CRÍTICATV

Mariló, de vergonya aliena

Mariló Montero va convidar la companyia masculina de flamenc Los Vivancos a La mañana de La 1. La típica entrevista promocional que la periodista va convertir en un autèntic esperpent. A Mariló els dots artístics d’aquests ballarins li importaven ben poc i, en canvi, sí que estava molt interessada en el seu físic. I no va dissimular gens. La seva primera pregunta ja era tota una declaració d’intencions: “ ¿Cuál de vosotros no tiene pareja? ” Però el que vindria després sí que hauria de fer pujar els colors a més d’un directiu de TVE. Els va fer aixecar del sofà i va projectar al videowall del plató una imatge promocional de l’espectacle en què els artistes sortien amb el tors nu però sense mostrar la cara. Llavors, Mariló els va fer treure la samarreta a tots per fer-los participar en un joc molt televisiu. Ella i la col·laboradora, Berta Collado, havien de reconèixer els artistes pels seus pectorals i abdominals definits i posar-los en el mateix ordre en què estaven al cartell que tenien darrere seu. Mariló i Collado anaven movent els nois de posició, palpant-los de manera indissimulada i fent tota mena de comentaris que configuraven una tensió sexual de vergonya aliena. Evidentment, l’exercici va ser un fracàs i només van encertar l’ordre d’un dels ballarins. Però el xou ja l’havien fet. I aleshores et preguntes quins comentaris s’haurien originat si un presentador masculí hagués fet una cosa semblant amb unes ballarines només amb biquini.

Elogi de ‘La Sexta columna’. La Sexta columna, els divendres a la nit a la Sexta, s’ha convertit en l’Informe semanal de la televisió espanyola. Per interès, per rigor i per ser un producte molt ben fet. Cal dir que la direcció de TVE, sota la gestió del Partit Popular, ha destrossat Informe semanal amb les seves directrius polítiques i el seu ostracisme horari en la graella. Malgrat la professionalitat dels membres de l’equip, Informe semanal ha deixat de ser un programa imprescindible. Massa impediments. I és una llàstima perquè era un dels espais estrella de la cadena pública espanyola. La Sexta columna sempre tracta un sol tema d’actualitat en profunditat, a diferència d’ Informe semanal, que opta per tocar 3 o 4 temes de manera més breu. El format té un ritme trepidant amb una veu en off neutra que va narrant els fets que es van presentant de manera molt dinàmica. Un ús intel·ligent i intensiu de l’arxiu i la documentació fa que la història es vagi construint perfectament. A més, la presència de declaracions d’experts, que no pas d’opinions, fan que l’espectador pugui fer-se la seva pròpia versió del relat i que tots els protagonistes quedin ben retratats. En l’última entrega s’analitzava la presència de polítics imputats en les pròximes eleccions municipals de maig. La principal conclusió a la qual arribaves, un cop exposats els fets, és que els partits polítics no respecten ni les seves pròpies línies vermelles en un tema tan delicat com la corrupció. I després alguns van donant lliçons de transparència.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF