ABANS D’ARA
Misc 03/04/2014

Noms de les herbes del camp de l’Alguer

De Rafael Caria (Alguer, 1941-2008) a Revista de l’Alguer (XII-1993). Part de l’Institut d’Estudis Catalans treballarà demà a l’Alguer, l’indret catalanoparlant més oriental.

Rafael Caria 1993
2 min
Noms de les herbes del camp de l’Alguer

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Tot considerant l’estat actual del dialecte català de l’Alguer, o sigui de l’alguerès, i tenint en compte la seva precària supervivència històrica, puc afirmar d’haver aconseguit un resultat decididament satisfaent en termes de material onomàstic. Gràcies, sigui dit de passada, al fet que encara viu la generació preindustrial de la nova mecanització agrícola i que, doncs, prou gent del camp ha viscut aquesta transició. [...] Els estudis dialectològics a l’Alguer s’estan fent amb gairebé un segle de retard de cara a la Renaixença catalana, en una situació sociolingüística no gens confortable ni tampoc esperançadora per al futur. D’aquí, doncs, també la convicció que el material recollit sigui una testimoniança lingüística prou important, pervinguda als nostres dies. De fet, si es mira als més o menys cinquanta noms algueresos de plantes espontànies recollits per Cossu (1968), aquest meu inventari presenta nombrosos elements de novetat particularment sobre el vessant filològic, a més del pròpiament etnobotànic. [...] La morfologia del territori municipal alguerès, d’una extensió de 22.490 hectàrees, ha afavorit des del 1600 ençà una progressiva diversificació de conreus que interessen principalment l’olivera, la vinya, els arbres fruiters, les hortalisses, els cereals, el farratge, el bosc. Per això, segons el tipus de conreu, característic d’una determinada àrea, i sobretot l’ús modern com a anticriptogàmines, algunes herbes són més presents en una determinada porció de territori que no pas en una altra. [...] Tot nom d’herba, de mata o d’arbust és evidentment relacionat, per una raó o per una altra, amb les feines del camp; tanmateix hi ha herbes particularment conegudes pels pagesos o bé pels pastors, i no pas pels hortolans o vinyaters, etc. Són de debò, els pagesos i els pastors els millors experts d’aquesta onomàstica, de la qual coneixen les corresponents qualitats nutritives per tota categoria de ramat (vaques, ovelles, cabres, conills, etc.) [...]

stats