Publicitat
Publicitat

CIÈNCIA

Dormir bé per poder viure més i millor

L’IdISBa i l’hospital Son Espases participen en diversos estudis i assajos clínics sobre la Síndrome de l’Apnea del Son i les seves múltiples complicacions mèdiques

La Síndrome d’Apnea del Son (SAS) és una patologia molt prevalent entre la població que pot causar un important deteriorament de la qualitat de vida -somnolència, fatiga al llarg del dia, dificultat de concentració, dèficits cognitius i d’atenció, canvis de personalitat- i també hipertensió arterial, malalties cardiovasculars, accidents de trànsit, etc. Els pacients no diagnosticats dupliquen el consum de recursos sanitaris respecte dels diagnosticats i tractats. A Espanya entre el 3 i el 6% de la població pateix la Síndrome d’Apnea i Hipopnea del Son (SAHS), segons dades de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). L’índex de persones que pateixen SAHS més les que en dormir fan un Esforç Respiratori Associat a Microdespertaments (ERAM) oscil·la entre el 24 i el 26%. Tenint en compte aquesta alta prevalença i, sobretot, les seves conseqüències mèdiques, la ciència ha multiplicat en els darrers anys el seu interès per aquesta patologia i això ha possibilitat cada vegada més estudis i assajos clínics en els quals Balears participa de manera activa mitjançant equips científics de l’Hospital Universitari Son Espases i de l’Institut d’Investigació Sanitària de Balears (IdISBa).

Una part d’aquests avanços científics van ser exposats el passat dia 4 d’abril en el transcurs d’una conferència, realitzada a la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, a càrrec d’Antonia Barceló, investigadora principal del grup de la Síndrome de l’Apnea del Son de l’IdISBa i facultativa del Servei d’Anàlisis Clíniques de l’Hospital Universitari Son Espases. Barceló és especialista en anàlisis clíniques, fa 17 anys que investiga l’apnea del son i ha publicat un centenar d’articles de gran impacte sobre aquest tema. El grup de l’IdISBa que ella dirigeix està desenvolupant actualment diverses línies d’investigació vinculades a l’apnea del son com per exemple els mecanismes que relacionen la síndrome amb els danys cardiovasculars: calcificació vascular i estrès oxidatiu, alteracions endocrines, processos oncològics, avaluació i optimització del diagnòstic i tractament dels pacients, història de la SAHS i grau d’associació paternofilial i relació entre malalties renals cròniques i SAS.

Els termes de definició de l’apnea del son molt amplis, però en general hi ha coincidència a considerar-la una interrupció sobtada de la respiració quan es dorm, amb roncs forts perllongats de manera regular durant un temps fins que són interromputs per un període de silenci de més de 10 segons amb un tall de la respiració. Si el tall dura menys de 10 segons, llavors es considera una pausa respiratòria. La hipopnea és una respiració lenta o disminució del flux aeri de magnitud superior al 50% i de menys de 10 segons de durada. L’índex global d’apnea i hipopnea amb talls de respiració de menys de 10 segons afecta entre el 5 i el 20% d’homes i el 2 i 10% de dones.

Malgrat la creixent proliferació d’estudis i publicacions -en què es barregen factors fisiopatològics, components de risc, dades clíniques, biomarcadors, etc.-, els seus resultats, ara per ara, “tenen poca aplicabilitat i els metges que normalment atenen els pacients solen tenir poca consciència del que implica aquesta patologia”, segons admeté Barceló en la seva xerrada. Això condiciona que, per una banda, s’avanci massa a poc a poc i que, a més, hi hagi un nombre massa elevat de pacients per diagnosticar. El repte amb vista al futur, segons apuntà l’especialista, és tractar d’aconseguir una nova perspectiva “amb models integrats que ajudin a caracteritzar i catalogar millor els pacients, per avançar així en la diagnosi i trobar tractaments més efectius”.

Els factors de risc

La Síndrome d’Apnea del Son presenta molts factors de risc: edat avançada, obesitat, determinades alteracions morfològiques de l’estructura facial, disposició genètica, la menopausa, una certa relació amb altres patologies com la diabetis, hipertensió arterial, malalties neurològiques i efectes a determinats medicaments. Entre tots, però, l’obesitat té un paper considerat “clau”. Globalment, entre el 40 i el 60% dels pacients amb apnees del son presenten obesitat, segons apuntà Barceló a la conferència. “La relació sinèrgica entre l’apnea del son i l’obesitat cada vegada és més evident per a la comunitat científica; s’ha comprovat mitjançant tècniques de seqüenciació”, explicà sobre aquest tema.

A part de l’obesitat i de les alteracions de les estructures aerofacials, també és important conèixer l’estil de vida dels pacients. Aquest és un dels àmbits en els quals s’està treballant actualment a l’hospital Son Espases. S’avalua l’ambient familiar en què es desenvolupa la síndrome tant des d’una vessant pediàtrica com des del punt de vista dels pares, convidant-los també a participar en els estudis i a fer-se proves. “Encara som en fase de reclutament i no tenim resultats definitius -argumentà Barceló-, però ara ja sabem que un fill afectat per l’apnea del son és molt difícil que no tingui un dels seus dos progenitors també afectats”.

Una vegada identificats els principals factors de risc, arriba el moment de la diagnosi, que normalment es fa a una Unitat del Son amb un registre polisomnogràfic que inclou diferents variables com flux aeri, saturació d’oxigen, electroencefalograma, registre de moviments oculars, moviments toràcics i abdominals, etc. El tractament més efectiu i que més s’ha aplicat fins ara és el CPAP, un dispositiu mèdic que restableix la pressió de la via aèria i que inclou una mascareta, tubs i un ventilador que propulsi l’aire fins a la gola. A part d’aquest tractament clàssic, també s’estan implantant, especialment en els casos menys greus, sistemes d’aplicació intraorals i pròtesis d’avançament mandibular.

Complicacions mèdiques

Les complicacions mèdiques es produeixen a conseqüència d’una hipòxia crònica intermitent i per la fragmentació del son i la repetició dels despertaments en els pacients. Això provoca una resposta inflamatòria, augment d’estrès oxidatiu i alteració del sistema nerviós simpàtic que predisposa a desencadenar complicacions metabòliques i cardiovasculars. Barceló recordà la participació del seu grup de recerca a un estudi internacional sobre complicacions metabòliques -realitzat entre pacients italians, grecs i mallorquins- en el qual es va constatar que la presència de la Síndrome Metabòlica (combinació dels trastorns mèdics que augmenten el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i diabetis) era del 49% en el pacients que patien apnea del son.

Molts estudis epidemiològics demostren la relació de la SAS amb les complicacions cardiovasculars i el pitjor és que entre els pacients no tractats augmenta substancialment, amb el pas dels anys, el risc d’hipertensió i accidents cardiovasculars. També en aquest camp Barceló informà d’un estudi molt ambiciós en el qual col·laboren l’IdISBa i l’hospital Son Espases per tal de valorar la influència de la SAS en l’evolució dels pacients coronaris aguts. Aquest estudi, d’àmbit estatal i anomenat GESAP, estarà conclòs abans de finals d’any i la comunitat científica hi ha posat moltes expectatives.

EL CÀNCER I NOVES LÍNIES D’ESTUDI

Una altra línia d’estudi és la relació de l’apnea del son amb el càncer, en part condicionat per l’obesitat, però també present en pacients que tenen hipòxia intermitent, fragmentació del son, i que poden tenir alterades determinades vies patogèniques implicades en la supressió immune i d’alguna manera facilitar la vascularització del tumor. “S’està veient que determinats tipus de càncer són més freqüents quan hi ha SAS”, explicà Barceló. També s’estudia la vinculació amb el deteriorament cognitiu, fins i tot amb la hipòtesi que aquesta relació afecti els nins.

Respecte al nivell de vitamina D en els pacients amb apnea del son, un altre estudi fet a l’hospital Son Espases va posar de manifest nivells insuficients d’aquesta vitamina en quasi el 60% dels casos analitzats. Altrament, els especialistes consideren que la dieta i l’exercici físic són imprescindibles per obtenir bons resultats, “però generalment no se solen incloure en la diagnosi de la SAS i cal aplicar teràpies combinades que avaluïn programes dietètics i nutricionals acompanyats d’altres tractaments”, insistí Barceló.

L’IdISBa també ha participat en la identificació de biomarcadors per poder millorar el tractament mitjançant les micromolècules miARN. “Estam aconseguint mètodes cada vegada més sofisticats; esperam conèixer més biomarcadors en el futur, promoure més estudis multidisciplinaris i tractar les patologies de manera conjunta i no per separat si realment volem ser efectius i millorar la qualitat de vida dels pacients”, sentencià la investigadora de l’IdISBa davant d’un auditori que omplí la sala d’actes de l’Acadèmia de Medicina.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF