Custodiar el territori

Bancs de terres

Es posa en contacte el propietari amb el pagès per conrear la terra

A molts de llocs s’està produint l’abandonament ràpid de les terres agràries. A les Balears el ritme d’abandonament es podria acostar a prop d’un 20% de la superfície agrària útil en els darrers 10 anys. Això coexisteix amb les dificultats dels joves agricultors per accedir a terres suficients com per fer viables les seves explotacions. Sovint els agricultors es jubilen sense que hi hagi una successió en les explotacions. La competència amb els usos immobiliaris deixa fora les possibilitats pageses. La terra esdevé inaccessible. Davant aquesta situació han aparegut propostes alternatives, entre les quals destaquen els bancs de terres, en les seves diverses formes. Sovint els bancs de terres surten d’iniciatives socials, altres pics tenen un suport institucional. L’objectiu sempre és posar en contacte el propietari amb el pagès per tornar posar en conreu la terra. A vegades el banc sols actua com un intermediari per posar en contacte i assessorar les dues parts. Sovint, però, tot el procés està gestionat pel banc, que lloga les terres a uns preus de mercat i té esment del compliment dels compromisos.

La custòdia del territori

L’acord és per preservar els sòls degradats, protegir boscos...

En el marc de la problemàtica de la gestió de la terra i les dificultats per accedir-hi, han sortit iniciatives de custòdia del territori, que també presenten una gran diversitat. En aquests casos no es tracta d’una cessió del propietari a l’agricultor, sinó que hi ha un acord de custòdia entre una associació interessada a exercir-la i l’agricultor. L’acord sovint es planteja un objectiu prioritari: preservar els sòls degradats per l’erosió, protegir boscos autòctons, conservar determinades espècies... A les Balears l’ICTIB (Xarxa de Custòdia de les Illes Balears) ha mantingut una activitat continuada i profitosa en aquest sentit. També cal destacar la iniciativa del GOB de Menorca de crear una consistent xarxa de custòdia agrària.

Ús agrari d’aigua depurada

És important en unes illes on l’aigua és un bé escàs

Un dels problemes de les Balears és la gestió i ús de les aigües depurades. Les inversions fetes en depuració han estat importants, encara que a cops no han estat suficients com per garantir la qualitat adequada. Es donen situacions contradictòries: basses reguladores plenes sense que hi hagi agricultors interessats a regar i basses reguladores buides per un excés de demanda. Sigui com sigui, el potencial dels regadius amb aigües tractades és important en unes illes on l’aigua és un bé escàs. Manca explorar les noves possibilitats agronòmiques, però es té la sensació que determinats conreus podrien aprofitar més aquestes instal·lacions de rec. Tant la producció de farratges com les plantacions d’arbres i conreus llenyosos podrien millorar la situació i, a més, es podria resoldre el problema d’uns excedents que a vegades s’han d’abocar als torrents o a la mar.

Aliments tradicionals

El nom ha d’haver estat utilitzat durant anys per referir-s’hi

El catàleg d’aliments tradicionals de les Balears és una eina interessant per preservar i revaloritzar el nostre patrimoni agroalimentari. El catàleg consisteix en un conjunt de fitxes individuals de cada producte considerat com a aliment tradicional, en les quals ha de constar, com a mínim, el nom, la zona de producció o elaboració, el vincle amb la zona, la història, les característiques principals, les condicions de producció o elaboració i la importància socioeconòmica. Els aliments inclosos són els produïts de manera tradicional, elaborats amb ingredients propis de la zona que li aporten característiques diferencials. Perquè s’admeti el registre com a aliment tradicional d’un nom, aquest s’ha d’haver utilitzat tradicionalment per referir-se al producte específic, i s’ha d’acreditar la producció i comercialització un mínim de trenta anys.

Els efectes del vet rus

El bloqueig ha fet molt de mal a la fruita de la Mediterrània

El vet rus a les importacions agroalimentàries europees, al costat del predomini d’una gran distribució que imposa estratègies de preus insuportables per als agricultors, és una de les causes dels enfonsaments de preus que en els darrers temps s’estan produint i provoquen un creixent malestar pagès arreu d’Europa. Aquest estiu l’efecte del bloqueig rus ha estat molt negatiu per a la fruita de comunitats mediterrànies com Catalunya, el País Valencià i Andalusia, que s’han col·locat a preus per sota dels costos de producció. Davant la reducció del mercat exterior, part de les produccions s’han girat sobre el propi mercat facilitant situacions de saturació que han revertit, al final, en la caiguda dels preus pagats als productors.