El butlletí del Banc d’Espanya va oficialitzar ahir el que alguns indicadors ja han començat a insinuar des de fa mesos: que l’economia comença a remuntar després d’haver tocat fons. El primer trimestre del 2014 el PIB va créixer un 0,4%, el creixement més alt des de principis del 2008, quan encara no es parlava de crisi sinó de desacceleració. La patacada ha sigut tan forta i el preu en forma de patiment social tan elevat que aquestes xifres només es poden acollir amb la màxima prudència, però almenys ja es comença a albirar en l’horitzó un escenari més optimista que el de fa només uns mesos. Ara fa uns dies el mateix Banc d’Espanya va revelar que la riquesa financera de les famílies espanyoles, és a dir, la diferència entre els estalvis i els préstecs que tenen concedits, va superar el bilió d’euros i es va situar a nivells de 2006, en plena bombolla immobiliària. Això és el que explica un cert repunt del consum domèstic, tot i que, tal com remarca l’estudi Nielsen fet públic ahir, les llars balears i espanyoles continuen anat amb peus de plom a l’hora de gastar.
En tot cas, també ahir va ser un dia de bones notícies per al sector financer. La Caixa va guanyar 152 milions en el primer trimestre i ha registrat la primera davallada de la morositat des de l’inici de la crisi. El Banc Sabadell va guanyar-ne 81 i també ha experimentat una baixada de la morositat. Aquests senyals positius, però, encara són insuficients per fer baixar l’atur (22,91% a les Illes Balears al tancament del 2013) o perquè, a curt termini, es recuperin els recursos públics, llastats per l’enorme deute contret i pel pagament dels interessos (molts a l’Estat via FLA).
La millora, doncs, encara trigarà a passar dels comptes de resultats de certes empreses als comptes corrents dels ciutadans. Tant el govern espanyol com el català han de vetllar perquè aquest creixement sigui més equilibrat i sòlid que el de l’època de la bombolla. I perquè es reparteixi millor. Precisament, una de les lliçons de la crisi és que si la riquesa no s’aprofita per construir una societat més justa i per eliminar les bosses de pobresa, al final els desequilibris acaben fent trontollar el mateix sistema.
