OBSERVATORI
Portada 06/03/2015

Mozart, Da Ponte, Bayo

3 min

Auditòrium.- Desè concert de la XXV Temporada d’Abonament, convertit en recital de la soprano navarresa María Bayo, acompanyada per l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida pel titular Pablo Mielgo. El concert es titula 'Les heroïnes de Mozart. Àries i obertures de Wolfgang Amadeus Mozart', i hi podem trobar la Vitellia i Servilia de 'La clemenza di Tito', la Comtessa de 'La nozze di Figaro', la Sandrina de 'La finta giardiniera', Despina de 'Cosí fan tutte', Elettra d’'Idomeneo' i la Donna Elvira de 'Don Giovanni'. Vist el nom de les protagonistes, hi podem afegir els títols d’algunes, de totes, les àries que va interpretar María Bayo i segur que no trobaríem cap top ten, i fins i tot que un bon percentatge serien difícils d’identificar musicalment amb un primer cop d’ull al programa de mà. Circumstància que no deixa de ser un petit handicap a l’hora de les valoracions. Una qüestió de valentia en l’elecció del programa, sobretot perquè les tessitures de les diferents protagonistes són molt semblants, entre spinto i líriques, que tan sols va variar en el segon bis, en el qual va interpretar 'Non so più cosa son, cos faccio', de 'La nozze di Figaro' que canta Cherubino, escrit per a mezzosoprano.

El valor afegit del recital el va posar l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, que va interpretar, abans de cada intervenció de la soprano, l’obertura de cadascuna de les òperes ja citades. També és cert que restava una mica de continuïtat, massa entrades i sortides de la protagonista de la vetllada, que oferí un recital correcte, sobretot en la primera part, però una mica fred. A partir del començament de la segona part amb 'In uomini, in soldati' de 'Cosí fan tutte', María Bayo va fer la sensació de trobar-se més còmoda, de la mateixa manera que l’Orquestra reduïda, que oferí una 'Obertura' d’'Idomeneo' a l’altura de les circumstàncies, que varen fer que pujassin els decibels dels aplaudiments, de manera que el públic va entrar amb més intensitat en el concert.

Un concert en el qual es trobava a faltar una mica de raó de ser més enllà del compositor, com per exemple, tan sols com a exemple, que el lligam fos Lorenzo Da Ponte, el llibretista de 'La nozze di Figaro', 'Don Giovanni' i 'Cosí fan tutte', un personatge tan interessant o més que el mateix Mozart, capaç d’escriure alhora, i en dos mesos acabar-les, una òpera per a Mozart, 'Don Giovanni', una altra per a Martini, 'L’arbre de Diana', i la tercera per a Salieri, 'Tarare'. Està clar que les dues darreres passaren molt aviat al prestatge de les oblidades, mentre que la que va escriure per a Mozart s’ha anat convertint en una de les òperes més sòlides del salzburguès, que el primer cop que es va representar, sempre segons Da Ponte, el productor li va escriure “Visca Da Ponte, visca Mozart. Mentre visquin, mai no se sabrà què és la misèria teatral”.

El titular d’aquest Observatori hauria d’haver estat 'Visca Da Ponte, visca Mozart i visca Bayo', però hauria estat excessiu, sense negar que va ser un luxe tenir María Bayo encapçalant el cartell d’aquest desè concert de la Simfònica, que segur que va fer les delícies dels seguidors de Wolfgang Amadeus Mozart. No hi va haver excessos de cap tipus. Bayo va estar tècnicament impecable, amb una bona brillantor a la part alta i va cobrir l’expedient, sense estridències, quan havia de recórrer el centre. Li va mancar calor, a tot plegat, per ventura perquè des de fa uns anys ens estam acostumant a concerts de més envergadura. La Simfònica reduïda, amb Pablo Mielgo al capdavant, va estar massa pendent de la cantant, que segurament és com ha de ser, però sense que es noti tant com va succeir, la qual cosa va fer que sonàs opaca, que no sonàs tal com ens hi té acostumats darrerament en un percentatge molt elevat d’intervencions.

stats