El Projecte Home, un aliat per abandonar la beguda

PalmaAla sala d’espera de la seu de Projecte Home Balears hi ha dos quadres plens de missatges retolats a mà. Sobre un fons blanc, destaquen paraules com renéixer, esperança, vida, alliberament. Hi ha dues persones esperant-se. És impossible saber si són ells els que tenen una addicció o hi acompanyen algú. L’aspecte és el de l’avantsala d’una consulta qualsevol. Després d’una estona, arriba Carmen Jiménez, la directora d’Ítaca, l’àrea que aglutina el tractament de l’alcoholisme dins d’aquesta organització.

“Partim de la idea que l’addicció no és el problema, és la manifestació del problema”, explica la directora d’Ítaca mentre recorrem les instal·lacions del polígon de Son Morro. Persona que es troba, persona a qui saluda i explica per què hi ha periodistes, avui. No és un fet inusual que els facin un reportatge o una entrevista, el Projecte Home Balears manté una política de comunicació molt oberta. És part de la seva obligació, defensa Jiménez, donar-se a conèixer, encara que sembli innecessari després de quasi trenta anys d’activitat.

“L’objectiu dels grups d’autoajuda no és deixar de beure, sinó aprendre a viure sense beure”

Projecte Home Balears atén ara mateix una cinquantena de persones per alcoholisme. No són gaires en comparació amb altres programes que té en marxa aquesta organització, però és que Ítaca només se centra a tractar l’addicció a l’alcohol. Si aquest consum va acompanyat d’altres drogodependències, el cas es deriva a un altre servei.

Al despatx dels terapeutes d’Ítaca hi ha una paret amb les fotos i una breu història de cada una de les persones en tractament. D’aquesta manera, és molt més fàcil tenir presents les seves circumstàncies personals i compartir la informació entre els set professionals que s’encarreguen de la teràpia. A Projecte Home Balears hi ha dos grups de tractament: l’ambulatori i el de la comunitat terapèutica, el residencial.

Molts dels alcohòlics arriben aquí per pressió de la seva família, però altres casos provenen dels CAD (centres d’atenció a les drogodependències), per recomanació del metge de capçalera, de la unitat per a pacients amb problemes relacionats amb l’alcohol (UPRA) i pel boca-orella, explica Jiménez. Encara que no és la seva competència, la terapeuta assegura que “ningú es queda fora per motius econòmics”. En teoria, qui té recursos fa una aportació a Projecte Home.

El perfil dels pacients

En el programa ambulatori hi ha persones alcohòliques que tenen suport familiar, una feina i “una vida normalitzada”, explica Jiménez. Acostumen a ser persones d’entre 40 i 60 anys, i la mateixa proporció d’homes i dones. Elles, segons la responsable d’Ítaca, se senten més culpables, senten vergonya i habitualment beuen a casa.

La condició per començar la teràpia és que s’hagi deixat de consumir dies abans, fins i tot que s’hagi passat per les unitats especialitzades dels hospitals -com la UPRA-, perquè la síndrome d’abstinència de l’alcohol és l’única que, a causa dels canvis metabòlics, pot provocar la mort.

Qui segueix el tractament ambulatori assisteix a teràpia dues vegades per setmana, en un horari compatible amb la feina, i normalment, hi va acompanyat d’algun familiar, ja que també es treballa amb les persones més properes a l’alcohòlic.

Les persones que entren en el programa de comunitat terapèutica tenen un altre perfil. La seva situació és d’exclusió social i la seva salut està molt més afectada, perquè pot fer més de 40 anys que beuen. Aquests usuaris dormen al centre de Projecte Home i només surten el cap de setmana, sempre que els terapeutes ho creguin convenient. El dia passa entre les obligacions de mantenir l’ordre i la neteja a la residència -on hi ha responsabilitats assignades-, els diferents tallers i el temps de teràpia i el d’esbarjo.

En els dos tractaments es treballa la prevenció, la presa de decisions, la part emocional de cada persona. Quan passen a la fase de reinserció, també compten amb l’ajuda dels tècnics en orientació laboral.

La mitjana d’edat de les persones alcohòliques és superior a la d’altres addiccions, malgrat que el consum d’alcohol s’iniciï en l’adolescència. L’explicació és senzilla, segons Jiménez. Els joves no pateixen les conseqüències de l’abús, és una dependència que va minant el cos i els problemes es manifesten després de molts d’anys de beure.

Per això, xoca veure a Projecte Home un jove com el Toni, amb només 30 anys. Va arribar a Mallorca per treballar i durant la primera setmana va ingressar a urgències diverses vegades per culpa de la ingesta d’alcohol. Va passar de tenir feina i una vida “normal” a dormir al carrer i voltar per la ciutat amb els peus ensangonats, recorda. La primera vegada que va arribar a la seu de Son Morro ho va fer caminant, i això que hi ha una bona distància des del centre de Palma. “Era capaç d’aconseguir diners per comprar un cartró de vi, però no podia pagar l’autobús”, sosté.

Riscos i recaigudes

El Toni ha passat per períodes de “falsa seguretat” en els quals s’ha cregut prou fort per abandonar la teràpia i sortir de nou al carrer. Quan ho va fer, va tornar a beure. De nou es decidia a reprendre la teràpia, però quan arribava la cita concertada, anava tan begut que no hi compareixia. Fins que un dia sí que ho va fer. “Si una persona se’n va, pot tornar -confirma la directora-. Això és una comunitat terapèutica, hi ha unes normes. Ítaca es caracteritza per ser exigent, però amb un acolliment molt càlid”, afegeix.

La passejada per les instal·lacions ho corrobora. Un menjador ampli, jardí, gimnàs, pistes esportives i una piscina. Les habitacions són modernes, àmplies, diàfanes i estan en perfecte estat de revista. Bé, quasi totes. Una tovallola penjada d’una de les lliteres i una manta deixada de qualsevol manera a sobre d’un altre llit són prou motiu perquè la directora en prengui nota i busqui els culpables. Aquest és el tipus d’exigència que hi ha a la comunitat. I és lògic aquest ordre estricte quan es tracta de la convivència de persones de diferents procedències, entre elles algunes amb síndrome de Diògenes i altres que fins ara vivien al carrer.

El temps que passa una persona a Projecte Home, l’odissea que ha de viure fins que arriba a la seva particular Ítaca, acostuma a ser d’un any. Després, sis mesos de seguiment, voluntari. “Si algú es veu exposat i torna a tenir ansietat, o fins i tot si consumeix alcohol, pot trucar i venir, encara que hagin passat anys”, afegeix la directora.