OPINIÓ
Portada 08/12/2014

Parlem de populismes

3 min

Segons la segona accepció del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el populisme és l'aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per obtenir un benefici. I aquesta és precisament una de les acusacions més greus i directes que els dos grans partits tradicionals fa a Podemos, una formació que en pocs mesos ha aconseguit aglutinar i canalitzar el descontentament d'una part important de la ciutadania i situar-se entre les principals alternatives electorals arreu del territori espanyol.

Tant el Partit Popular com el PSOE s'afanyen a atacar la formació liderada per Pablo Iglesias, titllant les seves propostes en el millor dels casos d'irrealitzables i utòpiques, quan no de desestabilitzadores o, en paraules de María Dolores de Cospedal, de mesures que s'aprofiten de la grandesa de la democràcia per carregar-se el règim de llibertats sorgit després de la dictadura. Precisament la sacralització de la Constitució de 1978 (i la rotunda negativa a revisar-la que hi va aparellada) és el pobre argument del partit del govern per evitar fer front a la multitud de problemes als quals s'enfronta. L'exemple más paradigmàtic d'això és la nefasta gestió que s'ha fet de la qüestió catalana, però lògicament n'hi ha molts més.

Particularment ferotges han estat les crítiques al document signat per Vicenç Navarro i Juan Torres que ha de servir de base al programa econòmic de Podemos. Tant el PP com el PSOE, per no parlar dels economistes del mainstream ni de gran part dels mitjans de comunicació, han qualificat les propostes gairebé de liquidadores del sistema i d'aprofitar-se d'unes circumstàncies de crisi per enganyar la ciutadania amb cançons que tenen una melodia embriagadora però que ens "portaran al desastre més absolut".

De nou amb el populisme com a arma principal, asseguren que és una bogeria pensar en la creació d'una banca pública que garantís el seu vertader paper social (deu ser millor destinar al seu rescat milers de milions d'euros sense escometre les reformes necessàries), en una xarxa d'escoles bressol que afavorís la conciliació de la vida familiar i laboral i l'educació dels infants des d'edats primerenques (en lloc de destinar-ho a construir AVE infrautilitzats o aeroports sense trànsit) o en una vertadera consolidació de l'estat del benestar no només per motius socials, sinó també econòmics (obviant-ne la insostenibilitat en un món competitiu i globalitzat com aquest).

Com tot el que sigui contrari al discurs imperant, que malgrat les evidències continua defensant l'austeritat mal entesa i les retallades als serveis bàsics, apostar per incentivar l'economia amb més despesa pública i abandonar el nefast laissez faire, laissez passer és com a mínim subversiu. I parlar d'altres modes d'exercir la democràcia que no es limiti a dipositar el vot dins les urnes cada quatre anys i que acabi amb els privilegis sorgits d'una transició que dista molt de ser modèlica porta a ser identificat amb règims bolivarians o fins i tot dictatorials.

No vull defensar aquí les propostes de Podemos, que com totes les que fan els que aspiren a ser els nostres representants han de ser analitzades críticament i sotmeses a l'escrutini ciutadà, sinó reprovar les maneres amb què s'està actuant amb aquest nou partit; maneres que no són més que un fruit de la por de rompre un statu quo que beneficia una part cada cop més petita de la població. Per aquest motiu, és trist veure com el Partit Popular utilitza arguments pobres i difícilment creïbles per desmuntar les tesis de Podemos, però encara més lamentable és l'actitud d'un partit com el PSOE, que ha abandonat definitivament l'etiqueta de socialdemòcrata i es dissol lentament dins la seva pròpia insignificança.

Ja ho he dit en diverses ocasions: si l'"i tu més" és l'únic que se'ls acut per justificar la corrupció, si la seva intenció és perseverar en mesures que només porten empobriment i desigualtat, si la Constitució continua sent una llei inamovible i eterna, o si el populisme és la principal tesi per lluitar contra partits com Podemos (oblidant que molts dels missatges que ells mateixos han llançat poden entrar dins el mateix sac), no s'han d'estranyar que cada cop més ciutadans els donin l'esquena. A més, hem de ressaltar la primera accepció de populisme que recull el DIEC: corrent ideològic que vol defensar els interessos i les aspiracions del poble. Doncs això.

stats