MAI NO HE CONSIDERAT l’aprovat general com una mesura de pressió, sinó com una resposta a la impossibilitat d’avaluar uns alumnes per als quals l’actitud del Govern balear ha fet inviable seguir el curs amb la normalitat necessària. La proposta d’aprovat general, que ahir rebutjaren un 80% dels representants dels centres educatius reunits en assemblea general, es podia veure com a resposta a la imposició d’un programa, el TIL, pensat amb els peus i amb presses, amb un rerefons ideològic gens democràtic, sense consens, sense recursos econòmics i sense la flexibilitat recomanada per tots els experts. Però així i tot, no es pot fer pagar més als alumnes del que ja han pagat la insensatesa del Govern i, a més, el TIL s’ha demostrat de tan impossible aplicació en aquestes condicions, que ni la imposició ni les sancions de la Conselleria no l’han pogut fer realitat a la immensa majoria dels centres. Sigui com sigui, ahir l’Assemblea de Docents donà una nova lliçó de seny a un Executiu que ha demostrat que no en té. No és la primera, ni la que fa vint, en un curs que ja toca a la fi. I coneixent com es comporten des d’Educació i des de la cúpula de Govern, m’atrevesc a dir que no serà la darrera. Una altra lliçó de seny en oposar-se massivament a un aprovat general que és injust per a l’alumnat. I una lliçó de seny més perquè, durant tot el conflicte educatiu, l’Assemblea de Docents ha demostrat tenir ben clares quines són les regles d’una democràcia. Entre elles, que hi ha decisions especialment compromeses i transcendents per no tirar endavant si no hi ha un consens aclaparador. N’hauria d’aprendre el Govern de les Illes, perquè l’educació ha de ser un tema de consens.
