràctiques d’agricultura intensiva, l’ús de pesticides i herbicides, les invasions de plantes i animals no nadius o el canvi climàtic. “Les respostes i la sensibilitat dels pol·linitzadors enfront d’aquestes pressions depenen de les seves característiques particulars -segons s’explica a la pàgina web del projecte- i els seus efectes són complexes, ja que les pressions actuen de manera simultània i sovint sinèrgica”.

‘Pol·linitzadors de les Illes Balears’ és el resultat d’una Acció Especial finançada per la Direcció General de Recerca i Innovació per tal de promoure projectes de divulgació científica i tractar d’arribar a la població no només mitjançant la recerca i els avanços científics, sinó també gràcies a la comunicació i la transferència real i efectiva del coneixement científic a la societat, segons coincidiren Josep Lluís Pons, director general d’Innovació i Recerca, i Jorge Terrados, director de l’Imedea, en el transcurs de la presentació de la web. El projecte també té un vessant col·laboratiu, en què el públic podrà aportar coneixement enviant fotografies d’interaccions insecte-flor que vegin en el camp, les quals posteriorment seran publicades amb la identificació de les espècies i el nom de l’autor de la fotografia.

La directora del Laboratori d’ecologia terrestre de l’Imedea i coordinadora de la web, que treballa en l’estudi i recerca dels pol·linitzadors (i les seves consegüents interaccions) de tot el món des de fa més de 20 anys, posà en valor “les moltíssimes hores de feina observant insectes al damunt de les flors” per part de l’equip que ha col·laborat en el projecte que s’ha presentat aquesta setmana, iniciativa que té una vocació de continuar creixent amb més dades, fitxes, observacions i fotografies. “També amb l’ajut dels voluntaris que vulguin aportar una informació molt valuosa de ciència ciutadana amb la seva participació”, hi afegeixen els experts. Més info, a http://polinib.info/

UN PÒSTER PER MOSTRAR LA DIVERSITAT D’ABELLES

La presentació del projecte ‘Pol·linitzadors de les Illes Balears’ va anar acompanyada d’un pòster en el qual es representen 66 espècies d’insectes pol·linitzadors, uns pocs dels quals són endèmics; alguns, de molt comuns i d’altres, de més rars. Encara que una de les espècies que la gent reconeix més fàcilment és l’abella de la mel, aquesta espècie pertany a una extensa família anomenada tècnicament ‘Apidae’, que inclou un centenar d’espècies diferents. De fet, en el món hi ha unes 20.000 espècies d’abelles, de les quals a Espanya n’hi ha 1.100 i a Balears, més de 200.

L’il·lustrador i naturalista Xavier Canyelles és l’autor d’aquest pòster i l’encarregat de la il·lustració d’una sèrie de fitxes incloses en el projecte de la pàgina web. Explica que “generalment els naturalistes ens hem passat tota la vida aixecant pedres i, per tant, ajudant a la identificació d’insectes. Com que em varen encarregar col·laborar il·lustrant les fitxes -argumenta Canyelles-, llavors vaig trobar que aquests dibuixos es podien aprofitar per confeccionar un pòster divulgatiu perquè a cop d’ull es pugui veure una representació de les abelles que tenim a Balears: des de les més comunes, com l’abella de la mel i el borinot negre, fins a aquelles que podem identificar en el camp; però també les curioses i les endèmiques, tot ordenat per famílies i seguint els criteris taxonòmics actuals i acompanyat amb un mapa. Els pol·linitzadors són els nostres aliats, peluts i alats, i els hem de protegir a tots”, demana.

Etiquetes