L’home del bigoti

Qualsevol spa de qualsevol hotel amb pretensions disposa d’un bany turc però no us enganyeu, un bany turc no és un bany turc si no és a Turquia. Un bany turc de veritat, el què allà en diuen un hamam, no només ha de tenir vapor d’aigua. Ha de tenir segles d’història i una aparença monumental amb terres, parets i sostres de marbre treballat perquè t’hi puguis sentir com un sultà. Això sí, hi has d’anar només si t’agraden les emocions fortes i que et pegui un home amb bigoti. Jo vaig passar per l’experiència a Istanbul.

Santa Sofia, la Mesquita Blava, el Palau de Topkapi, la Cisterna Basílica, el Gran Basar, el Bòsfor, la Torre de Gàlata... Són incomptables els atractius que ofereix aquesta ciutat mig europea i mig asiàtica, tan carregada d’història. Istanbul, Bizanci o Constantinoble no us decebrà mai. El què sí que farà és esgotar-vos i al final del dia us vindrà de gust relaxar-vos. Doncs aneu a fer un te a l’hotel Pera Palas i imagineu-vos Agatha Christie escrivint Assassinat a l’Orient Express a la taula del costat. Jo, la primera vegada, em vaig equivocar i per relaxar-me vaig anar a un bany turc.

Vaig escollir un dels més antics i més famosos de la ciutat, el de Cagaloglu. Va ser construït el 1741 durant l’Imperi Otomà pel sultà Mahmut I. Pots anar-hi només a prendre la humitat o, per molt poques lires turques més, fer-te un massatge. La noia de l’entrada et convenç de les bondats del tractament. Diu que et sentiràs revitalitzat i rejovenit després de les atencions dels seus massatgistes. Acceptes l’oferta, et canvies i entres al hamam amb una tovallola a la cintura. El vapor és molt intens i trigues uns moments a adaptar la respiració i la vista perquè la llum és molt tènue. L’espai és magnífic. Unes columnes altíssimes aguanten una gran cúpula i encerclen la zona central, on s’aixeca el que sembla un gran altar. Un cop has reconegut l’espai, t’adones que hi ha tot d’homes ajaguts per terra o asseguts mig arrepenjats per les parets de marbre. Tots amb aspecte d’estar destrossats, com si haguessin acabat de córrer una marató. Penses que deu ser l’efecte del vapor però no entens que et mirin amb cara de “Ja veuràs, ja”. Seus en un racó i esperes que passi alguna cosa perquè no veus ningú que faci pinta de ser el teu massatgista. Passa una estona, suposo que deixen que t’hi aclimatis, i llavors algú dóna una puntada de peu literalment a la porta i entra cridant a la sala. Un home gras, molt pelut, vestit només amb una tovallola a la cintura i lluint un gran bigoti. Ve directe cap a tu cridant coses en turc. Et fa aixecar, t’ordena que t’estiris a l’altar central i sense cap mirament et clava una pallissa. Amb la mà plana et dóna bufetades per tot el cos, se t’asseu a l’esquena, et recargola les cames i els braços, t’enfonsa els colzes al cul... un autèntic malson que dura deu minuts interminables. Quan acaba et dóna la mà i marxa satisfet i fent grans escarafalls. Tu t’aixeques com pots i, com que saps que tothom et mira, t’arrossegues fins a un lloc discret on puguis morir tranquil. Encara dubtes de si t’ha trencat alguna cosa quan veus entrar una nova víctima fresca i regalada i automàticament se’t dibuixa un somriure maliciós a la cara. Agafes posicions i esperes que comenci l’espectacle.

Vaig sortir molt relaxat, efectivament, però va ser per KO tècnic. Per cert, per a les noies hi ha una sala igual en una altra banda i hi passa exactament el mateix. Només canvia el massatgista, que en lloc de ser un home és una dona però igual de grossa i, segons m’expliquen, igual de peluda.