IAQUÍ
Portada 15/03/2014

Cultura musical: tan a prop i tan diferents

i
Cristina Ros
2 min

AHIR MENORCA va rebre ni més ni manco que allò que es mereix: un doble reconeixement a la cultura musical que, de fa dos-cents anys, es fomenta a l’illa. Les medalles d’or concedides a Joan Pons i, ara ens posam de genolls, al teatre Principal de Maó són molt més que dos homenatges singulars. És un reconeixement d’aquests que es fan a tot un poble, perquè és tota la societat menorquina la que està, de fa segles, implicada a donar importància a la música com a eina d’educació de primer ordre. D’aquí que el teatre Principal de Maó, un coliseu en una ciutat petita i en un territori aïllat, hagi pogut celebrar 185 anys de vida reconeguda dins i fora de l’illa. Als mallorquins no se’ns ha aferrat res, o poc. I no és que no hi hagi iniciatives musicals ben lloables, però no hi ha hagut polítiques decidides a donar suport i continuïtat a la formació musical. A Menorca tenen clar que, en donar educació musical des de nins, no estan formant músics necessàriament, sinó bons oients, persones amb una cultura i amb sentit cívic (la música fomenta el respecte als altres). No els ha fet falta a Menorca tenir un gran teatre per a l’òpera per posar aquesta disciplina al cor de la ciutadania. A Mallorca, Jaume Matas va voler fer una immensa carxofa damunt la mar com a teatre d’òpera espectacular, quan no s’havia preocupat mai pel que feia o podia fer el teatre Principal de Palma. Era un despropòsit perquè, com ens ensenyen els menorquins, la cultura musical es comença de baix i creix a poc a poc, com tota la cultura. I així ha crescut a Maó, a Ciutadella i als altres municipis de Menorca. En la cultura musical tampoc no hi ha balearitat. Menorquins, no ens en podríeu donar un poc?

stats