Publicitat
Publicitat

Tornen els contes de princeses dòcils?

Les heroïnes continuen sent pràcticament invisibles en la literatura infantil i juvenil

¿Hi ha tantes heroïnes com herois en la literatura infantil? ¿I com són aquestes heroïnes? ¿Princeses dòcils i mares abnegades o rebels amb causa o sense? Els últims estudis demostren que la literatura infantil és força conservadora. Janice McCabe, de la Universitat de Florida, va analitzar sis mil llibres infantils publicats al llarg del segle XX: només hi havia un 31% de protagonistes femenines. En el cas dels protagonistes animals, el percentatge de femelles encara era més baix: un 7,5%. Els estereotips continuen vigents: els personatges masculins acostumen a ser emocionalment estables, les heroïnes inestables; ells són racionals, valents i independents, elles intuïtives, passives, submises i frívoles.

Entre els llibres més prestats a nenes d’entre 3 i 11 anys a les biblioteques catalanes triomfa una escriptora nord-americana: Rachel Renée Russell i el seu Diari d’una penjada. S’anuncia així: “Nou institut. Nova rival perversa. Nou amor. Nou diari per poder abocar-ho tot”. La seva protagonista s’esforça per ser popular a l’institut. Es frustra perquè té un mòbil “cutre”, un fet que pot “desgraciar la vida social”. Entre els nens, el manga acapara les primeres cinc posicions dels llibres més prestats. La majoria d’obres són traduccions. Per trobar un autor català s’ha d’anar molt avall en el rànquing: en el cas dels nens, el primer llibre d’autor català és Ot, el Bruixot de Picanyol, que ocupa el número 83. En el cas de les nenes és L’amor és un embolic,de Care Santos, que es troba al número 91.

“En la literatura infantil i juvenil pràcticament no hi ha heroïnes, els personatges femenins tenen molts estereotips i el pitjor és que l’única opció per ser una heroïna que trenqui esquemes és ser un nen amb faldilles. La literatura infantil és fins i tot més conservadora que la mateixa societat. A Catalunya les editorials no s’arrisquen gaire, no fan apostes agosarades”, explica l’escriptora, traductora i presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Bel Olid. “Hi ha una regressió, sobretot a partir dels anys 90. Hi ha la falsa sensació que el feminisme ja ha guanyat la batalla. S’instaura una falsa modernitat -perquè les noies duguin pírcings o prenguin la iniciativa en les relacions- i hi ha una tendència social a la frivolitat”, afegeix. Es multipliquen les noies que només persegueixen un objectiu, atreure els nois, i amb uns interessos limitats, com el maquillatge o la roba. Per sort, hi ha moltes autores que trenquen amb aquests esquemes, com Gemma Pasqual o Maite Carranza, entre d’altres.

“A partir dels sis anys molts pares deixen de llegir contes. S’hauria de continuar acompanyant els fills amb les lectures. Molta literatura adreçada a la franja d’edat d’entre 6 i 11 anys és traduïda”, destaca la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Carme Fenoll. Segons dades del ministeri de Cultura, un 43% dels llibres adreçats al públic infantil i juvenil i publicats el 2010 eren traduccions. “Crec que hi ha un dèficit. Pots trobar coses molt més trencadores, per exemple, als àlbums il·lustrats -diu-. A vegades no queda més opció que tornar als clàssics”.

La Galera publica algunes sèries rosa com Secret Kingdom : “El fet que el contenidor sigui rosa i amb purpurina no vol dir que no estiguin ben escrites. Tenen components d’aventura i les heroïnes són proactives”, defensa l’editora de La Galera, Iolanda Batallé. “A més, és una manera d’apropar la lectura a nenes que, si no, potser no llegirien”. L’editora admet que els últims anys hi hagut un apogeu de les sèries rosa: “Amb l’esclat de Harry Potter hi hagut més inversió en literatura infantil i juvenil. Tenir una llengua normalitzada també vol dir publicar qualsevol gènere”, argumenta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF