CRÍTICA TV
Efímers 02/11/2014

L’entrevista més cara

i
Guillem Sans
2 min

O molt m’equivoco o aviat veurem el Pequeño Nicolás en una televisió privada espanyola. És qüestió de temps... i de diners. Diverses fonts ens informen que ja ha rebut ofertes de més de sis xifres -mare meva!- per asseure’s en un plató de televisió, però de moment les ha rebutjat totes seguint els consells dels seus advocats. Veient els antecedents del personatge i la seva promiscuïtat per aparèixer en els mitjans, m’hi jugaria un cafè que de 15 dies no passa. Com més trigui, més puja el caixet, seguint la lògica dels mercaders del share. Qui se sortirà amb la seva? Mediaset en té tots els números. Aquest presumpte estafador de cutrelux reclenxinat reuneix tots els ingredients d’una història que enganxa moltíssima gent i que encaixa en els continguts de nombrosos programes. N’hi ha per sucar-hi pa de pagès de quilo. I, segurament, explica un moment històric de l’Espanya més casposa generada per la bombolla immobiliària i les targetes black. L’Espanya del tràfic d’influències, de l’aparença, de la gomina, dels amiguismes, dels ministerios, de les convencions del PP i de la Calle Serrano de Madrid. Una Espanya que ha convertit Podem en una amenaça real. No és d’estranyar. De moment, ja hem pogut veure alguna entrevista a gent del seu entorn en diverses cadenes, La 1 inclosa. Gent que deia que el coneixia o que havia estudiat amb ell. Personatges irrellevants que han donat pocs detalls del personatge. Connexions amb la universitat on estudiava el noi, i on la gent no volia parlar. Tot això ha fet pujar la cotització de la desitjada entrevista al Pequeño Nicolás. Només una persona li pot fer perdre alguna xifra: Isabel Mateos, la Pechotes. Una amiga íntima del noi que ja es veu que el sobrenom no li van posar pels seus coneixements en literatura clàssica. Mateos pot ser l’avantsala de la gran entrevista que tornarà a qüestionar els principis ètics de la televisió comercial espanyola. La noia s’ho està pensant.

El futbol com sempre. Abans, quan anaves de casa rural ja assumies que no podries veure el partit del Barça. Ara t’enganyes pensant que amb el Yomvi de Canal Plus aquest problema el tens més que resolt. A més a més, si la casa té wifi, més tranquil no pots estar. Ara bé, el drama ve quan minuts abans de començar el partit el senyal comença a fer figa. Tothom treu el seu arsenal de gadgets i cables: telèfons mòbils, ordinadors portàtils, cables HDMI, USBs i tauletes a dojo. Una certa conyeta i el típic graciós que diu: “Encara no veurem el partit”. Falten cinc minuts perquè comenci. Ja ningú fa bromes. Torna el senyal, però és un miratge; no para d’aturar-se i resulta impossible seguir el partit en cap dispositiu malgrat que el wifi funciona correctament. Al final, tornem als inicis dels temps. Tornem al transistor. Tornem a la ràdio. Gràcies, Yomvi.

stats