CADA VEGADA que surt una d’aquestes enquestes sobre sexe, salut o alimentació, se’m fan bastant increïbles els resultats, encara que em facin tanta il·lusió com incredulitat em provoquen. Avui llegim que gairebé quatre de cada deu persones de Palma asseguren anar amb bici cada setmana. I jo què voleu que us digui; crec que si fos cert hi hauria hagut una revolta ciutadana quan es varen eliminar trams del carril bici creats la legislatura passada. Tres o quatre de cada deu palmesans inclou nins i padrins i persones de tota casta, i si és cert, estam d’enhorabona, perquè la bici és ecològica i saludable. Fa tanta il·lusió com quan veus els resultats de les enquestes sobre les freqüències de les pràctiques sexuals, que surten elevadíssimes. I jo sempre pens que o hi ha gent que practica molt, però molt, i apuja les ràtios dels que coneixes que ho fan amb gairebé nul·la assiduïtat, o bé que quan qualcú et demana per aquest tema diries qualsevol cosa per no quedar malament. Quanta gent menja llegum o verdura o peix un parell de vegades a la setmana? M’apost un plat de ciurons que molta menys de la que ho diu. I si tothom llegís els llibres que diu que llegeix a l’any, les llibreries no sabrien el que és la crisi. La cosa em tem que va per altres camins, tot i que els que m’agradin, que ens agradin a tots, són els que donen aquesta mena d’enquestes. A tothom ens fa feliços bravejar de les coses que es consideren bones. I si això ens dóna gust, per què ens n’hem de privar?
