Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Què és exactament l’estat del benestar?

“Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats” i “Aquesta crisi no la paguem”. Dos eslògans que, depenent de la ideologia, provoquen granissades. El primer als partidaris del segon. I viceversa. Però els que no tenim criteri trobem que tots dos tenen part de raó.

Com que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, ara paguem la crisi. I la pagarem. Quan demanes diners, has de tornar-los. I amb interessos. I si en demanes molts, els interessos també són molts. L’administració ha llençat els milions amb una alegria que emociona. I ho ha fet, bàsicament, per dos motius: 1) perquè els partits que controlaven els diferents governs s’han finançat il·legalment amb les comissions de les constructores, i 2) perquè tots volem un hospital a la porta de casa i construir-lo, encara que fos sobrer, ha creat un clientelisme populista que dóna vots. Com que del primer cas ja n’hem parlat sovint, aturem-nos avui en el segon.

Una persona poc sospitosa d’abraçar el neoliberalisme salvatge va fer-me la següent reflexió: “Construir molts hospitals és llençar els diners. Equipar cada centre val molts milions i mai podràs tenir-los preparats per preveure totes les contingències. És molt més eficient crear grans centres de referència i dotar-los d’un bon servei d’ambulàncies i, si cal, d’helicòpters per transportar els malalts amb rapidesa”. Jo no hi entenc, però va semblar-me sensat. Sobretot perquè gastar-nos tot el que ens hem gastat ha provocat que ara mateix dediquem més diners a pagar deute que al departament de Salut. I això sí que és rebentar l’estat del benestar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF