IAQUÍ
Portada 19/04/2014

Gabo i aquell llibre “escrit a màquina”

i
Cristina Ros
2 min

AHIR VAIG TORNAR a treure d’un prestatge aquell llibre que havia tingut anys a un costat del meu escriptori. És un dels volums del Gabo que sempre es considerà, per damunt de tot, periodista. Notas de prensa, 1980-84, publicat per Mondadori, conté més d’un centenar d’articles imprescindibles de García Márquez, escrits publicats fa tres dècades que avui es llegeixen com si la tinta encara fos banyada. Aquests dies en què tothom escriu la seva petita o gran història amb Gabo, no em puc resistir a contar la meva. No té ni més ni menys importància que una pàgina de les introductòries al recull més brillant d’articles que mai he llegit, una pàgina en la qual em va dibuixar amb la mà tremolosa una flor de cinc pètals, llarga i prima. Al costat, la dedicatòria: “Para Cristina Ros, este libro escrito a máquina; con un beso, Gabriel”. Sota la línia que subratlla la signatura, va escriure un 95. Denou anys, fa. Desitjava recordar aquesta història i parlar del llibre i del periodisme amb ell quan a finals del 2008 vàrem coincidir a DF, en el 80è aniversari del sempre enyorat amic Carlos Fuentes. Gabo hi va ser, en una taula on s’asseien, entre d’altres, Nadine Gordimer, Juan Goytisolo, Sealtiel Alatriste i Nélida Piñón. Va rebre l’ovació més llarga i no va poder dir res, tot just va aixecar les mans. Es va aixecar i la seva cadira la va ocupar Carlos Fuentes. Gabo no va dir res, ni tampoc diria res al sopar que hi va haver al claustre de San Ildefonso. Estava absent, ja no hi era, ni hi tornaria a ser mai. Així que no vaig poder creuar paraula, ni parlar d’aquell libre “escrit a màquina”, que he conservat sempre com un tresor i que ahir vaig tornar a obrir, per mirar la flor que encara es manté ben dreta.

stats