OPINIÓ

Volem morir d’èxit

Balears rep 8,4 milions de turistes fins agost, un 2,2% més que l'any passat, s'informava fa un parell de dies. Previsiblement, aquest augment no serà ofert a la consideració de les persones del país –és costum prescindir de la seva opinió. És possible que la tardor i l'hivern siguin millors que l'any passat. Però del que es tracta ara és que el 2015 superi el 2014. I després? Cada any superarà en xifres de turistes l'any anterior?

Si és així, aviat seran insuficients les actuals infraestructures, es necessitaran més autopistes, més carreteres, serà menester ampliar els aeroports de les illes i/o construir-ne de nous. El territori urbanitzable haurà de créixer, empès per la demanda de més allotjaments hotelers, d'apartaments turístics, d'apartaments en general i puntes balena. S'haurà de flexibilitzar/desactivar qualsevol llei que dificulti l'aparició de grans ports esportius.

Sens dubte, en el fragor del camí al paradís, l'efervescència tendrà efecte crida, s'hauran de construir noves barriades per als nous immigrants, més dispensaris, més escoles, i la demografia assolirà fites mai vistes.

És possible que la població del país rebutgi la segona part d'aquesta projecció, però la primera part, l'augment del turisme en si mateix, ha esdevingut una espècie de desideràtum col·lectiu. El desig i el rebuig conviuen en una personalitat cada dia més esquizofrènica, es detecten greus avaries al disc dur de la nostra comunitat. Ens hem contaminat el desig fins al punt d'arribar a desitjar obscurament la pròpia destrucció.

Algú en podria dir morir d'èxit. I per què no ho hem de mirar així? Siguem positius, facem nostres els interessos bastards d'una partida de poderosos, acceptem-nos alegrement en el nostre miserable destí.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF