Quan Pedro Sánchez sigui president

PalmaLa visita de divendres de Rajoy a Marivent era la darrera per a ell. Pedro Sánchez serà el proper president d'Espanya. L'enquesta del CIS de la setmana passada confirma el sondeig més fiable: els resultats de les eleccions autonòmiques. S'anuncia un escenari en el qual Podem lliurarà el govern al PSOE, ja que "és millor un refredat que un grip" i al PP no li bastarà Ciutadans. A Balears, el resultat serà anunciat com un Oscar, amb una efusiva Armengol al crit de: "Peeedrooo!".

Serà a partir d'aquest moment, quan Pedro Sánchez sigui president, quan començarà l'examen al Govern. A falta d'arribar als primers 100 dies, els primers 30 deixen la imatge d'un Executiu autonòmic que no acota el cap davant Madrid: que si ens ofega, que si no ens dóna ni aigua, que si es vota en contra dels objectius de dèficit, que si es demana al ministre que derogui la LOMQE, que si en una setmana s'aprova una moratòria 'de facto' a grans superfícies com a resposta al recurs de Rajoy a la Llei balear de comerç o que si s'ha acabat l'Imserso si no es paguen les pensions no contributives. La pregunta és si quan el govern central sigui socialista i el conseller Negueruela sigui ministre, Balears continuarà batallant igual.

Aconseguir un millor finançament, a més de revertir altres injustícies amb les quals l'Estat tracta Balears, és una de les obligacions d'aquest Govern. I no ho és només per al PSOE, sinó també per a MÉS, que es va botar la seva línia vermella marcada en campanya de tenir un compromís escrit de Sánchez o Iglesias de millorar el finançament per pactar aquí. Ara seran còmplices del que passi.

Es diuen moltes coses en campanya que no es compleixen. Aquí està que cap dels consellers del Govern hagi passat per res semblant a l'examen d'idoneïtat que va prometre per a ells Armengol. Fins que arribin les generals i puguem veure després què s'aconsegueix de Madrid, l'examen que ja està passant el nou Govern és el de la regeneració en les institucions. De moment, no surt gaire bé del llistó ètic esperat. Que la parella de la consellera de Salut col·loqui el seu patge de 20 anys sense experiència però amb carnet de partit com a assessor tècnic de la Conselleria a la qual més diners van avergonyeix fins al mateix digitat, que acaba dimitint i deixant en evidència el seu mentor.

Que el marit de la consellera fos director de l'IB-Salut era criticable sobretot per la incoherència del PSOE, que va forçar el cessament de l'última parella a la qual va col·locar un conseller. En aquest cas, sense poder acreditar el millor currículum per al lloc, no s'apujava el llistó que va deixar el PP, que en un episodi semblant va nomenar el 2011 un altre sub-30 –amb set anys d'experiència com a zelador, però president de les Noves Generacions de Palma– sotsdirector de l'empresa pública sanitària Gesma. El nomenament del fill de l'exconseller Vicenç Thomàs a Treball, amb un poc més de defensa pel currículum, tampoc ajuda gaire a defensar la figura del càrrec de confiança.

Mentre el nou Govern continua ancorat en vicis d'amiguisme i fins que Pedro Sánchez no arribi a la Moncloa i permeti valorar si el plantar cara d'aquest primer mes va de bon de veres o és només perquè és contra el PP, MÉS podria recuperar la proposta del seu diputat Miquel Àngel Mas d'obrir una comissió de recerca sobre Sa Nostra, que de moment el Frob ja ha duit a Fiscalia. Si el fet que la primera dama s'hagués d'asseure a la sala verda del Parlament és un obstacle, suprimim ja la Conselleria de Transparència, situada irònicament al Palma Arena.