Portada 02/08/2015

Jansky: “Pocs festivals s’esforcen per als grups locals”

Josep Salmeron
3 min
/ARA BALEARS

PalmaLaia Martínez i Jaume Reus formen el grup mallorquí Jansky, que crida l’atenció als promotors anglesos arran de la publicació del seu segon àlbum d’estudi ÉÈ [Ésser elèctric]. De fet, acaben d’aterrar des de Londres, on varen oferir un concert dijous passat. El primer disc, Un big bang a la gibrella (2013), que “s’assembla més a una maqueta molt ambiciosa”, apunta Laia Martínez, els va fer arribar al festival Sónar. L’evolució, però, en aquest darrer àlbum s’ha notat “quant al concepte, però també pel que fa al so”. No obstant això, el disc conserva aquest punt intrèpid i diferenciador tan propi de Jansky.

El nom del grup prové d’una unitat física?

Jansky és la unitat de flux espectral que mesura la lluentor aparent de l’energia. S’empra sobretot en radioastronomia i li donaren aquest nom pel llinatge de Karl Guthe, que va descobrir que els cossos celestes emeten una ona sonora amb el seu moviment. Tot aquest concepte tan poètic ens va semblar molt inspirador i ampli. Després, nosaltres mateixos ens vam penjar l’etiqueta d’’electrovèrsia’ com a subgènere, perquè no trobàvem on podíem o se’ns podia encabir com a estil musical, una cosa que preocupa molt el sector especialitzat i el públic.

Per què vàreu elegir el format que oferiu als concerts?

Encara hi ha gent que pensa que som una poetessa recitant a sobre d’un DJ, però no és així; la nostra part electrònica es basa en una sèrie de gravacions de sons molt bàsics que reproduïm rítmicament gràcies a un seqüenciador. La majoria són sons que hem capturat a la natura o hem gravat nosaltres mateixos a l’estudi. En directe els combinam, els modificam i els amuntegam en capes a manera de ‘collage sonor’. Mesclar instruments electrònics amb instruments reals ens permet experimentar amb dos mons aparentment diferents per crear-ne un de propi, on la nostra ‘veu’ queda lliure.

Com s’ha reflectit això als vostres directes?

Nosaltres dos ja teníem una connexió única a l’escenari quan vàrem llançar-nos a l’aventura, però amb tres anys de feina creiem que hem aconseguit de transmetre millor i, per tant, fer-ne partícip el públic. Si no emociones també els altres, no té gaire sentit enfilar-te a un escenari.

Com veieu el mercat musical en català?

Ara fa 20 anys, el sector musical va crear una sèrie de productes per poder guanyar-se la vida, per construir un ‘mercat’, aleshores amb el pretext lingüístic. Però justament aquest grups, els que eren productes, són els que encara perduren i es copien, cosa que provoca en molts casos que la música en català es vegi (des de dins i des de fora) com una cosa absolutament carca. Hi ha música en català o catalana boníssima, però els qui encapçalen les llistes d’Spotify o de l’ Enderrock no solen ser els qui escoltam nosaltres. Les discogràfiques que un temps foren de referència estan del tot obsoletes, i pocs programadors o festivals continuen esforçant-se quan arriben a l’apartat de grups locals. Però és clar: això passa amb la música en català, en castellà i en la majoria de llengües

Heu marxat a Londres, teniu més acceptació a l’estranger?

La gent que ens ve a veure, sigui on sigui, és molt incondicional i ens sentim molt valorats per un petit sector de públic, de companys músics i artistes i de programadors arriscats que hem anat coneixent arran de les nostres actuacions. La diferència és que a Londres hi ha afegitons, com per exemple el tracte amb les sales o promotores, que et mostren un respecte que aquí sovint es troba a faltar; les possibilitats tècniques (allà tothom entén que un bon equip i un bon tècnic són essencials) i la predisposició vers allò poc convencional.

I això aquí com funciona?

Aquí és difícil que et convidin si no garanteixes un gran nombre d’assistents, mentre que allà no compta quanta gent ve a veure’t, sinó el fet que en surtin sorpresos i satisfets. És una qüestió de com s’hi percep la música en general, tant en el sentit professional i gestor com en l’artístic. Aquí els qui ho veiem així som minoria i allà tal vegada també. Però potser com que el circuit és més gran, no tenim aquesta sensació. Quins projectes de futur teniu?

De moment, enguany acabarem de presentar ÉÈ una mica pertot (Itàlia, Holanda...), tot i que no descartam la possibilitat d’editar un remix o single de cara a l’hivern. Tot i així, aquest disc encara té molt recorregut, i a banda hi ha la resta de projectes musicals i literaris en els quals estam implicats.

stats