L’entrada al regne celestial
A l Museu de Belles Arts d’Anvers hi ha un petit oli (91 x 81 cm) que magnetitza la mirada de l’espectador. És part d’un díptic i representa la Verge i el Nen Jesús. La Verge és d’una bellesa espectral, completament diferent als milers d’imatges de la Mare de Déu repartides pel món. Contemplant aquesta dona de pal·lidesa impossible tenim la sensació d’estar immersos en un somni. I potser el seu autor, Jean Fouquet, va voler pintar realment un somni que transfigurés la realitat. La fantasmagoria es completa amb la inquietant presència dels àngels de colors cridaners, vermells i blaus -semblants als de Fra Angelico- que contrasten amb la blancor de la cara, el coll i el pit de la dona.
La història de la pintura es gairebé tan lírica com la pintura mateixa. L’obra va ser encarregada per Étienne Chevalier, noble de la cort de Carles VII, i fins a la Revolució Francesa va ser a la col·legiata de Melun. A partir d’aquest fet el díptic es va dividir en dues peces: una, actualment a Berlín, representa Chevalier i el seu patró, sant Esteve; l’altra és la Verge màgica d’Anvers. Però falta el component més substanciós del relat: la model que inspira aquesta bellesa espectral es deia Agnès Sorel. Sembla que va ser amant de Chevalier i també de Carles VII. Era, diuen les cròniques, la dona més bella de França.
Sovint no llegeixo les explicacions que acompanyen les obres d’art. Aquest cop em vaig alegrar d’haver-ho fet. De sobte tots els elements de la pintura adquirien sentit: els colors dels angelots, la pal·lidesa de la Verge, els llavis vermells que presidien la màscara blanca. La llegenda diu també que Étienne Chevalier va encarregar el díptic a Jean Fouquet per facilitar l’entrada d’Agnès Sorel, ja morta, al regne celestial. Lleialtat d’amant.
