HO DEIA DAMIÀ PONS, l’altre dia, tot just quan vàrem saber que IB3 es disposava a introduir l’article salat als informatius: “Volen una llengua d’estar per casa”. El catedràtic de la UIB apuntava al rovell de l’ou fa tot just tres dies, i ahir la mateixa universitat, que segon l’Estatut és l’autoritat que ha de garantir el bon ús de la nostra llengua, negava que IB3 s’hagués posat en contacte amb el departament pertinent per començar a organitzar un canvi que, segons diuen, ja està en tramitació parlamentària. I així com està el Parlament balear, qui hi ha introduït el tema, l’aprovarà. Els formalismes, que fins ara s’havien mantingut en espais formals com els informatius o els discursos parlamentaris, ja no tenen lloc ni als parlaments de Bauzá, ni a la que considera la seva televisió. No és, doncs, només una llengua d’estar per casa, sinó que s’ha d’interpretar que el català de les Illes només l’entenen tal com ho fan amb les fileres de sobrassades penjades d’una escala foravilera en un dinarot matancer a Campos. Els registres formals, segons Bauzá, sonen millor en castellà, i sempre seran més polite en anglès, que per això tenim el TIL. Posats a l’actualitat, resulta bastant eloqüent que mentre el president Bauzá no s’ha reunit cap vegada amb els docents -que és com si hi hagués un incendi de dimensions balears i ell li giràs l’esquena per no socorrar-s’hi-, mentre això passa a l’educació per un conflicte que començà amb un tema lingüístic, resulta significatiu -deia- que tant el cap de l’Executiu autonòmic com la presidenta del Parlament ja hagin rebut i s’hagin fotografiat amb els col·lectius que exigeixen el salat fins al moll de l’os. Ho exigeixen i, encara que siguin pocs, tenen el Govern agenollat.
