El jutge de Vigilància Penitenciària de Segòvia ha desestimat el recurs de Jaume Matas. Per tant, el nostre expresident s'haurà d'atendre al règim, més rigorós, que tenia en ingressar a la presó. No és menester repetir que l'entrada i l'estada en presó d'un conciutadà no és motiu de celebració, però sí que ho és l'aparició d'un espai en què la Justícia s'aixeca per damunt de la desconfiança generalitzada en les institucions públiques.
L'anunci de l'ingrés imminent en presó de Carlos Costa, un altre conspicu militant del PP, ve de tan enrere i el precedeixen tantes irregularitats, que ja no pot tenir gaire efectes exemplaritzants. Això passa quan s'ha estès en la població la sensació (molt prop de la certesa moral) que la pena no s'adapta a la magnitud dels fets, sobretot quan, a l'altre extrem, aquesta sensació neix del mateix fenomen, però a la inversa.
De manera que, amb la desestimació del recurs de Jaume Matas, hom deu voler contrarestar tanta frustració com descoratja la ciutadania en vista de l'escassa coincidència entre la seva percepció dels fets i l'opinió que se'n fa l'Administració de Justícia. El jutge de Vigilància Penitenciària de Segòvia ha volgut recordar a Jaume Matas que ha causat danys "a la confiança de la societat en el sistema polític". Està tipificat com a delicte? En qualsevol cas, el sentit comú i el de la decència avalarien aquest motiu esgrimit pel jutge.
Afeblir la confiança de la societat en el sistema polític, és a dir, en la democràcia –ergo, ser un antisistema–, no és una tasca exclusiva de Jaume Matas: n'hi ha hagut a balquena, això es nota en la precarietat en què el sistema sobreviu. I els que ens hi han duit ara clamen contra el populisme que ells han creat tot embutxacant-se doblers de tothom.
