LA TRANSPARÈNCIA, en pocs anys i per aquí, ha passat de ser la gran ignorada, en un estadi intermedi en el qual es considerava un valor afegit, per arribar a ser una exigència per a tota empresa i, encara més, per a tota institució pública que vulgui ser digna de confiança. També és cert que si a una empresa privada se li agraeix la transparència i se li sol retornar en crèdit per part dels potencials clients, quan es tracta d’una administració pública no es pot permetre que no sigui transparent, atesa la premissa que transparent ho és només qui pot. I pot qui no té res a amagar. Només per aquest principi, els qui gestionen una part dels pressuposts públics, els qui funcionen des dels principis del bé d’una comunitat, no poden tenir racons, ni zones opaques que no permetin veure què hi ha al darrere, perquè és quan tothom té dret a començar a sospitar. En aquest sentit, el Parlament balear s’ha de plantejar molt seriosament com treballa per haver donat uns índexs tan deplorables en transparència. Segons l’ONG que vigila la transparència internacional, el Parlament de les Illes és el menys transparent de l’Estat pel que fa als doblers que gestiona. I també queda molt mal parada en les relacions que manté aquesta Cambra amb la societat per a la qual treballa. S’ho haurà de fer mirar, el Parlament, i atès que és l’espai on es troben tots els partits amb representació a la Cambra, més preocupants em semblen els resultats d’aquest rànquing. I no només s’ho hauran de fer mirar, sinó que també els ho haurem d’exigir tots nosaltres i vigilar-los de ben a prop. Si de totes aquestes zones opaques no se’n comencen a veure les interioritats aviat, s’hauran de demanar responsabilitats.
