Prohibit menjar i beure en públic

El Burj Khalifa és l’edifici més alt del món. Fa 828 metres d’altura i és a Dubai. És realment una obra arquitectònica portentosa que s’aixeca orgullosa al mig del desert. És un dels inconvenients que té Dubai; no la torre, sinó que és al desert d’Aràbia, que vol dir que a l’estiu durant el dia estan a 47 graus i a la nit a 39. Però els xeics que governen l’emirat no saben què vol dir la paraula inconvenient, perquè quan en troben un el solucionen amb tots els petrodòlars que faci falta. Això explica com han convertit en molts pocs anys un poble de pescadors a la riba del golf Pèrsic en una mena de Manhattan futurista. La millor manera de comprovar-ho és, esclar, des del mirador del Burj Khalifa, al pis 124. Gratacels espectaculars, avingudes amplíssimes, centres comercials inacabables, trens elevats moderníssims, aquàriums, parcs temàtics... i, més enllà, sorra infinita. Sembla ben bé una colònia humana d’aquelles que les pel·lícules de ciència-ficció imaginen a la superfície desèrtica de Mart.

No han escatimat en res. Han guanyat al mar unes illes artificials privades que es diuen El Món perquè vistes des de l’aire dibuixen els continents. La més barata costa 10 milions de dòlars. També han construït una península en forma de palmera on hi ha milers d’apartaments, cases, mansions i un hotel de 1.500 habitacions. Ara bé, si parlem d’hotels hem de posar-nos drets per referir-nos al Burj Al Arab. Té forma de vela, com el de Barcelona, però ells el van construir primer, i és tan i tan luxós que està considerat de set estrelles. A Dubai també podeu esquiar. Passa sovint que ets al desert i de cop i volta et vénen unes ganes boges d’esquiar. Doncs hi ha unes pistes d’esquí indoor fantàstiques que no vulgueu saber quant gasten en aire condicionat. No cal dir que en aquest país l’aire condicionat és imprescindible. Fins i tot les parades d’autobús en tenen. Són com les d’aquí però estan tancades amb unes portes hermètiques i tenen la refrigeració a tot drap. Això és Dubai. El país on res és impossible.

Res és impossible... si no és l’època del Ramadà.

El Ramadà dura un mes i demana un gran esforç als musulmans perquè no poden menjar des que surt el sol fins que es pon. Fins aquí cap problema i respecte màxim. Però què passa si tu no ets musulmà i ets a Dubai durant el Ramadà? Doncs que has de fer el dejuni com ells, almenys en públic. Mentre hi hagi sol no pots menjar, no pots beure ni aigua (recordo que estem a 47 graus), no pots fumar i no pots mastegar xiclet. El turista despistat ho notarà perquè quan vulgui esmorzar trobarà que tots els locals dedicats al menjar i al beure estan tancats i barrats. Per sortir del pas es pot comprar dissimuladament alguna cosa en una màquina i menjar-se-la d’amagat en un racó. Jo ho vaig fer així. Em sap greu haver transgredit la norma, però va ser una qüestió de supervivència.

Superada la urgència, vaig descobrir que les cadenes de menjar ràpid tenen els menjadors tancats però la cuina oberta i es pot comprar una hamburguesa o una pizza i emportar-te-les en una bossa discreta a l’habitació de l’hotel. Una altra opció són els grans hotels. Tapen les finestres o posen mampares davant de les portes dels restaurants perquè no es vegi res però funcionen amb normalitat perquè la gran majoria de treballadors són asiàtics.

El Ramadà, doncs, fa que durant el dia els dubaitians funcionin amb una certa apatia provocada per la falta de combustible. Però quan es pon el sol, ai!, quan es pon el sol... ni el comte Dràcula està tan eufòric.