ES PODRIA PENSAR que la frase no té més transcendència, que no podia dir una altra cosa, però ni una cosa ni l’altra és certa. Ahir, Mariano Rajoy, quan li demanaren pel futur de la infanta una vegada que el jutge Castro ha tancat la instrucció del cas Nóos, va respondre expressant el seu “desig” però també la seva “convicció” que Cristina acabarà demostrant la seva innocència. Al president espanyol no se li va ocórrer posar davant o darrere que és el mateix que desitja i que en té el convenciment respecte de qualsevol que es trobi en idèntica situació que la germana del rei. No ho va dir, perquè no ho creu. Rajoy hi confia perquè és la infanta, com ho va dir i ho va creure en el cas de Bárcenas i fins i tot de Jaume Matas, i ara ja no ho diu ni ho creu. No ho ha dit mai, per exemple, en casos de corrupció que afectin persones d’altres partits, ni tampoc de qualsevol ciutadà imputat que no sigui polític (no se li demana, però tampoc no ho diria). A mi això no em sembla una qüestió insignificant, perquè massa vegades hem de sentir d’aquesta boca i d’altres que repeteixen com lloros el que diu la cúpula del seu partit, que aquí la justícia és igual per a tothom, quan ells s’afanyen a demostrar tot el contrari i ben aviat. Casos com el de Nóos i tants d’altres ens fan comprendre que no, que aquí no tothom passa pel mateix sedàs pel que fa a l’aplicació de la justícia. Però també ens fan entendre que si això és així és perquè els qui governen només creuen i desitgen públicament la innocència de segons qui.
