Misc 23/09/2017

“Hi ha ocells que poden distingir Renoir de Picasso”

Jennifer Ackerman acaba de publicar 'El ingenio de los pájaros', un llibre sorprenent sobre la intel·ligència dels ocells

Toni Pou
7 min
“Hi ha ocells que poden distingir Renoir de Picasso”

Jennifer Ackerman escriu en publicacions com The New York Times, National Geographic o Scientific American. Acaba de publicar un llibre sorprenent sobre la intel·ligència dels ocells (El ingenio de los pájaros, Ariel, 2017). És a Catalunya per assistir al Delta Birding Festival, el festival internacional d’ornitologia que se celebra aquest cap de setmana al delta de l’Ebre. Ackerman escriu sobre ciència, natura i salut, però quan parla d’ocells se li encenen els ulls amb una brillantor especial.

Per què els ocells?

El meu pare era un aficionat als ocells des de ben petit i, de gran, una de les seves activitats preferides era sortir a veure ocells. A casa érem cinc germanes, o sigui que una manera d’aconseguir la seva atenció era acompanyar-lo. Vaig començar a fer-ho quan tenia vuit anys i des de llavors sempre he estimat els ocells. N’he tingut a casa i sempre he escrit sobre ocells en llibres i revistes. A més, les últimes dècades s’han publicat molts articles que deixen clar que els ocells són molt més intel·ligents del que pensàvem. Hi ha corbs que poden fabricar eines en forma de ganxo i hi ha lloros que poden utilitzar el llenguatge d’una manera semblant als primats. Són un gran tema!

¿Hi ha alguna escena relacionada amb els ocells que recordi especialment?

A Nova Caledònia hi ha un tipus de corb que és un dels ocells més intel·ligents del món. És capaç de fabricar eines i resoldre trencaclosques complexos. Veure aquest ocell meravellós en el seu hàbitat natural i observar-lo també en el laboratori mentre resolia tot tipus de trencaclosques em va impressionar molt. D’altra banda, acabo de tornar d’Austràlia, on he tingut l’oportunitat d’observar un ocell molt curiós, l’arquer tacat. Una parella es va presentar al voltant d’una menjadora preciosa que havia construït el mascle. Amb aquestes plomes roses tan llampants al clatell, el mascle va fer una dansa increïblement complexa. Es posava de puntetes i feia unes voltes i uns moviments de coll realment estranys. La dansa i aquella menjadora tan elaborada demostren clarament que aquest ocell té un cert sentit de l’estètica. Ja havia escrit sobre l’arquer tacat, però no l’havia vist mai, o sigui que va ser un gran moment. Em vaig sentir com en un documental de David Attenborough.

A més de les danses, hi ha altres comportaments sorprenents en el món dels ocells. Se n’han vist xumant la llet d’una foca.

Sens dubte que és un exemple estrany, però es tracta d’un comportament molt creatiu. Hi ha molts ocells als quals els encanta provar coses noves. Els ocells que són agosarats, els que estan disposats a buscar noves fonts d’aliment o els que assagen solucions noves a vells problemes, acostumen a ser intel·ligents. Aquesta capacitat d’innovació indica que tenen un comportament flexible, i això és una mesura inequívoca d’intel·ligència.

Quan parlem d’animals, com es defineix i es mesura la intel·ligència?

Encara estem aprenent a mesurar la nostra pròpia intel·ligència, o sigui que ja et pots imaginar que som a les beceroles d’entendre la dels animals. Els científics no s’acaben de posar d’acord en com definir-la. Al llibre, jo la defineixo com la capacitat d’utilitzar habilitats cognitives per resoldre problemes, en lloc de fer-ho a partir dels instints. Avui sabem que els ocells tenen una aproximació cognitiva molt sofisticada a la resolució de problemes.

Tot i això, històricament els ocells no han estat considerats gaire intel·ligents.

No. De fet, a totes les llengües hi ha expressions pejoratives relacionades amb els ocells. Però crec que es tracta d’una concepció errònia sobre el paper de la mida del cervell en la intel·ligència. Abans pensàvem que el cervell dels ocells era tan petit que només havia de ser capaç de processos mentals simples, que sense un cervell gran com el nostre no es podia pensar, planificar ni prendre decisions sofisticades. Però ara sabem que, en primer lloc, la mida del cervell no és la mesura principal de la intel·ligència.

Quines altres mesures hi ha?

La densitat de neurones, per exemple. Els ocells tenen cervells amb una densitat neuronal molt alta, i això és una revelació. El mes passat es va publicar un estudi que comparava la densitat neuronal dels ocells amb els primats: els ocells tenen el doble de neurones que els primats amb cervells de la mateixa mida, i quatre vegades més que la resta de mamífers.

¿El nombre de connexions entre neurones també és una mesura important d’intel·ligència?

Sí, i ja hi ha estudis que indiquen que els ocells tenen una connectivitat neuronal molt semblant a la nostra.

A més d’intel·ligència, ¿sabem si els ocells tenen consciència?

No tenim gaires maneres de mesurar o detectar la consciència animal, però la majoria de científics pensen que sí. En un experiment, uns científics van enganxar una brossa vermella al pit d’una garsa. Quan la garsa es va mirar al mirall, va acotar el cap per buscar-la i treure-se-la de sobre. La majoria d’animals no ho fan, això, però es tracta d’una sola prova. Ens fan falta experiments més sofisticats.

¿És cert que els ocells superen els simis en algunes tasques?

En alguns sentits, els ocells tenen habilitats cognitives superiors a les dels simis i fins i tot a les nostres. N’hi ha que recorden on han amagat desenes de milers de llavors, una cosa que jo diria que cap humà és capaç de fer. També són capaços d’aprendre a cantar mitjançant l’aprenentatge vocal. Els lloros poden imitar la veu humana, aprendre què signifiquen les paraules i utilitzar-les amb sentit i no només com una mera repetició. Els primats, tot i que sembla que són capaços d’utilitzar el llenguatge de signes, no tenen aquesta capacitat de vocalitzar.

¿Sabem com funciona aquesta memòria portentosa?

Tot just en tenim algunes idees. Sembla que aquests ocells triangulen a partir de fites elevades en el terreny, com per exemple arbres o formacions rocoses. Això ja és una manera força sofisticada de marcar punts, però, a més, després cal recordar-los tots. Alguns estudis indiquen que a nivell cognitiu aquest procés té lloc a l’hipocamp, que és una zona del cervell relacionada amb la memòria espacial, tant en els ocells com en els humans.

També hi ha ocells famosos per la seva capacitat d’orientació. ¿Està relacionada amb aquest tipus de memòria diguem-ne geogràfica?

Aquest és un altre camp on ens superen amb diferència. Les habilitats de navegació també estan relacionades amb la memòria espacial, però encara són un autèntic misteri. Pensem que els ocells tenen un mapa dins del cap, construït a partir de molts tipus d’informació diferent, com el moviment del Sol, les estrelles, els camps magnètics, els sons, les olors o el paisatge. Ara, no tenim ni idea de com es combinen i s’estructuren totes aquestes dades.

Quines semblances hi ha entre el llenguatge humà i el cant dels ocells?

Darwin ja va dir que el cant dels ocells és l’analogia més propera al llenguatge humà que existeix.

I ho és?

Jo crec que sí. Els ocells aprenen a cantar escoltant, imitant i practicant. Així és exactament com nosaltres aprenem a parlar, i també com aprenem a tocar un instrument. És un procés molt poc usual en el món animal. Al marge d’alguns ocells, només ho fan els ratpenats, els cetacis i els humans.

També hi ha ocells que són capaços de gestionar el temps.

En un experiment que es va fer a la Universitat de Stanford, els científics van oferir una llaminadura a nens de 4 o 5 anys i els hi oferien dues si eren capaços d’esperar-se un quart d’hora. Només una tercera part dels nens es van esperar. En canvi, unes cacatues que es van sotmetre al mateix experiment fins i tot eren capaces d’esperar la segona recompensa amb el menjar al bec. Aquest resultat també suggereix que les cacatues entenien que la persona que els proporcionava el menjar era de confiança. I això, el fet de confiar en algú altre, és una forma força sofisticada d’intel·ligència.

¿Tenen, doncs, un sentit del temps que els permet distingir el passat del futur?

Cada vegada hi ha més estudis que indiquen que els ocells són capaços de recordar el passat i planificar el futur. Un estudi amb corbs va deixar clar que eren capaços de mantenir una eina que els seria útil per a més tard. Se la trobaven davant d’una capsa que havien d’obrir d’una altra manera, però la conservaven per obrir la capsa següent.

¿Hi ha algun altre animal capaç de planificar el futur?

N’hi ha que enterren menjar per consumir-lo més endavant, però això pot ser un comportament més instintiu, no queda clar que sigui planificar el futur tal com ho fem nosaltres. El que fan els corbs s’hi assembla molt més.

La constatació d’una capacitat com la confiança indica que també tenen habilitats socials.

Efectivament, els ocells són molt socials. Negocien constantment les relacions dins del grup amb altres individus, tenen rànquings socials i fins i tot lluiten pel seu estatus social. Fan moltes de les coses que fem a les societats humanes i pel mateix motiu: per la necessitat de sobreviure.

També tenen un sentit estètic.

Tenen una capacitat de discriminació visual molt desenvolupada. Poden distingir cares humanes, lletres de l’alfabet i fins i tot diversos estils de pintura. Quan hi penses fa riure: que un ocell pugui distingir un Renoir d’un Picasso, a partir del seu estil!

¿Aquesta capacitat està relacionada amb l’agudesa visual necessària per volar?

No es tracta només de tenir bona vista, que també en tenen, sinó de distingir diferències molt subtils entre diverses peces d’informació visual, que és una capacitat amb un vessant cognitiu important. És lleugerament diferent. De fet, hi ha laboratoris que estan pensant a ensinistrar coloms per analitzar mamografies i detectar tumors en un estat molt primerenc. Els coloms són capaços de fer distincions visuals que ni tan sols el personal mèdic amb experiència és capaç de fer. Això, però, encara forma part del futur. Per ara, només hem vist la punta de l’iceberg de la ment animal.

stats