Portada 01/08/2015

Quants de models hem d'acordar?

i
Cristina Ros
2 min

NO ve d’ara. Fa anys, dècades, que parlam de la necessitat de definir i millorar el model educatiu, el model econòmic i, dins aquest també, el model turístic. Fa massa temps que sentim debats sobre el model territorial, el sostre de creixement, la sostenibilitat mediambiental. Quant de temps fa que es parla de l’absència d’un model per a la gestió dels recursos? Quant, d’un model per a la gestió dels residus? Passant a un altre àmbit, des que va néixer IB3 se sap i es repeteix que cal establir un model per a la ràdio i televisió públiques. I en un altre: quantes vegades no hem sentit a dir que a Palma és urgent afrontar el model de ciutat? Encara més: què en deim del model lingüístic? I en aquest cas, si ho hem de debatre, és perquè pus mai més la nostra llengua pugui patir els menyspreus i les vexacions d’aquests darrers anys. Tampoc no podem deixar de banda la discussió sobre el model social, ni sobre el model productiu, ni el model comercial. I la memòria ja ni recorda el temps i les voltes que hem fet per establir l’encara mai no establert model cultural. Podria continuar, perquè aquí, o bé és que tenim una embafada de models encara per resoldre, o bé és que hauríem de començar a parlar d’un sol model que els vertebràs tots. És el que se’n diu model de país i que no entén el model cultural sense el model turístic; aquests, sense el mediambiental, o tots els anteriors sense l’econòmic, el social, l’educatiu o el lingüístic. La vertebració d’un país implica això, per la manera de relacionar tots els àmbits que el defineixen. Després cada ideologia pot posar els seus matisos i dissenyar les branquetes, però el tronc estarà ben arrelat i creixerà fort i sa.

stats