Misc 08/09/2014

Nou estat, nou govern

i
Joan J. Queralt
2 min

Catedràtic de Dret Penal de la UBQualsevol estat que vulgui ser democràtic es basa en la separació de poders, l’imperi de la llei, la interdicció de l’arbitrarietat i el respecte i foment dels drets fonamentals. Avui dia, a més, ha de gaudir d’un govern de qualitat. És el que de forma genèrica entenem com a governança i transparència. La construcció d’un nou estat en el món modern, tot i comptant amb la col·laboració de l’anterior potència dominant i de la comunitat internacional, és una tasca titànica. Cal tocar moltes tecles.

En un primer moment continuarien regint normes jurídiques i funcionals bàsiques del sistema anterior. Això vol dir que s’haurà de pitjar l’accelerador i crear en un temps rècord un nou entramat institucional. A excepció de gran part del dret civil, la resta s’hauria de bastir des dels fonaments: Constitució, sistema judicial, policial i de seguretat i codis penals i administratius (procediments, serveis públics, urbanisme, contractació, funció pública, participació ciutadana, divisió territorial o agències públiques independents). També caldria posar fil a l’agulla en normativa laboral (treball, sindicats, seguretat social, pensions i accidents laborals), fiscal (impostos, preus públics i taxes), mercantils (codi de comerç, consumidors, mercats oficials, sistema de crèdit i d’estalvi o assegurances), telecomunicacions i transports o el servei exterior. Si es fa de presa es perd legitimació democràtica en deixar als tecnòcrates parcel·les rellevants per a l’estatus i les llibertats dels ciutadans. I si es triga massa la legislació precedent s’eternitza i qualla la sensació que res ha canviat.

Aquest és, però, un fals dilema: l’autèntic canvi d’un sistema democràtic com l’actual a un de més democràtic -la independència hauria de servir per millorar- no rau tant en un canvi de lleis (seria pensament màgic ) sinó en la gestió dels afers públics, és a dir, en la bona governança.

En posaré només un exemple prou entenedor: la duració del procés administratiu per obtenir un permís o formular una reclamació. El procés, i ja em val la llei actual, ha de ser més ràpid en els seus propis termes i la resposta no ha de ser rutinàriament arbitrària o denegadora i amb la càrrega d’haver de recórrer davant els tribunals.

Cal, en essència i des del primer dia, canviar les mentalitats i una doctrina de servei públic ràpid, simple i transparent. Amb el primer Estatut d’Autonomia es va malbaratar aquesta possibilitat per l’entrecreuament d’incompetència, deixadesa i clientelisme. Ara ja no hi pot haver excuses.

stats