Joves oceanògrafs, sobradament preparats i socialment implicats

Alumnes de l’Escola GODAE OceanView fan balanç del curs que va concloure ahir a Pollença i expressen les seves expectatives envers l’oceanografia operacional
Joves oceanògrafs, sobradament preparats i socialment implicats

Un nou concepte d’oceanografia, més modern i multidisciplinari, entestat a donar resposta als problemes actuals que afecten la societat -per exemple, les prediccions derivades del canvi climàtic o la contaminació dels oceans per culpa dels plàstics i el vessament d’hidrocarburs- amb propostes de solució que combinen la recerca científica amb l’aplicació de models de multiplataforma operacional i que són possibles, cada vegada més, gràcies al desenvolupament tecnològic. Arriba una nova generació d’oceanògrafs, sobradament preparats i capacitats, conscients d’aquest canvi de mentalitat, implicats en la societat i compromesos amb la sostenibilitat. Una bona mostra d’aquesta nova fornada d’especialistes en l’oceanografia s’ha congregat aquests dies a Mallorca amb motiu de la tercera edició de l’Escola internacional GODAE OceanView.

La trobada s’ha fet a Pollença, entre el dies 2 i 13 d’octubre, amb el títol Noves Fronteres en Oceanografia Operacional i ha congregat més de 50 especialistes d’arreu del món amb l’objectiu de mostrar els darrers avanços en oceanografia, les possibilitats dels sistemes d’observació multiplataforma, la disponibilitat de dades en temps real, la integració i l’assimilació de models. Aquests professionals de l’oceanografia han conviscut, al llarg de dues setmanes, amb 67 alumnes procedents de 35 països de tots els continents que estan començant la carrera investigadora i que, gràcies al curs GODAE OceanView, han adquirit nous coneixements i han pogut establir contactes i lligams -amb els altres alumnes i professors- que seran determinants per al seu futur professional. Durant les jornades formatives s’han fet conferències i tallers, s’han explicat casos pràctics per donar a conèixer projectes, s’han realitzat dos debats -un sobre la relació entre els centres de recerca i les plataformes operatives i l’altre sobre la contribució dels satèl·lits- i s’ha fet una visita al vaixell oceanogràfic del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB).

Les opinions dels alumnes

Bàrbara Barceló-Llull és una de les alumnes que han participat en aquesta escola internacional que va concloure precisament ahir. Acaba de doctorar-se en Oceanografia per la Universitat de Las Palmas i s’ha traslladat a Mallorca convençuda que aquest curs li oferirà una gran oportunitat per establir més relacions professionals. Diu que li agradaria dedicar-se a l’anàlisi de les dades in situ i a estudiar els processos mesoescala. Opina que per fer recerca “s’han de tenir en compte les necessitats”, però matisa que “a vegades no es poden aplicar els models ràpidament, calen processos llargs i per tant tampoc no cal obsessionar-se, segur que tard o d’hora es podran dur a la pràctica, tenint en compte, però, factors com l’anàlisi dels recursos energètics, els recursos pesquers, etc.”.

Un altre alumne, Pablo Rodríguez, argumenta que “els estudiants que aconseguim doctorar-nos ens hem d’implicar més en la societat, per exemple aplicant coneixements en criteris de sostenibilitat, i no només des de centres de recerca, sinó també mitjançant entitats públiques i administratives, on, per cert, els oceanògrafs hauríem de tenir més oportunitats”. En Pablo treballa a l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona com a investigador predoctoral per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) gràcies a una beca de la Caixa. Explica que a ell l’interessa, sobretot, l’aplicació dels models, el processament d’imatges i entendre les campanyes espacials amb satèl·lits i sistemes d’observació remota. “L’oceanografia la fan els gliders, però també les persones, i aquests dies hem vist, gràcies al curs, que tots som semblants quant a capacitats i actituds, independentment del país del qual venim. Els espanyols sempre tenim massa complexos en sortir i al final tots feim el mateix, tant si som de la NASA com si som de l’ICM o de l’Imedea”, assenyala.

Eva Aguiar és doctora en Oceanografia Física i actualment treballa en el grup de modelat numèric del SOCIB. Explica que en el GODAE OceanView ha après tècniques noves, amb una visió “actualitzada” del que vindrà en el camp de l’oceanografia operacional. “Això és com un tren que no para. Descobreixes una cosa -diu- però al darrere ja en ve una altra de nova”. En el mateix sentit, apunta que li han semblat particularment interessants els sistemes d’observació i d’assimilació de dades. A més dels coneixements tècnics, hi afegeix que el curs li ha obert portes des del punt de vista de les relacions humanes: “Ha estat molt enriquidor conèixer gent procedent de tantes realitats diferents. Ara he d’arribar a casa i tractar d’assimilar un poc tota aquesta informació”. Segur que la propera edició d’un llibre amb el resum de les ponències del curs, que estarà a l’abast de tota la comunitat científica, l’ajudarà en aquest procés de recapitulació. Insistint respecte de les oportunitats de futur, considera que els joves científics, com ella mateixa, “han de viure al dia, sempre amb el radar posat i pendents de les oportunitats que vagin sorgint”. Aquesta incertesa, però, “no sempre és dolenta, perquè al mateix temps et va formant. Tenir un objectiu absolutament clar i definit en ciència és perillós perquè pot arribar un moment de frustració si no aconsegueixes els objectius”, considera la investigadora del SOCIB.

Els organitzadors del curs

En aquesta tercera edició, el GODAE OceanView ha tingut dos organitzadors de les Balears: la investigadora Ananda Pascual, de l’Imedea (CSIC-UIB), i Joaquim Tintoré, director del SOCIB i investigador de l’Imedea; a més d’Eric Chassignet, de la Universitat de Florida (els Estats Units), i Jacques Verron, de la Universitat de Grenoble (França). El curs ha disposat del patrocini de diverses agències internacionals, com el Copernicus Marine Service (Comissió Europea), el CNES, la NASA, l’EUMETSAT i l’ESA. Ananda Pascual apunta que l’oceanografia operacional pretén donar resposta a alguns dels reptes dels oceans en el segle XXI. “Per poder transferir la feina que fan els centres de recerca -explica- cal que aquests estiguin en contacte permanent amb els centres operacionals”. L’oceanografia operativa proporciona una descripció precisa de l’estat actual dels oceans i inclou múltiples variables: observació de dades in situ (campanyes oceanogràfiques, planadors submarins, boies, satèl·lits), processament de models numèrics i assimilació i validació de dades. Amb aquest conjunt de feines els oceanògrafs donen resposta “a preguntes concretes que ens fan les empreses, les administracions i la societat en general”, conclou Pascual. Per part seva, Joaquim Tintoré creu que l’organització del curs ha representat “una oportunitat única perquè estudiants i professors comparteixin experiències i, de passada, aconseguim posar les Balears en el mapa. Patim un retard històric respecte de la inversió en ciència. Per això és important establir xarxes i lluitar per demostrar que som capaços d’obrir noves fronteres, com hem fet gràcies al GODAE OceanView”.

En aquest aspecte, les Balears poden presumir d’estar al mateix nivell que els centres més punters del planeta. Hi ha pocs recursos econòmics, però se’n treu molt de profit. En això no només coincideixen els oceanògrafs balears, sinó que també ho diuen els representants d’altres països, professors del curs i alguns dels “pares” de l’oceanografia operacional, com Jacques Verron, codirector de l’Escola, que no només destaca el “gran nivell” dels científics i tècnics de l’Imedea i del SOCIB, sinó també la relació “profitosa” que existeix entre aquests dos centres, amb un enfocament de col·laboració entre ciència bàsica i oceanografia operacional “a imitar a altres llocs del món”. Hi afegeix que, globalment i amb vista al futur, s’observa una tendència de generació de llocs de feina a empreses, responent a problemàtiques concretes com seguretat o medi ambient, entre d’altres. Per part seva, Philippe Escudier, del Centre National d’Études Spatiales (CNES), considera que “la Mediterrània, per les seves característiques, és un entorn ideal per al desenvolupament de satèl·lits cada vegada més eficaços, entesos com una eina d’oceanografia operacional”.

UNA NOVA MANERA D’INVESTIGAR LA MAR

A partir de la dècada dels 80, l’oceanografia va experimentar una transformació radical. La combinació d’informació cada vegada més precisa procedent de satèl·lits dissenyats per a la recerca oceanogràfica i el desenvolupament tecnològic de nous instruments d’observació van canviar la manera d’investigar la mar, deixant enrere les llargues campanyes oceanogràfiques i donant pas al monitoratge permanent de l’oceà amb diferents instruments i tecnologies. En els darrers quinze anys, els oceanògrafs se serveixen de les campanyes oceanogràfiques multiplataforma, que combinen la utilització de planadors submarins autònoms ( gliders ), perfiladors acústics Doppler (ADCP) i boies de deriva que mesuren la velocitat dels corrents superficials, entre altres instruments.

El grup de Tecnologies Marines, Oceanografia Operacional i Sostenibilitat (TMOOS) de l’Imedea, juntament amb investigadors i tècnics del SOCIB, és pioner mundialment en el disseny i la implementació d’experiments i campanyes oceanogràfiques d’aquest tipus i participa en diversos projectes de gran rellevància internacional. Així, l’estudi de la dinàmica dels oceans és una de les principals claus per comprendre i predir el canvi climàtic. La circulació de l’oceà, l’escalfament de l’aigua, l’acidesa, la seva capacitat de captura de CO2, les activitats físiques i biològiques... Per entendre com es produeixen aquests fenòmens cal monitoritzar l’oceà i obtenir tot tipus de dades. “Són processos diferents i cada lloc té unes particularitats específiques, però des de la física i altres disciplines tractam de trobar, entre tots, sistemes d’observació coordinats, perquè les solucions han de ser globals”, conclou Tintoré.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF