Publicitat
Publicitat

POLÍTICA

6 mesos sense grans superfícies, i després a esperar un canvi de criteri de Madrid

Quan decaigui la moratòria comercial confirmada avui per la majoria del Parlament i El PI, les restriccions quedaran en suspens si Madrid no retira el recurs d'inconstitucionalitat

Durant els propers sis mesos no es podran atorgar llicències a grans superfícies comercials a Balears, després que el Parlament hagi ratificat avui, amb el vot favorable de tots els diputats –menys el d'un– i l'abstenció del PP, el decret llei que va acordar el Consell de Govern com a reacció a la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat per part del govern central contra la llei de comerç.

Ara tots aquells grans magatzems que superin els 300 metres a Formentera, els 400 a Menorca i Eivissa i els 700 a Mallorca hauran de menester la declaració de gran superfície comercial, i aquesta no se'ls podrà atorgar fins que passin els sis mesos de vigència de la moratòria confirmada avui a la Cambra autonòmica.

En el debat d'aquest dilluns, la portaveu del PSIB, Bel Oliver, ha revelat que va ser la presidenta Francina Armengol la qui personalment va intentar evitar la interposició del recurs d'inconstitucionalitat de l'executiu de Rajoy, que ha motivat la suspensió de la Llei balear de comerç i ha obligat a actuar jurídicament per evitar una allau de grans superfícies amb els paràmetres estatals, que són molt més permissius, sobretot si es comparen amb els de les illes més petites.

De fet, el conseller responsable de l'àrea de Comerç, Iago Negueruela, ha denunciat l'actitud en certa manera traïdora del govern Rajoy, ja que es va negociar amb Madrid per intentar arribar a acords en el si de la comissió bilateral que s'havia constituït a partir de les discrepàncies de competències. Durant la seva intervenció, en la qual ha criticat la "greu deslleialtat institucional" de l'executiu de Mariano Rajoy, ha assegurat que ha estat una "decisió política arbitrària i una agressió injustificada".

Precisament la portaveu del PSIB, Bel Oliver, ha revelat que tot i estar constituïda des del novembre de 2014, “la comissió ha estat set mesos sense activitat, sense fer res”, amb referència a l'etapa del Govern Bauzá, i ha lamentat que “haguéssim de trobar solucions en 11 dies”, en al·lusió al temps que va tenir el nou Executiu per intentar convèncer Madrid que no interposàs el recurs, cosa que semblava aconseguida, però que, segons la versió del Govern balear, Rajoy va fer a traïció.

Negueruela, en la seva intervenció, ha negat que la llei de 2014, que va elaborar l'anterior Govern i que fixa uns paràmetres més restrictius que els de l'Estat a l'hora de qualificar un establiment com a gran superfície, envaeixi competències estatals i ha mantingut que el decret llei pretén evitar una situació d'"indefensió" i protegirà les Illes Balears des del punt de vista comercial, mediambiental i territorial.

Per part seva, el d iputat del PP i exconseller d'Hisenda José Vicente Marí ha dit que efectivament la llei és plenament constitucional, si bé ha considerat que el Govern actual s'ha “precipitat” a l'hora d'emprar la figurar del decret llei i que hauria pogut cercar altres fórmules. El decret llei, ha dit Marí, és feble i “ no crea la seguretat jurídica suficient”, per la qual cosa haurien d'haver estat els consells insulars els que haguessin suspès directament els planejaments urbanístics.

Marí ha aprofitat el seu torn de paraula per criticar el "pressa i les presses" dels partits d'esquerra durant aquestes primeres setmanes, com l'anunci del tancament de terrasses del Born de Palma, la manca de consens per elegir un director general d'IB3 o el nomenament d'alts càrrecs per "destituir-los dos dies després".

Podem

La portaveu de Podem, Laura Camargo, ha criticat la visió del Partit Popular, al qual ha retret amb contundència que segueixin el model madrileny, que és el de donar suport als grans operadors, i ha assegurat que la seva formació sempre estarà amb el petit i mitjà comerç, que crea més llocs de treball en proporció al seu volum. “Botiguers i botigueres ens trobaran al seu costat, perquè el comerç de proximitat és bàsic per al teixit productiu”, ha afirmat. "Les Illes Balears no són un centre comercial", ha dit la diputada de Podem.

El diputat de MÉS David Abril ha lamentat que el PP apostàs en la legislatura passada pels grans establiments comercials i ha retret als conservadors que hagin permès l a construcció d'un gran centre comercial a la zona de les Fontanelles, " la darrera zona humida de Palma”, ha sentenciat. Pel que fa les presses denunciades a la Cambra per Marí durant la seva intervenció, Abril ha dit que “presses són les que varen tenir vostès per modificar el Pla Hidrològic i permetre la urbanització de les Fontanelles”.

El Pi i Ciutadans han votat a favor de la validació, si bé
han reclamat que es tramiti com a projecte de llei i no de decret llei. En tot cas, Josep Melià ha recordat “la importància” del model de petit i mitjà comerç i ha criticat que “l'Estat actuï d'aquesta manera tan recentralitzadora i agredeixi les competències i l'autogovern autonòmic”.

Les patronals del petit i mitjà comerç no han faltat avui al Parlament per donar suport a la iniciativa de confirmar la moratòria de sis mesos i han destacat el compromís del Govern. Bernat Coll, president de Pimeco, ha dit que “el Govern ha actuat amb agilitat i ens ha demostrat que vol estar devora el petit i mitjà empresari d'aquí”. Per part seva, Pau Bellinfante, d'Afedeco, ha lamentat que el PP s'hi hagi abstingut, “tenint en compte que el que feim avui és defensar la llei que ells varen aprovar i que marcava unes extensions més restrictives a l'hora de ser considerades les grans superfícies”.

I és que aquest és el bessó de la qüestió. Madrid vol que cap establiment de menys de 750 metres quadrats hagi de tramitar-se mitjançant la declaració de gran establiment. Això suposa haver de complir més tràmits i dóna la possibilitat al govern de posar emperons a la seva autorització. En tot cas, aquesta suspensió fa inviables els projectes de grans superfícies a Balears (els que superin els 700 a Mallorca, els 400 a Menorca i Eivissa i els 300 a Formentera). Però la pregunta és quina serà la situació en decaure aquesta moratòria, ja que llavors quedarà en vigor la suspensió de la llei autonòmica aconseguida per Madrid via recurs al Constitucional.

Fonts de l'Executiu asseguren que s'espera que hi hagi un canvi de criteri, "possiblement per un canvi de govern central", i que s'aconsegueixi la retirada del recurs d'inconstitucionalitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF