'Pensa-hi'; la comunitat educativa entra en campanya

Alumnes, professors i pares engeguen una campanya per tal de recordar el deteriorament que ha patit el sistema educatiu illenc sota el govern de José Ramón Bauzá a l'hora d'exercir el vot en les properes eleccions

La comunitat educativa de les Illes ha entrat en campanya. I ho ha fet amb un objectiu ben clar: expulsar José Ramón Bauzá del Consolat de Mar. Després d'una legislatura marcada pel conflicte educatiu que desembocà en la manifestació més gran de les història de les Illes, professors, alumnes i pares criden a no oblidar les conseqüències de la política educativa exercida pel Govern de Bauzá sobre el sistema educatiu illenc durant aquesta legislatura, "quatre anys terribles per a l'educació pública", amb la presentació de la campanya 'Pensa-hi'.

L'escenari on la comunitat educativa ha presentat la campanya no ha estat escollit a l'atzar. La plaça del Tub de Palma va ser el lloc on José Ramón Bauzá va presentar les seves propostes educatives per la legislatura que ara s'acaba i que havien de permetre implementar el que anomenà 'autopistes de l'educació'. Aquest dijous ha estat el lloc on la comunitat educativa ha mostrat, amb dades comparatives, el fracàs del govern conservador en l'àmbit educatiu.

Les associacions de directors de centres Adesma i Adipma, la dels inspectors, Adide, l'Assemblea de Docents, les organitzacions d'estudiants Fadae i Sepc, l'agrupació d'associacions de pares FAPA i la UIB, impulsores de la campanya, volen que la ciutadania recordi totes les promeses incomplertes de Bauzá. Volen que la ciutadania sàpiga que malgrat la promesa de millorar l'educació, en aquests quatre anys s'ha empitjorat.

Suspens absolut

La comunitat educativa no ha tengut cap dubte en suspendre la gestió del PP al capdavant de les escoles. "La precarietat, el caos i l'arbitrarietat sense precedents" són les característiques que han marcat la legislatura de Bauzá, la qual ha retornat l'educació illenca a nivells del passat.

Amb el pas de Bauzá i dels seus tres consellers d'Educació (Rafel Bosch, Juana Maria Camps i Núria Riera), les Illes Balears han vist disminuïts els recursos invertits en l'educació. Això sí, els illencs hem estat el subcampions en les retallades educatives, només superats per la Castella-La Manxa de la secretària general dels populars, Maria Dolores de Cospedal. Segons han assenyalat els membres de la comunitat educativa, el 2011 es destinava el 24,3% del pressupost de la Comunitat a l'educació, mentre que enguany aquesta xifra ha baixat fins al 20,3%.

Així, les Illes han estat la segona comunitat que més ha retallat la seva inversió. Si la mitjana de retallades de les comunitat autònomes pel que fa a educació és del 8,3%, a les Illes s'ha arribat al 12,7%. A Castella-La Manxa, la retallada ha arribat al 24%.

Les conseqüències del descens del recursos són dramàtiques. Si Bauzá havia presentat el TIL (Tractament Integrat de Llengües) com la el sistema per acabar amb l'abandonament escolar, les dades suposen un dur revés al punt de partida del seu raonament. En aquests quatre anys, les Illes s'han convertit en la comunitat autònoma amb major percentatge d'abandonament escolar prematur. Si el 2011 les Balears ocupaven la vuitena posició d'aquest qüestionable rànquing, "estant 3,4 punts per damunt la mitjana estatal; el 2014, aquesta diferència és de 10,2 punts: amb un 32,1%, entre anys hem passat a liderar, amb diferència, les estadístiques autonòmiques d'abandonament escolar".

Aquestes són les xifres a grans trets, perquè durant la legislatura també s'ha disminuït el nombre de professors (n'hi ha 1.093 menys que el 2011), s'han retallat el nombre de beques, les quals han patit una reducció del 44%, s'han retirat ajudes a les APIMA que permetien la conciliació laboral i educativa de les famílies, així com l'elimininació de programes educatius i recursos humans. En conseqüència, la qualitat de l'ensenyament és pitjor. I el que vol la comunitat educativa és que pensem en tot això a l'hora d'exercir el nostre dret a vot.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF