Vivim dies de desconcert en matèria d'informació econòmica i, sobretot, de caire laboral. Els governs arriben al final dels seus mandats i s'afanyen a assegurar que han fet els deures, almenys en part. I, en canvi, molts ciutadans tenen la sensació que tot és comèdia i que en realitat continuam sent allà on érem fa 5 o 6 anys.
Qui té raó? Menteixen per sistema els portaveus governamentals? Pens sincerament que no menteixen i que la informació que presenten és certa. Ara bé, destaquen els aspectes que els són més favorables i, a vegades, costa saber si aquelles dades que se'ns presenten aporten realment una visió completa de la pel·lícula.
Balears, per exemple, fa 27 mesos seguits que millora les seves xifres d'atur respecte del mateix mes de l'any anterior. És a dir, que el gener d'enguany és ja el tercer consecutiu en el qual hi ha menys desocupats. Però com d'important és això? En realitat, la crisi per l'esclafit de la bombolla immobiliària va provocar tal pèrdua de treball que la situació és encara molt lluny de tornar al que coneguérem fa uns anys.
És més, allò ja no tornarà en molt de temps. El que sí que és cert és que ara mateix es pot assegurar que la sagnia laboral, que va durar fins al 2013, ha acabat. Ja no es perd ocupació i se'n genera una mica. Però si miram les dades que publica avui aquest diari a les seves edicions de paper i digital, podem comprovar que la realitat no és per tirar coets.
El nombre d'afiliats a la Seguretat Social encara és 40.000 o 50.000 persones inferior al del 2007. I, per si fos poc, la població ha crescut. Està clar que la ràtio que miren els experts són cotitzants versus pensionistes, per la relació directa entre el que paguen els afiliats i el que cobren els perceptors de prestació. I la franja ha crescut. Però també és interessant l'exercici que planteja avui el nostre diari. Perquè mirar quina quantitat de gent cotitza i el total de la població ens dóna una idea de la distància que hi ha entre qui té activitat laboral i ingressos no subvencionats i el conjunt dels que consumeixen recursos públics. I la diferència entre afiliats i població total és 120.000 persones més gran que fa 7 o 8 anys.
Una realitat preocupant i que poc té a veure amb l'acció de govern i molt més amb les dinàmiques macroeconòmiques i amb la manca de model alternatiu al totxo. Encara no l'hem trobat i, el que és més preocupant, no tenc clar que Govern i agents socials n'hagin parlat seriosament.
