OPINIÓ
Portada 17/06/2015

Grexit

2 min

Una enquesta feta a Alemanya posa de manifest que el 51% de ciutadans d’aquell país veu Grècia fora de l’eurozona. Fa temps que el govern alemany coqueteja amb la possibilitat de forçar aquesta situació i, pel que es veu, el discurs està calant entre la població. “L'insultant mentida”, en paraules del professor d’economia política Mark Blyth, de l’austeritat podria conduir a una situació indesitjable. La negociació entre el govern grec i la troika (la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional), encapçalada per la 'Kanzler' Merkel, se centra sobre les mesures a adoptar per a Grècia i no en el pagament del deute: és a dir, l'austeritat com a prescripció. Seria una gran ironia i contradicció que el rebuig d’un programa econòmic imposat, refusat per l’electorat grec, fos el desencadenant d’un drama a l’Europa dels principis democràtics i en el bressol de la primera democràcia coneguda.

Mantenir Grècia en el món occidental, després de la Segona Guerra Mundial, va costar una traumàtica Guerra Civil i la intervenció angloamericana. Avui, en el món globalitzat, sembla que s’oblida la història recent, i que varen ser necessàries dues sagnats guerres i una cruel Guerra Freda per consolidar la idea actual d’Europa. Sembla que el “mercat” no només vulgui estar per sobre de les persones, sinó, també, per sobre de la història. Un fet prou important pel que té d'incidència sobre la vida quotidiana dels ciutadans i dels països. Però no només és aquesta l’única tendència que podem observar. No sé fins a quin punt estan entrellaçades les coses. El fet és que, a Europa, l’equilibri teixit durant anys, a base de renúncies i compromisos, ara s’escora inevitablement cap al costat de la temible eficiència germànica.

Aquesta visió d’Europa, pròpia de l’'homo economicus', emmalalteix d’un defecte de forma: neix d’una societat obligada a oblidar i que, per tal de fer-ho, ha sublimat la idea de productivitat com a sortida vital. Un concepte que condueix inevitablement a anteposar la producció i l'eficàcia per sobre de qualsevol altra consideració, fins i tot, de la política. Per contra, la resta de potències europees no han tingut tal necessitat; més aviat, tenen l'obligació de recordar. Encara que no ho facin.

stats