Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

No conèixer la decència ni de vista

Lucía Figar és la consellera d’Educació, Joventut i Esports de la Comunidad de Madrid. Aquesta senyora ha demanat, precisament a la Comunidad de Madrid, un xec guarderia de 1.110 euros anuals per “escolaritzar la seva filla menor de tres anys matriculada en un centre privat”. L’ajut li ha estat concedit. Preguntat el president Ignacio González per si “considera estètic” que aquesta senyora demani la subvenció i que, a més, se li atorgui, la resposta ha estat: “Pel fet de tenir una responsabilitat pública ¿no té dret a tenir les mateixes prestacions que tenen els altres? No sé per quina raó hem d’excloure una persona que compleix tots els requisits”. Un cop més, el gran González, el de l’àtic a Marbella, té tota la raó.

Potser algú ara podria recordar que aquesta senyora i el seu marit ingressen cada any uns 125.000 euros [sic] i que guanyant aquesta quantitat de diners que no està a l’abast de tothom cal tenir molta barra per demanar ajuts públics. O que potser perquè se’n pugui beneficiar ella es quedarà sense subvenció algú que no guanya el mateix que guanyen ella i el seu espòs. O que si vol anar a la privada que se la pagui de la seva butxaca. O que, ja que és consellera d’Educació, hauria de donar exemple. Doncs miri, si algú s’atreveix a dir qualsevol d’aquestes coses, que sàpiga que és un demagog. I el pitjor de tot, viu d’esquena al món actual. En un país farcit de màfia, corrupció, frau, sobresous i imputats, i on l’ètica ni la coneixen de vista, ¿hem de perdre el temps per 1.110 miserables euros? Oi que no? Figar, endavant i, “ a por ellos (¡oé!) ”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF