Efectes del canvi climàtic a Balears

El LINCC-UIB organitza unes jornades amb l’objectiu de posar en comú els coneixements i, també, cercar mesures d’adaptació i mitigació

Si no s’articulen mesures urgents de mitigació, la temperatura global del planeta pot augmentar el 2100 entre dos i quatre graus centígrads, tal com avisen els diversos escenaris del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de la ONU (IPCC). En funció de la quantitat de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) que emetem en els propers anys, el nivell mitjà de les aigües properes a les Balears pujarà uns 60 centímetres d’aquí a finals de segle. Aquesta pujada, adverteixen diversos experts, reduirà la superfície d’algunes platges -per exemple, la platja de Palma- i pot posar en perill els aqüífers i determinades infraestructures costaneres.

Cem afectarà el canvi climàtic els ecosistemes? Un increment de la temperatura de l’aigua de la mar incidirà directament sobre l’estat de salut de la Posidonia oceanica, amb una pèrdua progressiva d’abundància si es traspassa el llindar del 28 graus. Els símptomes de declivi de les praderies de posidònia ja són evidents en determinades zones de Balears, com el Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera. D’altra banda, els botànics estudien els impactes que ja està causant el canvi climàtic, i s’han adonat que, en el futur, aquests efectes podrien ser especialment preocupants per a la biodiversitat de les muntanyes mediterrànies i, particularment, per als seus ecosistemes vegetals. Les condicions ambientals (temperatura i precipitació) de la base de les muntanyes van augmentant a poc a poc l’altitud a conseqüència del canvi climàtic. En aquest context, algunes espècies intenten ‘seguir’ les condicions ambientals escalant cap als cims, el que es coneix com ‘l’efecte escalador’ de les plantes. Arribarà un moment, però, que ja no podran pujar més, i llavors no els quedarà cap més remei que competir amb altres espècies i quedar arraconades als cims, mentre que les comunitats que no puguin competir desapareixeran localment o totalment.

Això pel que fa a les plantes silvestres, però què passarà a Balears amb determinats conreus de consum tradicional, com la vinya, els ametlers i les oliveres? Un escurçament del seus cicles vitals, per culpa de l’alteració climàtica, no només obligarà a avançar substancialment determinades collites, sinó que pot alterar-ne la qualitat. De fet, això ja està passant, amb una elaboració de vins cada cop més alcohòlics -amb una acidesa baixa- i menys harmònics. En els propers anys, la proliferació de ‘cops de calor’ a Mallorca podria afectar molt seriosament la producció vitivinícola.

La tropicalització de la Mediterrània, amb la introducció de noves espècies exòtiques de peixos procedents de latituds indopacífiques i atlàntiques; la propagació de determinades malalties vectorials afavorides per un augment de temperatures; els efectes sobre l’economia (principalment a la indústria turística); la repercussió sobre el sistema energètic; les polítiques públiques i mediambientals -per exemple, amb una proposta de descarbonització a Menorca- i els aspectes jurídics i els relatius a la filosofia moral i ètica inclosos a la denominada ‘justícia climàtica’ són només alguns dels nombrosos exemples d’efectes i d’aspectes vinculats al canvi climàtic de què s’ha tractat al llarg dels darrers dos dies a les primeres Jornades sobre Canvi Climàtic a les Illes Balears, organitzades pel Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC-UIB) amb la col·laboració de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat i la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern. Les jornades, que han congregat prop de 500 persones entre dijous i divendres, s’han duit a terme a la sala d’actes de la seu de CCOO a Palma amb l’objectiu de posar en comú tots aquests coneixements: des d’una anàlisi del que sabem respecte del clima avui dia fins als diferents impactes, així com les possibles mesures d’adaptació i mitigació.

Dos dies, idò, per intentar posar a l’abast de tothom el que avui dia sabem sobre el clima, sigui l’atmosfèric o el marí, així com també per apuntar aquelles coses que encara no sabem, que no són poques. A les jornades també s’ha parlat dels impactes que el canvi climàtic ja té avui dia i dels possibles impactes, si evoluciona tal com preveuen els models: impactes físics; impactes sobre els ecosistemes terrestres i marins; impactes sobre la salut i sobre els diferents sectors socioeconòmics, així com el govern i la responsabilitat col·lectiva davant aquest problema.

Damià Gomis -investigador d’Oceanografia i Canvi Global a l’Imedea, professor de física de la terra a la UIB i director del LINCC-UIB- expressà el desig, a la inauguració de les jornades, “que el coneixement que generam els científics sobre el canvi climàtic arribi als gestors públics, a tots els sectors socioeconòmics i a la societat civil, especialment perquè som davant un tema transversal i amb moltes implicacions”. Gomis recordà el panell de Nacions Unides, que fa pocs dies advertia que com més es tardi a prendre mesures, més dràstiques hauran de ser. “És hora, per tant, de posar fil a l’agulla i decidir, entre tots, quin és el futur que volem. Amb aquestes jornades volem contribuir a aquesta discussió tan important”, assenyalà Gomis al començament de les jornades.

Caracteritzar el clima

Enrique Álvarez, cap de l’àrea de Medi Físic de Ports de l’Estat, explicà que en aquesta institució hi treballen, des de fa anys i en col·laboració amb l’Aemet, l’Imedea i el SOCIB, per fer models climàtics d’alta resolució espacial, amb simulacions i projeccions a cent anys vista. Informà d’un estudi específic sobre caracterització de l’entorn portuari envers el clima i la meteorologia (vent, onatge i variables físiques) gràcies al qual ja han constatat que, en el futur, el canvi climàtic provocarà “una pujada de l’aigua, averies i problemes d’operativitat en les instal·lacions portuàries”.

Agustí Jansà, meteoròleg i exdelegat territorial de l’Aemet a Balears, constatà un “escalfament global important” a partir de les dades recollides per l’Aemet al llarg dels anys, “que al nostre arxipèlag és semblant a la mitjana europea, però, en canvi, molt superior a la mitjana planetària, encara que gens uniforme, ni en l’espai ni el temps”. Així, entre el 1971 i el 2015 s’ha produït un augment mitjà de 0,35 graus centígrads per dècada a les Balears. Les tendències observades han estat ben diferents a totes les illes: 0,22 graus d’increment per dècada a l’aeroport d’Eivissa; 0,32 graus a l’aeroport de Menorca i 0,49 graus a l’aeroport de Palma. Els augments de temperatura a Balears es produeixen bàsicament al llarg de la “primavera tardana”. També es produeixen a l’estiu, però sense pràcticament cap incidència en els mesos d’hivern. Sobre les pertorbacions ciclòniques de la Mediterrània, Jansà assenyalà que, en general, estan disminuint la freqüència, però les petites depressions associades a la mar d’ Algèria, en canvi, han canviat de tendència en els darrers anys.

Celso Garcia, del Departament de Geografia de la UIB, parlà dels recursos hídrics i de l’amenaça multiplicadora del canvi climàtic, explicant que “l’augment de la sequera ja és un fet a Mallorca i sembla que s’intensificarà en els propers anys; el que estam fent ara és assumir i gestionar aquesta sequera, des del punt de vista dels recursos hídrics, agreujada encara més per una pèrdua de qualitat -clors, salinització, etc- i els consegüents efectes socioeconòmics que provoca sobre la població. El pas de 1,5 a 2 graus pot ser crític i afectarà greument els nostres recursos hídrics, que ja es troben al límit”, vaticinà Garcia.

Gabriel Jordà, especialitzat en l’estudi del clima marítim i modelització a l’IEO, dissertà sobre aquest tema a partir de les observacions i projeccions festes per aquest investigador. “L’escalfament global és un fet i implica un canvi en el clima, però hem de fer-hi alguna cosa perquè tenim una responsabilitat envers el planeta”, opinà Jordà. Les característiques de la Mediterrània la converteixen en una zona “especialment vulnerable” a la pujada del nivell de la mar. Durant les darreres dècades s’ha observat una pujada de la temperatura de l’aigua de 0,25 graus cada deu anys, amb una pujada del nivell de la mar d’1,5 centímetres per dècada i una lleugera pujada de la salinitat de 0,03 psu/dec. Amb vista al futur, s’espera un augment generalitzat de més de 3,5 graus en la temperatura superficial (escenari pessimista) i de fins a 90 centímetres del nivell de la mar. Per acabar, aquest investigador llançà un missatge d’esperança i digué que les mesures de mitigació de les emissions globals podrien ser “útils” i ajudarien a reduir la pujada de la temperatura dos graus i del nivell de la mar 40 centímetres.

Alejandro Orfila, investigador especialitzat en l’estudi de la costa a l’Imedea, centrà l’exposició en l’efecte del canvi climàtic sobre les platges de Balears i informà dels resultats de models numèrics que analitzen el comportament de l’aigua envers la costa. Un dels resultats més espectaculars conclou que un ascens del nivell de la mar d’entre 3,5 i 18 centímetres, en el període comprès entre el 2020 i el 2100, provocarà un retrocés de la línia de costa de 3 a 16 metres. El 9% de les platges de les nostres illes es troba en procés d’erosió, segons diversos estudis elaborats amb imatges de satèl·lit. La platja de Palma podria ser una de les zones més afectades en el futur, amb una basculació de fins a 25 metres i un retrocés que podria arribar a 40 o 50 metres el 2100, segons indiquen els models de simulació. “Ja no es tracta només de preveure aquests canvis, sinó bàsicament d’adaptar-nos-hi”, sentencià Orfila sobre la qüestió.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF