CRÍTICA TV

L’home orquestra

Visita inoblidable de Diego el Cigala a El hormiguero 3.0, d’Antena 3. El cantaor flamenc estava realment eufòric i això va generar alguns moments una mica delicats en directe, i hilarants a Twitter. Fa uns dies, a El Chiringuito de Jugones,de la Sexta, Alfredo Duro va protagonitzar un episodi semblant. La calor comença a passar factura. El Cigala, durant l’entrevista, reia els seus propis acudits sense gràcia, s’aixecava per ballar cada dos per tres i vestia uns ulls ben vidriosos. Quan Motos li feia una pregunta, contestava directament a càmera, feia milers d’abraçades sense venir a tomb i tot sovint s’abraonava sobre la taula per celebrar els seus moments presumptament graciosos. Un cantaor transformat en home orquestra. El Pablo Motos estava plenament satisfet, conscient que tenia un convidat absolutament entregat i a qui podia fer tot el que volgués, però la cosa va anar degenerant a mesura que avançava el programa de forma inesperada. I el públic aplaudia amb força, conscient que estava vivint un moment televisiu únic a l’estil Fernando Arrabal. Quan va entrar Anna Simon ja vam poder comprovar que la cosa començava a ser incontrolable. Mala peça al teler. El Cigala va repassar amb la mirada la Simon de forma gens dissimulada. Ja era trending topic a Twitter feia estona. De mal gust. Més propi de les cinc de la matinada en una trobada de cavernícoles mancats d’autoestima. Llavors, les brometes d’El Cigala ja no feien tanta gràcia i vam poder veure les primeres mirades de desaprovació de Motos. Frases com “ de maravilla, chorizo Revilla ” feien presagiar un final mogut. Més balls. Abraçades a granel. La gesticulació facial d’El Cigala anava en augment. Jim Carrey a La màscara es quedava curt. A aquestes altures de la pel·lícula ja no parava de moure’s, afectat del ball de Sant Vito. Amunt i avall. D’esquerra a dreta. Dos suïcidis a realització. Aleshores van intentar jugar a un futbolí amb trepants, el Taladrín, però van haver-ho d’interrompre quan només s’havien jugat dues boles per passar a una altra cosa. “ Me doy cuenta que te da igual ”, denunciava Motos ja una mica aclaparat. Era el moment de fer un altre experiment i anar per feina, que el convidat començava a ser una càrrega i es començava a notar una mica de mal rotllo al plató amb un Motos força tens. Aquestes coses es noten. I Anna Simon va ensenyar a El Cigala com fer un termo amb un tros de diari, paper de plata i una ampolla de plàstic. El convidat va fer la manualitat amb els peus perquè amb prou feines podia seguir les instruccions. Anna Simon es va acomiadar. I aleshores el programa ja va agafar una velocitat de creuer perquè hi havia pressa per acabar. El Cigala va dir durant l’entrevista que “e l flamenco es un estado de ánimo ”, i podem donar fe que ell n’és la prova.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF