OPINIÓ

El Tricentenari, a tota màquina

Fa uns dos mesos ja vaig parlar de com s’anava desenvolupant a Mallorca la commemoració del tricentenari de l’acabament de la Guerra de Successió. La meva constatació era que hi havia una doble posició contraposada: d’una banda, l’absentisme premeditat de les institucions governades pel Partit Popular; de l’altra, l’abundància d’iniciatives sorgides de la societat civil. En el primer cas, l’absentisme responia a la voluntat política d’evitar que el recobrament de la memòria d’aquell transcendental episodi històric posàs en evidència un fet inqüestionable: la unitat politicoinstitucional d’Espanya no es va fer a partir del consens i del pacte entre iguals sinó com a conseqüència de la imposició militar de la Corona de Castellà sobre els regnes de la Corona d’Aragó. Fórem incorporats a Castella –monopolitzadora en exclusiva del Regne d’Espanya– “por derecho de conquista”. Els mallorquins i els eivissencs, els catalans i els valencians, els menorquins més endavant, varen deixar de tenir les institucions i les lleis que els eren pròpies d’ençà dels segles XIII i XIV no perquè hi renunciassin voluntàriament, sinó perquè varen ser obligats a fer-ho per les tropes castellanoborbòniques i per l’absolutisme monàrquic. Aquest relat històric desmunta el mite dels cinc-cents anys d’harmoniosa existència de la “nación española” que el nacionalisme espanyol de dreta i d’esquerra promou en tot moment, ben igual en èpoques de democràcia parlamentària que en els períodes dictatorials. Per aquesta raó, dels fets i les conseqüències veritables del desenllaç de la Guerra de Successió no els convé que se’n parli. En canvi, tot fa preveure que el PP –i ja veurem què fa la resta del nacionalisme espanyol instal·lat al nostre país– participarà amb entusiasme als actes que ben segur s’organitzaran properament per a commemorar el tricentenari de l’establiment d’aquelles institucions castellanes que varen ser implantades en substitució de les de l’antic Regne de Mallorca, tot just acabades d’abolir pel Decret de Nova Planta.

Davant l’absentisme de les institucions balears controlades pel nacionalisme espanyol de dretes, s’ha produït la mobilització d’una societat civil compromesa amb la identitat i els drets dels mallorquins, la qual afortunadament en aquests moments de la història està més organitzada, és més nombrosa i més transversal que en cap altre temps passat. A hores d’ara ja no hi ha cap municipi o barri, ni tampoc cap sector professional o social, que no tengui un nucli actiu amb consciència de país que vagi desenvolupant amb continuïtat una tasca pedagògica destinada a fomentar l’autoconeixement i l’autoestima, a promoure actituds de resistència davant totes les estratègies de despersonalització que ens són aplicades, ja sigui fàcticament o grollerament, i al mateix temps a impulsar la creació i la consolidació d’àmbits de normalitat en els terrenys de l’ús de la llengua catalana, del consum cultural o de les adhesions polítiques. Una part d’aquesta societat civil –és evident que no tothom pot dedicar-se a tot a tothora–, està fent possible que amb el combustible del voluntarisme patriòtic i a un cost gairebé zero, enguany s’estiguin fent una gran quantitat d’actes amb l’objectiu coincident d’explicar als ciutadans què va ser i què va representar per als mallorquins i els eivissencs la Guerra de Successió i quines foren les conseqüències negatives que es derivaren del seu desenllaç.

A les darreries de l’any passat, en el marc dels actes de la Diada del 31 de desembre, i a iniciativa de les delegacions de l’Obra Cultural Balear, es va llegir un manifest, a més de quaranta municipis, rememorant els fets des d’una òptica de país. Aquest 2015, s’ha estrenat, fa uns mesos, el magnífic documental 'La Resistència', de Pere Sánchez, el qual a hores d’ara ja s’ha projectat a nombrosos llocs. S’ha fet un cicle de conferències al Club Diario de Mallorca, amb especialistes del tema (Joaquim Albareda, Agustí Alcoberro, Antoni Ignasi Alomar, Miquel Àngel Casasnovas, Antoni Furió, Tomeu Mestre, Joan Miralles, Guillem Morro i Cristòfol Soler), sempre amb una molt bona assistència de públic. El 4 d’abril se celebrà un acte a la Torre del Serral dels Falcons (Portocristo) rememorant l’episodi de la defensa de l’illa que va protagonitzar l’artiller manacorí Guillem Riera. Tomeu Mestre ja ha impartit la conferència '1715-2015, de la presa a la represa' a més d’una dotzena i mitja de pobles i, a més a més, ha publicat nombrosos articles sobre el tema al seu bloc de VilaWeb. Guillem Morro i Cristòfol Soler també ja han parlat en múltiples ocasions de dos aspectes concrets molt negatius per a les Balears que varen ser una conseqüència de la Guerra de Successió: l’inici del dèficit fiscal amb l’Estat i l’abolició de les lleis i les institucions de l’antic Regne de Mallorca. Mateu Morro ha publicat el llibre 'Fora botiflers, fora galls! La Guerra de Successió a les Illes Balears', una síntesi divulgativa molt útil, del qual s’estan fent nombroses presentacions, amb un bon nivell de vendes. Els pobles de Santa Maria i Petra ja han fet l’exposició 'La Guerra de Successió a les Illes Balears', l’itinerari de la qual previsiblement serà llarg i intens. L’escriptor Pere Morey acaba de treure una novel·la sobre la Guerra de Successió: 'La darrera canonada. Mallorca, 1701-1715'. Mai cap autor illenc havia afrontat el tractament d’aquest fet històric des de la ficció. El proper divendres dia 29 s’ha d’estrenar a Santa Maria l’espectacle musical i teatral 'Fora botiflers, fora galls!', a càrrec del grup Atac. El 20 de juny s’inaugurarà un monument de l’escultor Jaume Mir al poble de Calonge, en memòria dels qui defensaren les llibertats mallorquines davant els invasors borbònics. Les revistes 'Lluc' i 'Pissarra' tractaran de la Guerra de Successió en un dossier que publicaran pròximament. L’Institut d’Estudis Eivissencs hi dedicarà una part substancial del contingut del seu curs d’estiu. I els dos propers mesos, tres segles després del desembarcament de les tropes francocastellanes a Cala Llonga (15 de juny) i de la capitulació de Palma (11 de juliol), a molts d’indrets de Mallorca es farà memòria del 1715, seguint el camí que va començar fa mesos l’Ajuntament de Santa Margalida. Hi haurà parlaments, projeccions i música. I també una referència a les notícies locals d’aquell episodi a partir de la documentació que es conservi a l’arxiu municipal respectiu. I per a l’onze de juliol hi ha la previsió de celebrar a Palma un acte multitudinari que permetrà demostrar que som molts els mallorquins que per dignitat ens rebel·lam contra tres mals d’ara mateix que tenen el seu origen en l’any 1715: la despersonalització lingüística i cultural, la subordinació política i l’espoli fiscal. De tot plegat, en podreu fer un seguiment a la pàgina web 1715tricentenari2015.cat, creada per la Comissió Cívica 1715-2015 i per l’Obra Cultural Balear. A hores d’ara ja han estat una partida de milers els ciutadans que han participat en els diferents actes. Tot fa preveure que els propers mesos se n’hi afegiran molts més.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF