L’educació, al top ten de les propostes

EL PSIB ha aprovat ja els 10 eixos fonamentals del seu programa. I, com no podia ser de cap altra manera, amb l’educació al primer lloc. Durant anys, aquest àmbit tan important no va rebre l’atenció que realment mereixia de les formacions polítiques. Hereves de la dictadura i de les inauguracions de pantans, els grans partits de la transició continuaren pensant durant molt de temps (i, si feis una volta pel desastrós i innecessari segon cinturó de Palma, veureu que encara ho pensen) que les grans encimentades eren el millor aliat per guanyar unes eleccions.

Si no prometies una nova estació de tren, un aeroport o una autopista, no eres ningú. De fet, els mateixos militants s’haurien mort de rialles si el primer punt del programa electoral hagués estat l’educació.

En aquest sentit, crec que la contribució de José Ramón Bauzá i la seva obsessió contra els docents “adoctrinadors” han jugat un paper impagable per posar en valor l’educació pública. Ha castigat els centres amb la no substitució dels professors de baixa, fet que ha incrementat el nombre d’alumnes per aula, i precaritzant el manteniment de les instal·lacions.

La seva dèria ha generat un moviment extraordinari, perquè famílies i docents s’han donat la mà per posar límit a un atac furibund, injustificat, i, el pitjor que es pot dir d’un governant, ple d’odi i mentides. Bauzá i la consellera que ha trepitjat l’educació ens han fet veure més que mai la incalculable vàlua del que teníem i la necessitat de conservar-ho com a garant del futur. Ni segons cinturons, ni pantans, ni altres encimentades. El futur d’un poble, l’escriu l’educació.