Elogi dels mots

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsEl Glosador ha dit alguna vegada que una de les feines de més valor polític que avui realitzava Catalunya era la de formular i encadenar tot un joc d’ambicioses Nominacions. I que sempre, en art, en ciència, en filosofia, aquesta funció: anomenar, era cosa fora de preu. Avui el Glosador se sent tot content de dur al Glosari uns paràgrafs del profund elogi dels mots, com a instruments de ciència, potser com a components de ciència, que es troben en la recentíssima obra Ciència i Mètode, d’Henri Poincaré. L’insigne matemàtic accepta la concepció “econòmica” de la Ciència, que de tant crèdit disfruta avui entre els epistemòlegs. I és per son valor d’“economia” que fa l’elogi dels mots: “És l’economia del pensament lo que es deu procurar: no n’hi ha prou, doncs, amb donar models que imitar. Cal que un pugui més tard passar-se d’aquests models i, en lloc de repetir el raonament ja fet, resumir-lo en algunes línies. I això s’ha lograt ja alguna vegada amb èxit: per exemple, hi havia tot un tipus de raonaments que s’assemblaven tots, i se trobaven arreu; eren perfectament rigorosos, però eren llargs. Un dia es va imaginar aquest mot, «uniformitat de la convergència» i aquest sol mot els ha fet inútils...” “Sembla impossible com un mot ben escollit pot economitzar el pensament, segons la fórmula de Mach. Jo no sé si he dit ja en alguna banda que la Matemàtica era l’art de donar el mateix nom a coses diferents...” “...un caràcter en el qual se fan conèixer els fets de gran producte, són els de gran producte, són els de permetre ditxoses innovacions en el llenguatge...” “...així, els físics han inventat el mot energia, que ha estat tan prodigiosament fecund...” Així, en altre ordre -i contra el parer d’en Ramir de Maeztu- el Glosador creu en la fecunditat generosa, no ja de la idea, sinó àdhuc del sol mot d’Imperi.