CIÈNCIA

Alícia Sintes: “Observar una ona gravitacional és aportar un nou sentit”

És investigadora del Grup de Relativitat i Gravitació de la UIB, únic de l'estat que participa en el consorci LIGO

ENRIC CULAT
ENRIC CULAT

La investigadora del Grup de Relativitat i Gravitació de la UIB lidera l’únic grup espanyol que participa en el consorci internacional LIGO, que en el futur podria instal·lar uns sensors sísmics a Canfranc (Osca).

Què se sent quan us estan a punt de donar un Nobel i no us el donen?

Tècnicament i per temps no ens tocava, tot i que a les travesses ens havien posat com els grans favorits. El dia que es va fer públic el premi, jo tenia una càmera de televisió que m’anava seguint mentre feia la classe, esperant a veure com reaccionava si ens donaven el Nobel. La veritat és que així era bastant difícil explicar als alumnes la caiguda d’un paracaigudes i el seu fregament.

Creis que l’aconseguireu l’any que ve? I si no, vós a qui el donaríeu?

Crec que el premi caurà; no sé quan. Potser esperaran que tinguem més deteccions o que es posi en marxa el detector europeu VIRGO. Només he vist un Nobel tan ràpid: el del Bosó de Higgs, que li van donar a l’any següent. Jo a qui el donaria? Crec que fa temps que se’l mereix l’astrònoma Vera Rubin pels seus treballs sobre la matèria fosca. Hem de tenir present que només dues dones han rebut un Premi de física en la història dels Nobel.

Vós ja heu demostrat que la física no és cosa d’homes.

La física és cosa de tots, el que passa és que encara hi ha molts estereotips sobre les dones i la física. Les dones hem de tenir presència, vendre imatge, ser bones i ho hem de fer tot perfecte. Els homes, en canvi, poden ser atrevits i aventurers. Què voleu quan els infants creixen amb joguines separades per nins i nines...?

Amb el Grup de Relativitat i Gravitació de la UIB es pot ‘jugar’ a descobrir ones gravitacionals?

A la darrera Fira de la Ciència i la Tecnologia d’Inca vàrem fer jugar molta gent. Els jocs són una bona manera de cridar l’atenció i d’aprendre coses. Tenc especial interès que la ciència reverteixi en tothom, donant visibilitat als grups de recerca i explicant el que fem. Crec que he aconseguit, en el darrer mig any, no escriure una sola fórmula a la pissarra quan em fan una entrevista. Però als que vingueu a jugar amb nosaltres sempre us caurà un seminari de 5 o 10 minuts per introduir el tema, això sí!

Fa un any la societat no sabia què eren les ones gravitacionals... Ara ja sí?

Ara et trobes joves amb gorres que porten “ones gravitacionals” impreses damunt o anuncis a Nova York que diuen que “tant de bo fos tan fàcil trobar un apartament digne a Manhattan com trobar una ona gravitacional”. Quan veig aquestes coses, pens que estam començant a arribar a la societat. Després del primer descobriment vàrem fer un seguiment de la repercussió a les xarxes socials. Els països on va tenir més impacte van ser els Estats Units, l’Índia, el Regne Unit i després Espanya. Però del que estic més contenta és que ara tothom sap que a la nostra universitat es fa ciència.

Provar dues vegades l’existència d’ones gravitacionals us ha convertit en un dels grups de recerca més valorats?

La primera detecció va ser la més clara i coincidia amb el centenari de la teoria de la relativitat. Per primera vegada descobríem un sistema binari on els dos cossos eren forats negres. Això no s’havia observat mai. Tampoc no se sabia que els forats negres de masses estel·lars poguessin ser tan grans, i veure com es fonien entre ells. Són molts descobriments i teníem coses a comunicar. El Grup de Relativitat i Gravitació de la UIB, del departament de Física, no només és un dels primers grups de recerca creats a Balears, sinó que és un dels pioners a Espanya en l’estudi de les ones gravitacionals.

Disposau dels recursos adequats per poder fer la vostra feina?

Després dels descobriments de les ones gravitacionals hi ha hagut una reacció molt positiva, que jo vull agrair, per part del Govern balear, que va posar en marxa un conveni i ens van demanar què necessitàvem. Jo de seguida els vaig dir que ens calia més gent. Per part seva, el govern central també ens ha atorgat un dels projectes d’excel·lència més grans que mai ha entrat en aquesta universitat. Què més necessitam? Sobretot espai, un lloc on poder discutir, fer videoconferències, explicar el que fem i poder rebre la gent en condicions. Ara tindrem la possibilitat d’anar al nou edifici de recerca de la UIB al Parc Bit, un espai ben equipat que segur que satisfarà les nostres necessitats si ens donen suficients metres.

Les ones gravitacionals han fet pujar almenys un esglaó el nivell de la ciència a Espanya?

La situació general a Espanya no ha canviat, els pressupostos continuen sent molt baixos. La situació per als joves que es volen dedicar a la ciència tampoc no ha millorat, ni la captació de talent ni les oportunitats específiques a Balears, tot i que ens hagi anat millor al nostre grup. Només a títol comparatiu voldria dir que la Universitat de Birmingham (Regne Unit) el mes passat va anunciar que creava l’Institut d’Ones Gravitacionals amb un pressupost de cinc milions de euros!

Què feis al vostre grup?

A la part LIGO (Observatori d’ones gravitatòries per interferometria làser) tenim articles per sortir i hem de publicar els resultats de coses tan ‘avorrides’ com els púlsars en rotació (estels de neutrons) de la nostra pròpia galàxia. Si en poguéssim detectar algun, podríem obtenir informació sobre el comportament de la matèria en condicions extremes. També continuam amb la modelització dels forats negres binaris. L’observatori de Livingston, als Estats Units, s’acaba de posar de nou en marxa, després d’una aturada, i aviat entrarem en períodes d’observació. I el mateix passarà a Hanford.

Europa s’unirà a la recerca amb l’Observatori VIRGO, ubicat a Itàlia. A Espanya no tindrem mai un detector semblant?

A Europa ja pensam en una tercera generació d’instruments i s’han de cercar els millors llocs on posar-los. Si tot va bé, en els propers mesos es farà una proposta d’instal·lació de sensors sísmics a l’antic túnel de ferrocarrils ubicat al costat del Laboratori Subterrani de Canfranc (Osca), una de les zones amb menys activitat sísmica. S’ha d’impulsar més investigació i més proves experimentals. Per això vull contactar amb altres grups, com per exemple l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC), que està molt involucrat amb el grup espacial LISA (Laser Interferometer Space Antenna). No gaire lluny de Canfranc hi ha un espai on cabria un triangle de 10 quilòmetres per cada costat. Actualment LIGO té els braços de 3 i 4 quilòmetres, però l’estudi que es va fer a Europa incloïa dissenys triangulars de 10 quilòmetres per braç. El tercer LIGO, després dels dos dels Estats Units, s’instal·larà a l’Índia. Després vindrà Advanced VIRGO a Itàlia, el detector KAGRA al Japó, després Austràlia... Amb el temps les instal·lacions quedaran petites.

La NASA i l’ESA han fixat massa expectatives en Mart?

Tot és necessari. L’ESA ha seleccionat l’univers gravitacional com a tercera gran missió per començar a volar a partir del 2034. Amb el descobriment de les ones gravitacionals i amb l’èxit de les proves del LISA Pathfinder de 2015, la missió de l’ESA es podria avançar uns anys abans. I més ara que torna a haver-hi interès de la NASA a participar en aquest projecte. Però en terra pots canviar un sensor quan es romp. A l’espai en canvi no et pot fallar res, has d’evitar riscos perquè el cost que pagues és extremadament gran.

GW150914, GW151226... quan hi haurà un tercer episodi d’ones gravitacionals?

L’únic que us puc dir és que el 2017 serà molt animat i molt estressant per a nosaltres. Confii que la sensibilitat dels detectors millori encara més, i si això passa, sospit que tindrem observacions d’aquests forats negres binaris “que es besen” pràcticament una vegada al mes mentre els detectors estiguin operant. Acabarà per fer-se ‘avorrit’. Per això, el que jo voldria és detectar altres tipus d’objectes. M’agradaria que veiéssim un púlsar amb ona gravitacional, però no crec que ho aconseguim el proper any; ho hem de continuar lluitant. També m’agradaria veure la fusió de dos estels de neutrons. Seria molt interessant veure-ho amb telescopis de raigs gamma.

Què demanaríeu a Einstein si fos possible coincidir amb ell en alguna dimensió espai/temps?

Li demanaria que m’ensenyàs coses. En aquell època hi havia grans científics que van coincidir en l’espai i en el temps i es van fer avanços espectaculars. Jo crec que estam a punt que torni a passar una altra revolució com aquella. Einstein estaria molt satisfet de veure que hem desenvolupat instruments capaços de mesurar distorsions de longitud (de l’espai/temps) que en aquest moment són de la mida per sota de la mil·lèsima del protó, però aviat arribarem a les 10.000 mil·lèsimes d’un protó. Einstein no va pensar mai que l’home seria capaç de desenvolupar instruments tan sensibles.

Si la simfonia de l’univers fos una peça musical clàssica, on seríem ara, al preludi o a un allegro ma non troppo ?

En el darrer congrés que vaig estar a Nova York hi va haver una composició inspirada en els meus “iiiuuuuppp” i us assegur que no era una simfonia clàssica, sinó bastant postmoderna. Però en una composició clàssica seríem només al preludi, al començament. Les ones gravitacionals no són ones sonores. Ara bé, observar una ona gravitacional és aportar un nou sentit. El nostre instrumental funciona més com un micròfon que no com un telescopi, perquè enregistren a la vegada totes les possibles ones que vénen de qualsevol punt. Llavors és quan podem escoltar el “iuuuuupppp”.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF