Temps de descompte perquè els ducs de Palma i els altres acusats lliurin les fiances

PALMAAquest dimecres 8 d'abril, a les 15.00 hores, acaba el termini que el jutge José Castro, instructor del cas Nóos, fixà perquè els acusats, entre els quals es troben la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, constitueixin les fiances de responsabilitat civil exigides, i que per als ducs de Palma sumen 16,3 milions d'euros: 13,6 milions imposats al duc i 2,7 milions a la germana del rei Felip VI. Per al conjunt dels acusats, les fiances superen, en total, els 61 milions d'euros.

La pràctica totalitat dels acusats, entre ells els ducs de Palma, exhaureixen fins al darrer moment per constituir les fiances, i no vol dir que tots aportin les quantitats reclamades, avals bancaris o béns que les garanteixin. És més, el més probable és que part dels 18 acusats no la formalitzin, de manera que el Jutjat d'Instrucció número tres iniciarà els tràmits pertinents per a la persecució dels seus béns i garantir així la fiança que cobriria la seva responsabilitat econòmica en cas d'una eventual sentència condemnatòria que obligàs a retornar doblers desviats i imposàs multes.

En el cas dels ducs de Palma, el jutge Castro va autoritzar l'aixecament de l'embargament que pesava sobre el palauet de Pedralbes perquè es pogués vendre per un import de 6,9 milions d'euros, així com demanaven Urdangarin i la infanta Cristina. D'aquests 6,9 milions, Castro determinà que almenys 2,3 milions –després de la cancel·lació de la hipoteca i altres despeses autoritzades pel jutge– s'havien de lliurar al jutjat per cobrir en part les fiances dels ducs. Finalment, els ducs acataren aquesta exigència i mostraren la seva disposició a dipositar aquests 2,3 milions en el jutjat. Aquest dimarts encara no ho havien fet.

La infanta havia consignat prèviament 587.000 euros i Urdangarin i el seu soci Diego Torres ja veieren embargats, durant la fase d'instrucció, béns per valor de 5,9 milions. Tot i així, no es cobreix la fiança fixada amb les quantitats avançades, especialment en el cas del duc de Palma, que n'ha d'afrontar una de 13,6 milions. La situació de la infanta és menys complicada perquè als quasi 600.000 euros aportats hi podrà afegir 1.150.000 euros aproximadament de la venda del palauet i no té més béns embargats. Això no obstant, li restaria quasi un milió d'euros, de manera que els seus béns també perillen.

Després dels ducs de Palma, els qui han d'afrontar una fiança més alta són l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, i la seva esposa, Ana María Tejeiro, per un total de 15,8 milions. Torres, que ja ha presentat el seu escrit de defensa, ha mantingut sempre que les actuacions de l'Instituto Nóos eren correctes i que la Casa Reial en tenia perfecte coneixement, fet que, segons ell, els feia sentir-se segurs del control d'aquestes i la seva validesa.

L'expresident Jaume Matas ha de constituir fiança per valor de 3,5 milions d'euros, juntament amb alguns alts càrrecs de la seva administració lligats a la realització dels Fòrums Illes Balears i altres esdeveniments de caire esportiu com el seguiment de l'equip ciclista Illes Balears Banesto. El Govern balear pagà fins a 2,6 milions a Nóos. De les institucions valencianes, els socis de Nóos arreplegaren quasi 3,5 milions, i de la candidatura de Madrid 16, fins a 114.000 euros.

La resta de fiances han de ser aportades per Marco Antonio i Miguel Tejeiro (que treballaven a Nóos) per un import de 4,6 i 9,6 milions d'euros respectivament, i l'assessor fiscal Salvador Trinxet (1,2). Els imputats en la rama valenciana del cas Nóos (pels Valencia Summit) i els lligats a la candidatura Madrid 16 (que pagà a Nóos per la suposada intermediació d'Urdangarin) sumen la resta de fiances fins als 61 milions d'euros. Per ara, Mercedes Coghem (Madrid 16) ha constituït la fiança de 152.000 euros que li havia imposat Castro.

Escrits de defensa

Alhora que acaba el termini per al lliurament de les fiances, també conclou el temps establert per a la presentació dels escrits de defensa. En el cas Nóos, almenys durant la instrucció hi ha hagut pocs penedits o col·laboradors amb la justícia (alguns alts càrrecs dels imputats de la branca balear del cas com ara Pepote Ballester) i l'excomptable de Nóos, que va admetre la suposada trama de desviament de fons en una confessió a la Fiscalia Anticorrupció. Ara, s'haurà d'esperar la lectura dels escrits de defensa per comprovar si es materialitzen, en alguna mesura, assumpcions de responsabilitat per part d'algun dels implicats o si, per contra, tots els acusats proclamen la seva innocència i plantegen arguments contra les acusacions de la Fiscalia Anticorrupció, les acusacions particulars (el Govern balear i les institucions valencianes afectades) i l'acusació popular de Manos Limpias, negant la comissió de delictes i reclamant l'absolució. En tot cas, aquesta segona opció serà la majoritària. Ja l'han formalitzada, aquesta petició d'absolució, en els seus respectius escrits de defensa, entre d'altres, l'expresident del Govern balear Jaume Matas i el duc de Palma, Iñaki Urdangarin. Tots dos fan servir la mateixa línia argumental: negar el desviament de fons públics perquè els esdeveniments que l'Instituto Nóos (que presidia Urdangarin) va organitzar per a Balears, els Fòrums Illes Balears, es dugueren a terme, la feina es va fer i tingueren utilitat pública. L'escrit de defensa de la infanta Cristina –igual que el d'altres encausats– encara està pendent i s'haurà de presentar en les pròximes hores.

Cal recordar que, a banda de les responsabilitats econòmiques (les civils més les multes reclamades per les acusacions), el duc de Palma s'enfronta a una petició de presó de 19,5 anys (que l'acusació popular eleva a 26 anys), i l'expresident Jaume Matas, que actualment compleix condemna per tràfic d'influències, a penes que sumen 11 anys. La infanta Cristina just és acusada per Manos Limpias, que reclama per a ella 8 anys de presó i multa de dos milions d'euros. Per a Diego Torres es reclamen 16 anys i 6 mesos per part del fiscal i fins a 22 anys per part de Manos Limpias.