QUE UN COL·LECTIU de persones s’hagi proposat recuperar la barriada del Terreno des de la cultura és una idea excel·lent que s’ha de celebrar. Ja era urgent fer una crida d’atenció sobre el seu estat actual. La degradació que en les darreres dècades ha patit el Terreno no és pròpia d’una ciutat que s’estima el seu patrimoni, allò monumental però també aquella part que té l’empremta i l’escala més humana. El deteriorament al qual se l’ha deixat arribar més bé sembla una d’aquelles operacions, si no orquestrada almanco permesa, per fer una inversió que a mitjan o llarg termini sol sortir bastant rendible (per als inversors). Calia cridar l’atenció, però hi ha moltes maneres de fer-ho. Fent renou, però també fent cultura. Provocar que les mirades es tornin a girar cap al Terreno, com hi varen estar un temps i des dels ulls d’una part significativa i cultural d’Europa, és essencial per aconseguir que es prengui consciència de la necessitat de fer-hi una intervenció. I això vol dir avui no anar-hi amb maquinària d’enderrocar (seguint l’exemple imperdonable de la Gerreria), sinó amb microintervencions respectant-ne al màxim el caràcter original i multicultural, de vegades humil, altres estival i d’altres senyorial que ha tingut el barri. Des d’aquí, la felicitació a #Salvemelterreno. I molta d’empenta. Sabeu que, des d’aquest diari, compartim la vostra reivindicació, i en teniu tot el suport.
