Vigileu amb els óssos

Una de les lliçons que aprens voltant pel món és que els autòctons sempre en saben més que tu del seu país. Sembla una obvietat però sovint el turista es fa massa l’espavilat. Jo em vaig fer el saberut al Parc Natural de Yosemite i una mica més i acabo descobrint literalment què vol dir l’abraçada de l’ós.

Yosemite és un dels parcs naturals més grans dels Estats Units. És un oceà verd a l’interior de Califòrnia. Boscos, muntanyes, rius, cascades... Aquí hi ha El Capitan, una paret vertical de roca que atreu escaladors de tot el món, i també sequoies gegants, aquells arbres que tenen milers d’anys i que poden arribar a fer més de cent metres d’alçada. Amb tant de verd és lògic que hi visquin molts animals salvatges i, entre ells, molts óssos. Uns óssos que se senten com a casa perquè són a casa seva. Som nosaltres els que hi anem a emprenyar i, per tant, som nosaltres els que ens hem d’adaptar a ells.

Això és el que t’expliquen quan arribes a la recepció d’una mena de càmpings que hi ha distribuïts pel parc. No cal que portis tu la tenda, pots llogar unes cabanes de lona molt dura amb un llit, un armariet i un mirall. Una cosa senzilla però que et permet integrar-te en tota aquella natura desbordant. A la recepció, doncs, t’expliquen com funciona la cosa i posen molt d’èmfasi a avisar-te que si portes menjar el guardis amb clau en unes caixes d’acer que hi ha al centre del campament i que són a prova d’óssos. El primer que pensa el turista és que una vegada devia venir un ós i, pobres, es van espantar. L’amable recepcionista, però, no defalleix i et convida a mirar un vídeo on es veu un ós que rebenta un cotxe per agafar una galeta que hi ha dins. El turista espavilat tornarà a pensar que els americans sempre són molt exagerats, que aquelles imatges devien ser un muntatge i que els óssos prou feina devien tenir a les muntanyes per venir a buscar galetes dins dels cotxes. Però és tanta la insistència que, finalment, el turista, amb un somriure de suficiència europeu, tancarà amb pany i clau dins de les caixes una bossa amb l’esmorzar de l’endemà, no fos cas.

Dormir enmig de la natura és sensacional, ja siguis al Yosemite, com als Alps o a Sant Llorenç del Munt. Sorprèn com pot arribar a ser d’harmoniosa la simfonia de sons que componen sense voler tots els éssers vius que conviuen en la foscor. El millor que pot fer l’intrús humà davant d’aquest espectacle és adormir-se i deixar que els animals facin la seva vida.

Però podria ser que una necessitat fisiològica obligués l’intrús a sortir de la cabana per anar als banys comuns. A aquest intrús que us parla li va passar. Vaig sortir de la cabana però no vaig arribar al meu destí. Al bell mig del camí hi havia un parell d’óssos que em van glaçar la sang. Dues bèsties de bona mida i amb cara de no sentir-se gens intimidades per tan humana presència. No eren l’ós Yogi i el Bubu perquè, concretament, aquests dos viuen al parc del costat, el de Yellowstone. En aquest moment, el turista saberut intentarà recordar quines eren les instruccions d’un cartell que hi havia a l’entrada del parc sobre com comportar-te si et trobes un ós, un cartell que no va llegir amb gaire atenció perquè li va semblar exagerat. L’únic que se li acut és caminar enrere sense girar-se, per no perdre de vista els óssos. Recular molt a poc a poc i tornar a la cabana que, de cop i volta, li sembla extraordinàriament fràgil. S’ha de dir que els óssos no es van immutar. Buscaven galetes, no turistes inconscients.